Els blocs ja compten en la política catalana

El Baròmetre d'Opinió Política (BOP), fet públic recentment i que correspon al mes de juliol d'enguany, ofereix una novetat ben reveladora de la importància creixent de la xarxa en el debat sobre la política a Catalunya. És cert que en les BOPs anteriors, s'incloia Internet com a opció a l'hora de preguntar els ciutadans a través de quins mitjans s'acostuma a informar de temes polítics (Qüestió 16).

En el BOP anterior al que ens ocupa, corresponent al mes de març d'enguany, s'introduí una novetat important. Es demanava als enquestats que detallessin com s'informaven políticament a través d'internet (Qüestió 16d). Els resultats van ser aquests que figuren en el quadre adjunt:


Tot i incloure un important nombre de recursos digitals, figurant-hi, sense cap mena de dubte, els més importants (google, portals, diaris electrònics, pàgines de partits polítics, etc), no apareixien com a tals, els blocs.

Aquest buit, però, s'ha subsanat en l'últim BOP (juliol 2007). Si ens fixem en la mateixa pregunta (16d), el nombre de respostes donades s'ha ampliat considerablement i, efectivament, s'inclouen per primera vegada els blogs (o blocs). Tal i com apareix en el quadre adjunt,

Concretament, dels 261 ciutadans que contestaren que s'informaven de temes polítics a través d'Internet, 5 concretaren que ho feien a través de blocs. Certament a nivell quantitatiu no representa un volum molt gran, sobretot si tenim en compte que aquests 261 ciutadans representen l'11.9% del total d'enquestats. Però allò que importa és el fet qualitatiu que els blocs ja compten per al centre enquestador i és d'esperar que en les properes edicions del BOP, continuïn apareixent. Conjuntament amb els blocs, també són novetat, respecte la del mes de març, els correus electrònics, els fòrums, o "a través d'amics, coneguts, familiars" (sic), entre d'altres.

En definitiva, si bé és cert que internet només figura en quar lloc com a mitjà per informar-se políticament, per darrere, doncs, de la televisió (72.7%), la premsa (55%), i la ràdio (31.9%), i només per endavant d'amics, coneguts i familiars (9.4%), caldrà anar seguint en els propers BOPs, l'evolució de tots ells i veure si realment aquells que s'informen a través d'internet creix, amb el pas del temps i, dins d'aquests com es comporten els que s'informen a través dels blocs.

Una reflexió òbvia és que alguns ciutadans s'informen a través de més d'un canal. És a dir, que el fet d'informar-se a través de la TV, no exclou el llegir diaris, escoltar la ràdio, o escriure o llegir blocs. En aquest sentit, em jugo un pèsol, que els que s'informen a través d'internet, molt probablement també s'informen a través d'altres canals, fins i tot en una proporció molt superior a la de la resta d'usuaris dels altres canals, i particularment, dels que s'informen a través de la TV. En aquest sentit, fóra interessant aprofundir més en aquestes dades i determinar quants dels enquestats s'informen a través d'un, de dos o de diversos canals. És una suggerència als responsables del CEO (tot i que pot ser que, malpensat de mena com sóc, hi hagi dades que no es publiquin).

Altres dades interessants que ens proporciona el BOP del mes de juliol, apareixen amb el creuament amb la informació de gènere, edat i record de vot a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Pel que fa al gènere, 3 són homes i 2 dones. Pel que fa a l'edat, 4 tenen entre 35-49 anys i 1 en té més de 64 (un sènior a la blogosfera!). Finalment, pel que fa al record del vot, probablement 3 van votar ERC, 1 a CiU i 1 no va contestar la pregunta. Interessant realment interessant.

Per acabar. Més amunt m'he referit als responsable del CEO, adscrit per cert, a l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). No puc deixar de dir que el seu màxim responsable és en Gabriel Colomer, Gaby pels amics. El vaig tenir com a professor a la UAB, i dins de la meva memòria acadèmica sempre ocuparà un lloc per una senzilla raó. Va ser l'únic professor que em va fer un examen oral. I he de reconèixer que es va comportar. Jo, avui en dia, no seria tan generós com va ser ell llavors. Coses de la reforma, suposo ;-)

UN ALTRE BLOGGATE: EDWARDS vs DONOHUE

He llegit aquest article a la revista THE NATION sobre la darrera polèmica entorn a un blog (el que ja s'ha anomenat, genèricament, bloggates). En aquest cas fa referència a dos blocaires (Pandagon and Shakespeare's Sister) que treballaven per la candidatura presidencial del demòcrata John Edwards, i que van penjar uns posts contra l'ultracatòlic Bill Donohue, i en general contra el "Cristfeixisme". Aquest va iniciar una campanya contra Edwards i inicialment aquest no els va despatxar. Finalment, però, els dos blocaires van dimitir voluntàriament per no perjudicar la candidatura del seu boss.

L'autor de l'article fa unes determinades consideracions sobre el rol dels blocs en la política que em semblen prou interessants. He extret alguns fragments que els podem discutir a classe, en la nostra darrera sessió (snif!):

(1) "The fight was not so much about religion or online obscenity as power. The netroots are the most aggressive, ascendant force in progressive politics, wielding more members, money and media impact than most liberal organizations."

(2) "Republicans cannot stop the donations or pressure the media into ignoring liberal bloggers. Instead, the GOP has tried to drive a wedge between Democratic leaders and the netroots by attacking bloggers--and their readers--as an extreme vitriolic embarrassment. "

(3) "Of course, the staffers' blog entries were uncivil. Donohue used them precisely because they were offensive to disinterested people. But the same goes for Donohue's past slurs, or Vice President Cheney dropping f-bombs on the Senate floor. Political debates are fierce, online and off."

(4) ""On our blogs, we all say things that might offend someone. Truth is, in life--in bars, in restaurants, in offices, on the phone--we all do that, only now there is...a permanent record," wrote Jeff Jarvis, director of CUNY's interactive journalism program, about the Edwards affair. When campaigns hire bloggers, he explained, they empower people who talk "without the veils of spin and PR and plastic discretion that politicians must learn." Yet the very skills that make a good blogger--provoking people with passionate, authentic opinions--are considered a handicap on the campaign trail. John Edwards took a bold step by hiring and standing by two liberal feminist firebrands, but he was not prepared for their written words to compete with his campaign message."

(5) "The best political blogs thrive on a discourse built in opposition to the mainstream; people gather to commune in ways not permitted by media and political gatekeepers. The vigorous dialogue is probably closer to voters' real conversations than politicians' sanitized talking points or the breathless speculation that passes for news today, from premature presidential polls to Anna Nicole Smith's death. In the end, campaigns prefer discipline over authenticity, and many bloggers do not. So Democrats should focus on tapping bloggers' energy while managing their passion--and disregard the self-serving complaints of their opponents."

Dijous en parlem.