YEARLY KOS CONVENTION

Aquest cap de setmana, en comptes d'anar a la platja, l'he passat seguint la YearlyKos Convention que ha tingut lloc a Chicago. Bé de fet acaba avui. És la segona edició que s'organitza, la primera va tenir lloc l'any passat a Las Vegas (Nevada). Com el seu propi nom indica, es tracta d'un esdeveniment organitzat a partir d'un dels blocs amb més rellevància, el Dailykos, penjat per primera vegada l'any 2002, per l'activista Markos Moulitsas Zuniga. El seu impacte ha estat tan gran que els seus lectors s'identifiquen com a Kossacks.

La convenció porta per subtítol Building a Netroots Nation, i bàsicament el que pretén és reforçar els sectors més progressistes del Partit Demòcrata, enfront el més centristes, per tal d'aconseguir una gran mobilització ciutadana que, n'estan convençuts, si es dóna, permetrà derrotar el Partit Republicà en les propers eleccions presidencials del 2008.

L'èxit de la convenció ha estat enorme. Si a l'edició de l'any passat només hi va participar un únic candidat a la nominació demòcrata, enguany, hi ha hagut pinyes per ser-hi present. De fet 7 dels 8 candidats a la nominació han protagonitzat la sessió més seguida, el Presidential Leadership Forum, on tots ells s'han hagut de mullar de valent, i on les crítiques als Mainstream Media (MSM) i als grans lobbies de Washington, han estat constants per part del públic assistent, uns 4.000 pel cap baix, molts d'ells blocaires.

Val a dir que el candidat John Edwards, sembla ser qui ha comptat amb més recolzament del públic assistent. De lluny, Edwards és qui més ha comptat al llarg de la seva campanya amb blocaires, i fins i tot la seva dona ha participat amb alguns posts en el propi Daily Kos. Tampoc es pot deixar d'esmentar que compta dins el seu equip de col.laboradors amb dos pesos pesants de la campanya de Howard Dean en les primàries del 2004: Joe Trippi i Mathew Gross.




També han estat força seguides les intervencions del propi Howard Dean , i la de Wesley Clark, general retirat enormement crític amb la guerra a l'Iraq. Al marge de les grans patums, també han tingut lloc moltes sessions sobre l'activisme a internet i com mobilitzar els ciutadans i fer-los participar en el procés polític. Algunes d'elles les he pogudes seguir en viu a través del canal Ustream.

Com no podia ser altrament, la Convenció també ha tingut la seva rèplica a Second Life, i pràcticament tots els protagonistes. Com per exemple, el propi John Edwards (foto)




No cal dir que la trobada de Kossacks, ha estat aprofitada tant pel Partit Republicà (GOP) com per la Brunete mediàtica yankee (FOX TV, per exemple) per carregar contra la radicalització dels demòcrates i per considerar que els candidats a la nominació són hostatges del sectors més extremistes de la societat americana. Com a prova, aquest vídeo.

UN ALTRE BLOGGATE: EDWARDS vs DONOHUE

He llegit aquest article a la revista THE NATION sobre la darrera polèmica entorn a un blog (el que ja s'ha anomenat, genèricament, bloggates). En aquest cas fa referència a dos blocaires (Pandagon and Shakespeare's Sister) que treballaven per la candidatura presidencial del demòcrata John Edwards, i que van penjar uns posts contra l'ultracatòlic Bill Donohue, i en general contra el "Cristfeixisme". Aquest va iniciar una campanya contra Edwards i inicialment aquest no els va despatxar. Finalment, però, els dos blocaires van dimitir voluntàriament per no perjudicar la candidatura del seu boss.

L'autor de l'article fa unes determinades consideracions sobre el rol dels blocs en la política que em semblen prou interessants. He extret alguns fragments que els podem discutir a classe, en la nostra darrera sessió (snif!):

(1) "The fight was not so much about religion or online obscenity as power. The netroots are the most aggressive, ascendant force in progressive politics, wielding more members, money and media impact than most liberal organizations."

(2) "Republicans cannot stop the donations or pressure the media into ignoring liberal bloggers. Instead, the GOP has tried to drive a wedge between Democratic leaders and the netroots by attacking bloggers--and their readers--as an extreme vitriolic embarrassment. "

(3) "Of course, the staffers' blog entries were uncivil. Donohue used them precisely because they were offensive to disinterested people. But the same goes for Donohue's past slurs, or Vice President Cheney dropping f-bombs on the Senate floor. Political debates are fierce, online and off."

(4) ""On our blogs, we all say things that might offend someone. Truth is, in life--in bars, in restaurants, in offices, on the phone--we all do that, only now there is...a permanent record," wrote Jeff Jarvis, director of CUNY's interactive journalism program, about the Edwards affair. When campaigns hire bloggers, he explained, they empower people who talk "without the veils of spin and PR and plastic discretion that politicians must learn." Yet the very skills that make a good blogger--provoking people with passionate, authentic opinions--are considered a handicap on the campaign trail. John Edwards took a bold step by hiring and standing by two liberal feminist firebrands, but he was not prepared for their written words to compete with his campaign message."

(5) "The best political blogs thrive on a discourse built in opposition to the mainstream; people gather to commune in ways not permitted by media and political gatekeepers. The vigorous dialogue is probably closer to voters' real conversations than politicians' sanitized talking points or the breathless speculation that passes for news today, from premature presidential polls to Anna Nicole Smith's death. In the end, campaigns prefer discipline over authenticity, and many bloggers do not. So Democrats should focus on tapping bloggers' energy while managing their passion--and disregard the self-serving complaints of their opponents."

Dijous en parlem.