21.4.08

POLITICS WEB 2.0 (17-18 ABRIL 2008)

Ahir vaig tornar de la Conferència Internacional Politics Web 2.0. celebrada al Campus Royal Holloway de la Universitat de Londres. Ha estat una experiència molt enriquidora. Hi he presentat un paper sobre la Catosfera, encara que la versió definitiva no era la que m'hagués agradat. Volia incloure una enquesta, però al final no vaig tenir temps. El resultat ha estat un treball més narratiu que empíric, tot i que no em desagrada.

Com el meu, s'han llegit més de 50 papers, donat que a cada sessió hi havia fins a cinc pànels simultanis, la veritat és que, com que no tinc la propietat de la multiplicitat, només he pogut assistir a un pànel per sessió i això ha fet que em perdi molts papers interessants. Reflexió: treballar en grup sempre és molt més profitós que fer-ho en plan lone star, és necessari compartir esforços... Tanmateix, és cert que els 15 minuts que ens deixaven per fer la presentació no són útils més que per copsar la idea i conèixer la persona que el presenta, amb qui després pots parlar-hi i fins i tot intentar establir algun tipus de vinculació que et pugui ser profitosa per més endavant.

Al marge dels pànels, val la pena comentar les sessions plenàries, on pronunciaven conferències (keynotes) 2 convidats en cadascuna. En total, 6 keynotes, 3 homes i 3 dones, més igualtat impossible. Totes sis prou interessants, a càrrec de Robin Mansell (LSE), Helen Margetts (Oxford Internet Institute), Stephen Coleman (U. Leeds), Rachel Gibson (U. Manchester), Micah Sifry (Techpresident) i Michael Turk (NCTA). Tots ells de reconegut prestigi. Cal també destacar el rol director del professor Andrew Chadwick, cap de la NPCU, i del seu ajudant Nick Anstead. Alguns dels assistents han estat els encarregats de moderar els diferents panels, i certament, si bé han deixat parlar bastant, es pot copsar la manera de treballar de cadascun d'ells.

Bé, penso que aquesta Conferència pot obrir noves vies de recerca des de la perspectiva acadèmica, encara que sí que és cert que ha mancat una mica més d'escalfor humana, algun tipus d'acte lúdic col.lectiu -per exemple una foto col.lectiva, o així...

De totes maneres, es tracta d'una observació molt col.lateral, que no enfosqueix gota una valoració altament positiva.

10.4.08

Las Glorias Italianas y el karaoke

Aquí y en cualquier otro lugar del mundo, siempre nos quejamos de que la política nuestra es verdaderamente la peor que puede haber. No creo en absolutos, pero anoche mi compañero de piso me enseñó estas dos perlas de la política italiana. Ahora si que, si tu tuvieras que votar, ¿cuál es el menos peor?

De Berlusconni --- Del PD

Qué triste, de verdad.