Sant Sadurní d’Anoia - 11 juny 2025
“Tenim necessitats de ciutat però pressupostos de poble”
“Ara ja tenim estalvi net i a partir d’aquí ja podem fer la feina. Aquí s’inclouen projectes com ara inversions a la via pública i el teatre”
“És una mala notícia que, malgrat tot, es destrueixin 150 llocs de feina a Sant Sadurní, però és bo que s’hagi arribat a un acord”
Ens ha sortit un escull, que és la falta de potència elèctrica per subministrar energia a Can Ferrer III Donem servei no només a Sant Sadurní sinó a molts municipis del voltant. Per exemple, el CAP
S. Pérez - Sant Sadurní d’Anoia
Pere Vernet destaca la feina feta aquests dos anys tant de portes endins de l’Ajuntament, amb un procés per posar en ordre la casa de manera “una mica revolucionària” com de cara a la ciutadania amb l’aprovació del primer pla d’actuació de mandat (PAM) del municipi i amb la continuïtat de projectes, com ara la millora de les instal·lacions esportives, mentre es treballa per fer realitat el teatre.
Quina valoració fa dels dos anys de mandat?
Faria una distinció entre el primer any, que vam governar en minoria, i el darrer any, que hem anat en coalició amb els socialistes juntament amb els comuns. El primer any va ser complicat perquè ens vam trobar amb una oposició fèrria i amb una situació de bloqueig institucional molt evident, que va encallar molts projectes inicials que teníem previstos. Però un cop hem aconseguit assolir una estabilitat de govern, ens ha permès tirar endavant tot això que teníem al cap.
Quina relació mantenen amb l’oposició?
És la que es veu als plens: el no a tot sense cap proposta. Em sap greu, perquè al final la funció que té l’oposició és controlar la tasca del govern, però també fer propostes. Tenen una responsabilitat amb els seus electors i projectes que podrien tirar endavant si els proposessin. Davant d’això, tenim 11 regidors de 17, tenim estabilitat i, malgrat ells, podem tirar endavant els projectes. Ens agradaria que hi hagués més bona entesa. Crec que no ens perdonen el pacte de govern.
Quins objectius s’ha marcat fins a finals de mandat?
Començar a executar tots els projectes que hem anat redactant aquests dos anys. Pensem que venim d’una situació econòmica en què pràcticament no teníem romanent. Hem hagut de sanejar durant un any els comptes municipals. Ara ja tenim estalvi net, i a partir d’aquí ja podem fer la feina. Aquí s’inclouen projectes com ara inversions a la via pública i el teatre, que és un històric, que estem amb converses avançades amb l’Ateneu per arribar-hi a un acord.
El veuen a prop?
Està avançat. Pensem que el teatre és a l’Ateneu Agrícola, un edifici històric amb una part esportiva que ja és de titularitat municipal, i ara falta la part social, que és propietat dels socis. Es tracta d’arribar a un acord amb els socis mitjançant un conveni. El tema de la propietat s’ha de veure com s’acaba negociant; si és un dret de superfície, que creiem que no pot ser, sinó que la propietat ha de revertir directament a l’Ajuntament per qüestions jurídiques. La idea és que el teatre sigui municipal. Però es pot arribar a qualsevol tipus de conveni amb els socis perquè puguin disfrutar de certs avantatges amb el moment del gaudi del teatre. És probable que el conveni arribi aquest any. S’ha de fer la proposta i s’ha de votar en assemblea. L’última paraula la tindran els socis. Crec que no hi ha més alternativa perquè no hi ha cap entitat, ni l’Ateneu ni el Centre, que és l’altre teatre que tenim, que tingui capacitat econòmica per restaurar i obrir un espai d’aquestes característiques. Es tracta d’inversions de 6 o 7 milions. Si no s’arribés a cap acord amb cap de les entitats, tenim sempre com a última opció fer un teatre nou en una parcel·la municipal. Amb el Centre també hi hem parlat, però la prioritat del govern és l’Ateneu, per història, massa social i perquè ja hi tenim una part de les instal·lacions que formen part de l’immobiliari del municipi.
Com va el desenvolupament de Can Ferrer III per diversificar l’economia?
Ja està signat el conveni amb l’Incasòl i ja podrien començar les obres. Ens ha sortit un escull, que és la falta de potència elèctrica per subministrar energia al nou polígon. Des de Red Eléctrica Española ens han comunicat que no hi ha prou potència a la zona ni a deu quilòmetres a la rodona. Això vol dir que han de fer una infraestructura de mitja tensió de deu quilòmetres perquè arribi al polígon. En la situació en què ens trobem al municipi, amb un ERO sobre la taula i amb un polígon parat perquè Red Eléctrica ens diu que no hi ha prou potència, ens ho hauríem de fer mirar com a administracions, no parlo de les municipals sinó de les supramunicipals, que ningú sigui capaç de solucionar aquest tema. Hem traslladat la preocupació a la Generalitat i al govern central i, de moment, no tenim resposta, tot i que sí que hi ha converses amb Red Eléctrica. No afecta només Sant Sadurní, sinó també la comarca. Fa tres mesos que som coneixedors del problema. El polígon es pot fer però amb la potència que hi ha actualment no donaria per a una hipotètica ocupació total.
Feia referència a l’ERO que plantejava Freixenet. Com valora l’acord?
És una mala notícia que, malgrat tot, es destrueixin 150 llocs de treball a Sant Sadurní, que d’altra banda són de bona qualitat. Però és bo que s’hagi arribat a un acord i de manera no traumàtica, com reclamàvem des de l’inici. Dit això, pel que fa al municipi continua sent un problema perquè aquestes 150 persones s’hauran de recol·locar i estem treballant a través del catàleg de la Diputació de Barcelona per fer un pla de reindustralització i de recol·locació de les persones, fet que implica oferir formacions i intentar-les recol·locar de la millor manera.
S’ha avançat amb Can Guineu?
S’està redactant el pla especial. És una obra molt complicada. Probablement haurem fer alguna inversió per evitar un deteriorament a la coberta. L’objectiu del mandat és el pla especial però englobant no només Can Guineu, sinó també el que està al voltant, perquè si parlem de posar-hi l’escola de música o el centre cultural o el casal del jovent, què farem amb els espais que ara ocupen? Parlem de 6 o 7 milions d’euros. És evident que tot s’ha de fer en diferents mandats. És el gran problema que tenen municipis com el nostre: tenim necessitats de ciutat però pressupostos de poble. Estem a la franja de municipis que no hem passat dels 15.000, dels 20.000 habitants, que permet accedir a un tipus de finançament diferent. Donem servei no només a Sant Sadurní sinó a molts municipis del voltant. Per exemple, el CAP dona servei a 20.000 usuaris i som 13.000 habitants. Fa temps que demanem que s’ampliï, hem cedit uns terrenys al costat. S’ha parlat amb Salut i ho estan mirant. L’efecte de capitalitat de la part nord del Penedès és bo en l’àmbit comercial però pel que fa a infraestructures estem una mica penjats.
Quines són les principals necessitats de la comarca?
Cal millorar la xarxa de transport públic, no només amb Barcelona, sinó també entre els pobles de la comarca. A la pràctica és més fàcil anar de Sant Sadurní a Barcelona, que de Sant Sadurní a Vilanova i la Geltrú o a Igualada. També s’ha de diversificar l’economia. Sí que és cert que el cava representa un 12% del teixit industrial del municipi, però s’ha de diversificar perquè tenim molta dependència del sector. A més, cal millorar els serveis, no pot ser que tinguem els serveis centralitzats, tot i que amb la vegueria i el seu desplegament s’està canviant. I en tema habitatge, cal tenir totes les eines necessàries. Per exemple, trobem que a zones com el Baix Llobregat hi ha una gran inversió però a les nostres comarques hi ha una manca d’inversió important.
La ciutat acollirà la propera final de la copa del Rei d’hoquei.
Coincidirà amb el 75è aniversari del club esportiu. Ens fa molta il·lusió, no només per l’impacte mediàtic que tindrà, sinó també per l’econòmic, i sobretot perquè l’hoquei es respira a cada cantonada.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Ton Amat Ibáñez
Cap de l’oposició (Junts)
“És un govern feble, que va lent en la presa de decisions”
“Han estat dos anys amb plens de temes de gestió diària i cap ple on s’hagi debatut en profunditat cap a on vol anar Sant Sadurní”
“És un moment clau, de debat serè i de treballar per donar valor a la vinya, als treballadors del cava i a les empreses”
Portem dos anys i no han estat capaços d’arribar a un conveni d’acord amb l’Ateneu o el Centre
S. Pérez - Sant Sadurní d’Anoia
Respon a les preguntes amb contínues referències a la feina que Junts va fer durant l’anterior mandat, quan formava part del govern local, i als projectes que van quedar sobre la taula quan els resultats electorals i la falta d’entesa amb ERC els van situar a l’oposició. Té una visió crítica de la gestió del govern actual.
Quina valoració fa d’aquests dos anys de mandat?
El balanç d’aquest mandat era una mica previsible en funció de com va anar la constitució de l’Ajuntament i com han anat els pactes. Ja vam avisar en el seu moment que intuíem que anàvem camí d’un mandat perdut. Han estat dos anys amb plens de temes de gestió diària i cap ple on s’hagi debatut en profunditat cap a on vol anar Sant Sadurní o quins projectes té l’equip de govern. Estem a meitat de mandat, i encara no tenim cap relació de les inversions més importants que vol fer. És un govern fort, evidentment, amb 11 regidors, però a la vegada és un govern feble, que va lent en la presa de decisions i a l’hora d’executar li costa molt. Quan vam acabar el darrer mandat vam deixar un pla organitzatiu que determinava quines línies havia de seguir l’Ajuntament. I en el dia d’avui, el que era la part principal des del punt de vista organitzatiu no s’ha posat en marxa.
També ha exposat que hi ha falta de transparència?
Això ho estem comprovant a cada comissió. Al final, els governs poden explicar els temes que van a ple i prou, això diu el reglament pur i dur. Quan estàvem al govern intentàvem explicar el màxim de coses. Ara veiem que passen les coses de ple i dues cosetes de festetes i s’acaben les explicacions. Els temes importants de la vila o les decisions complicades no s’hi estan portant. Per això, parlem de manca de transparència. Ja no és només l’oposició sinó que, al final, la ciutadania ha de saber cap a on va l’Ajuntament. Hi ha el pla d’actuació municipal, però els PAM sabem que són el que són. Portem dos anys i no s’ha aprovat cap decisió de les principals inversions. S’han aprovat inversions petites i algunes amb les quals no estem d’acord. Per exemple, estem intentant tirar endavant el teatre a Sant Sadurní i s’està fent una inversió de 200.000 euros en unes cadires a la Fassina.
De fet, han fet una moció al darrer ple en relació amb el teatre. Amb quin objectiu?
Cadascú ho interpretarà com vulgui. Però com que el govern no acaba d’explicar o de tirar endavant, era una mica per empènyer-lo a prendre les decisions. La idea era posar el tema sobre la taula. Ja hem vist al ple que el govern només aposta per una de les dues entitats; en teoria, per tirar endavant el teatre de l’Ateneu. Portem dos anys i no han estat capaços d’arribar a un conveni d’acord amb l’Ateneu o amb el Centre, o estudiar la viabilitat dels projectes. Presentarem també la moció al Parlament. És un tema que és històric perquè Sant Sadurní tenia tres teatres i ara no en té cap. Hem de ser ambiciosos i hem de treballar per tots dos. Una mica, el que li falta a aquest govern és ambició. Sabem que és un tema complex, que no és d’avui per demà. Si haguéssim estat al govern, potser els socis te’l tomben, però als sis primers mesos de mandat l’acord hauria arribat perquè és un tema vital per a la cultura de la vila. L’any passat hi va haver inversions fortes en temes d’esports i ara tocava continuar-les, i paral·lelament el tema del teatre, d’un com a mínim, però sense renunciar a res de patrimoni.
Hi ha acord entre els treballadors i Freixenet.
La part positiva és que s’ha arribat a un acord, però no oblidem que hi ha 150 treballadors que es queden sense feina. Des de Junts hem parlat amb les dues parts. Enteníem que havíem de fer costat als treballadors en una situació complicada, però també treballar amb l’empresa per trobar un futur i una sortida, perquè quedaran 600 treballadors i la viabilitat de l’empresa és clau per al Penedès i per al país. Aquí se’ns ha obert un tema que al final ha arribat: el sector del cava té problemes, com molts altres sectors econòmics que s’han d’actualitzar. Entenem que s’ha d’obrir un debat a la comarca –des de Sant Sadurní el podem liderar perquè tenim les empreses més importants del cava– sobre el futur del Penedès. Cal una reflexió important de veure cap a on va, dels problemes que s’han d’afrontar –com la sequera–, de com es treballa conjuntament intentant respectar les diferents visions. És un moment clau, de debat serè i de treballar tots per donar valor a la vinya, als treballadors del cava i viabilitat a les empreses.
Com valora la mobilitat a Sant Sadurní i la comarca?
El que no està solucionat a la comarca són les connexions dels petits pobles. La mobilitat dins de la comarca o entre comarques ha de millorar. Cap a Barcelona, si la Renfe funcionés i si es fes una ampliació d’horaris d’autobusos, aniria millor.
------------------------------------------------------------------------------------------
Sandra Pérez - Sant Sadurní d’Anoia
Sant Sadurní d’Anoia està en procés de tancar un dels temes que han generat en els darrers anys més titulars a la premsa en relació amb aquesta població de l’Alt Penedès, coneguda per ser la capital del cava i els escumosos. En procés perquè l’edifici de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ara és propietat de l’Ajuntament, encara continua dempeus malgrat que si es compleixen les previsions municipals l’enderroc, pressupostat en 70.000 euros, es produirà “abans que acabi l’any”. El camí per arribar a aquest punt ha estat llarg i ha generat problemes de seguretat i insalubritat. La voluntat de l’Ajuntament és fer un gir de 180 graus amb els usos de l’espai i fer-hi habitatges de lloguer social amb el suport de la Generalitat i un espai per a la gent gran. El pla local d’habitatge recull que en aquest espai es poden fer pisos dotacionals. L’edifici ara està tapiat, però des del 2022 fins a l’estiu del 2024 l’espai va estar ocupat. El que va néixer com una acció d’un col·lectiu de joves de la ciutat per reclamar el retorn de l’edifici per al municipi, després de prop de 15 anys abandonat, es va convertir en un maldecap per a la població i sobretot els veïns més propers després que diferents grups amb un perfil més conflictiu acabessin ocupant l’espai. La situació va arribar a un moment de màxima tensió pel que fa a la convivència l’estiu del 2023, quan la pressió veïnal i policial va aconseguir expulsar aquest grup de la caserna i del municipi. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat ja van presentar una denúncia en aquell moment i es va acabar desallotjant totalment l’estiu del 2024 de forma pacífica. Segons l’alcalde, Pere Vernet, amb el desallotjament i compra de l’espai, s’aconsegueix “disposar d’una parcel·la per construir habitatge”, a més “d’evitar que l’edifici continuï sent un perill, per l’estat de deteriorament i per hipotètiques ocupacions i conflictes”, i finalment, per “dignificar” l’entrada de la ciutat. En tot cas, la situació encara té fronts oberts, com ara que els “ballen” 43.000 euros. Segons explica Vernet, el Ministeri de Defensa va taxar la caserna en 210.000 euros i van rebre aquesta quantitat en concepte de subvenció. En canvi, la direcció general d’Infraestructures va dir que valia 253.000 euros. “Que el Ministeri d’Hisenda i Infraestructures no s’entenguin ens sobta. Al final, toca pagar al municipi”, assenyala el batlle. El que han fet és fraccionar el pagament dels 43.000 euros en quatre anys mentre s’espera que a través de les negociacions dels grups polítics del Congrés se’ls condoni el deute.
L’expedient de regulació d’ocupació (ERO) al grup Freixenet també ha posat el poble de prop de 13.000 habitants en el centre de l’actualitat. A principis de juny, empresa i treballadors van arribar a un acord que rebaixa de 180 a 154 els acomiadaments, dels quals una trentena accediran a un procés de prejubilació. La situació va desembocar en una vaga dels treballadors, que va acabar desconvocada després de l’acord, i amb protestes al carrer i davant del Parlament. El municipi ha viscut tot el procés amb inquietud i preocupació no només per la pèrdua de llocs de treball sinó també per la situació del sector. Des del consistori assenyalen que es treballarà per a la recol·locació dels afectats per l’ERO. I, des de Junts, el principal grup de l’oposició, plantegen que cal obrir un debat a l’Alt Penedès per parlar sobre el futur de la comarca, del sector i valorar el producte i creure en el potencial que té.
Principals inversions
En espera d’aconseguir un acord per tirar endavant el teatre, l’Ajuntament ha apostat per instal·lar, amb un pressupost de 190.000 euros, unes grades retràctils a la Fassina per tenir un auditori que els ha de servir per al 80 o 90% dels actes que es facin al municipi. Ara per ara, continua amb les obres del camp de futbol, projecte “maleït” que s’ha anat retardant i encarint. La segona fase de les obres s’ha posat a licitació i s’espera que comenci aquest any. Les inversions plantejades aquest 2025 també inclouen, per exemple, 250.000 euros per a l’arranjament de carrers, la connexió entre l’últim carrer del municipi i el terme municipal de Subirats, millores a l’aparcament del cementiri de Sant Sadurní i la reforma integral del de Monistrol. Tot i que les obres de la Casa dels Avis ja s’han finalitzat, s’hauran de posar al dia les instal·lacions que no es van veure afectades pels treballs. En el marc de les inversions també hi ha espai per a la queixa. “Sant Sadurní, tot i ser el segon municipi de la comarca en nombre d’habitants i de pressupostos, no estem tenint el tracte que s’està tenint amb municipis de la comarca. No ens sentim ben tractats per part de la Diputació de Barcelona”, assenyala l’alcalde en relació amb el carrer Sant Antoni. Vernet explica que la ciutat “no ha rebut cap subvenció nominativa a nivell d’urbanisme de la Diputació i altres municipis sí”. En el cas del carrer Sant Antoni, que és de l’ens, es va arribar a un acord en l’anterior mandat per pagar a mitges la urbanització. Els costos, però, han augmentat i el que es preveia que fos una inversió de 250.000 euros ara hauria de ser de 700.000. El consistori negocia amb la Diputació que es faci càrrec dels treballs perquè “hi ha un greuge respecte a altres municipis”.
Pel que fa a serveis, Sant Sadurní disposa des de mitjans de maig d’un nou centre ocupacional per a persones amb discapacitat a la primera planta del Casal Municipal de la Gent Gran. Es tracta d’un centre municipal que gestiona la Fundació Mas Albornà, que té el suport de l’Ajuntament, la Fundació Pinnae i la Fundació ONCE, i que dona servei a 16 persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta del primer servei d’aquest tipus al municipi de l’Alt Penedès. Per contra, s’ha tancat el centre de rehabilitació, tot i l’oposició de l’Ajuntament perquè prestava “un servei de proximitat”. El consistori es feia càrrec del lloguer del local i de les despeses energètiques. L’alcalde explica que s’ha intentat evitar i que fins i tot han portat el tema al Parlament, però sense obtenir resultats, i mostra “l’oposició frontal a qualsevol canvi que suposi una pèrdua de serveis sanitaris” a la població.
Polèmica per una sala de jocs
La proposta per obrir una sala de jocs al centre del poble ha aixecat l’oposició de veïns, botiguers i de l’Ajuntament. El fet és que l’espai es podria obrir perquè està permès al pla d’ordenació urbanística municipal del 2008, però des de l’anunci les veus que hi estan en contra s’han fet sentir. “Si una sala d’aquest tipus ha d’entrar al municipi haurà de complir tot el que ha de complir escrupolosament: un informe favorable de la Generalitat, un informe favorable de Salut Pública i fins i tot un informe favorable de mobilitat, i sobretot, que es compleixin totes les normatives urbanístiques”, afirma l’alcalde, Pere Vernet. Explica: “És clar que si insisteixen i es vol posar el local aquí, d’eines legals en tenim poques.” L’Ajuntament pot actuar de cara al futur: “Es pot fer una moratòria i es pot canviar el POUM, que és el que farem, ho estem preparant; però aquesta, com que ha començat abans de la moratòria i del canvi al POUM, si insisteixen probablement l’haurem d’autoritzar”, explica.
