25.11.07
Intents de control policial sobre la xarxa
Més a prop, la xarxa de cyberactivisme nodo50 ve denunciant des de fa més de 5 anys el rastreig continuat de les convocatòries i activitats que promou per part de les forces de seguretat de l'estat. La gent de nodo ens mostra els "nicks" de les connexions i les adreces IP des de les que es fan aquestes connexions en un interessant i probablement estèril exercici de denúncia.
La propietat del mitjans
Quan parlem dels Media moltes vegades no coneixem qui hi ha al derrera. Si són mitjans privats, de qui és la propietat?És força important per saber valorar la tendència política de cadascú. Hi ha un web que es ajuda a conèixer la propietat.
Si en lloc del nom de l'empresa ho volem saber perl nom del mitjà aqui
Srry but de moment només estragers.
La imatge que adjunto pertany a un article antic però prou interesant sobre aquesta mateixa matèria.
Espero que els enllaços estiguin be.
24.11.07
Dades internautes (estat espanyol acumulades)
A l'enllaç del final del missatge podreu descarregar el darrer estudi sobre els perfils sociodemogràfics dels internautes (...paraula horrible per cert) segons dades del Instituto Nacional de Estadística (INE) publicades el pasat 28 de Juny. El proper estudi ja està al caure. La mostra analitzada va dels 16 als 74 anys. La super iaia bloggera de l'scaramouche queda fora!! L'estudi fa referència al primer semestre del 2006 i té com marc temporal la comparativa entre 2005 i 2006. Sembla que lenta però continuadament s'incrementa l'accès a la xarxa de persones de entre 45 i 54 anys . Hi ha un increment percentual de 7 punts en valor absolut en aquest grup d'usuaris...el major creixement entre els diferents segments. Com a "divertimento" proposo correlacionar el nº de dones que accedeixen a la xarxa per primer cop i les que s'han divorciat en aquest periode o en el periode anterior... Si algú té més temps crec que seria de nota veure si hi ha relació entre les que accedeixen per primer cop i no s'han divorciat però que ja estan pensant amb fer-ho i les que ho acaben fent de debò.
(He estat a punt de deixar-me l'enllaç!!!)
Un darrer post i juro que descansaré la resta del cap de setmana. He afegit més enllaços al marge dret. A partir del de Vida Digital cap abaix, són els nous. Bàsicament es tracta de blocs sobre internet i política, tot i que també podeu trobar webs d'instituts de recerca o de facultats.

Per altra banda, m'he pres la llibertat de modificar alguns dels posts que havíeu penjat, ja que alguns de vosaltres, a l'hora d'enllaçar, el que feu és reproduir tota l'adreça electrònica, i això, estèticament, queda força lleig. Del que es tracta és que l'enllaç sigui una paraula més del text, OK?
També podem treballar el fet de penjar fotos o imatges en els posts, que sembla que també presenta alguna dificultat.
Internet: Blogs i política 2.0 a les passades municipals
He trobat aquesta noticia en un blog que parla d'un altre blog...
Més o menys ve a dir que el partit independentista Castelldans 07 que es va presentar a les passades eleccions municipals a les Borges Blanques va publicar literalment el contingut de totes les negociacions post-electorals al seu blog exposant-les a l'opinió dels seus electors ja que disposava dels vots decisius per decidir l'alcaldia.
Ho podeu llegir sencer aquí
Aquesta setmana el govern de la Generalitat ha aprovat el Pla de treball per crear l'acreditació de coneixements en TIC.L'acreditació serà voluntària i permetrà certificar les capacitats i coneixements dels catalans en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). També serà útil per a les empreses, que disposaran d'una referència a l'hora de cobrir els seus llocs de treball. Podeu llegir aquí la resta de la nota de premsa de la conselleria.
Què us en sembla? Ho considereu positiu, o tal vegada pot generar més burocràcia i més corrupció?

En la darrera sessió, no recordava el nom de la comunitat que va pre-estrenar les instal.lacions del Citilab de Cornellà. Com que no m'agrada deixar les coses, i molt
menys les persones, penjades, he fet una ràpida recerca i no m'ha costat gaire d'esbrinar que la referida comunitat era exactament la plataforma i sistema de gestió de continguts, en codi lliure, Drupal.A Catalunya, la plataforma Drupal el feia servir un dels blocs col.laboratius pioners, aparegut el 2002, el PuntBarra, i el continua utilitzant la xarxa Òmnia, que té per objectiu la superació de la fractura digital.
La convenció dels usuaris de Drupal, va tenir lloc entre els dies 19 i 22 de setembre.
23.11.07
La Catosfera es troba

El Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) acollirà el darrer cap de setmana de gener una gran trobada de bloggers i emprenedors de la web 2.0 de Catalunya. La trobada amb el nom de Catosfera és la primera que s'organitza a Catalunya i en la qual es debatrà sobre blogs, eines web 2.0 i comptarà amb experts internacionals. Hi hauran taules i tallers sobre videoblogs, literatura i blogs, política i blogs, xarxes socials, periodisme ciutadà, etc. D'aquí pocs dies, s'activarà el blog de les jornades! De moment es pot trobar més informació al blog del Marc Vidal.
Bon cap de setmana a tots i totes!
18.11.07
Aquesta notícia confirma la percepció que es té, segons la qual, cada cop més la televisió pinta menys en la pràctica de l'oci juvenil. Malauradament, no se'ns indica quina és la font de la notícia, i no disposem tampoc de dades quantitatives al respecte.Considero que les facultats de comunicació haurien de prendre consciència d'aquests canvis culturals i comprendre que els anomenats new media, no poden ser tractats com l'acné juvenil.
Avui en dia, la xarxa, els videojocs, els mòbils, la ràdio i la tv per internet, el podcasting i tot el que penja, assumeix cada cop més protagonisme en detriment de la premsa de paper, de les tv generalistes (on només triomfen les horterades infumables, o els culebrots moralistes).Digueu-me exagerat, però, o els interessos de les facultats van en la mateixa línia dels joves, o acabaran sent una mena de reserves espirituals dels temps gloriosos, però passats, de la comunicació electrònica, adreçades sobretot a analfabets digitals.
Hi esteu d'acord?
Propostes
1. Participació ciutadana. La pagina web proposa millorar l’administració electrònica pública, per part de treballadors, ciutadans, empreses, etc. Els internautes voten allò que més els interessa. Per possar un exemple, “Mesures per trencar l’esquerda digital a la funció pública”, o “Model P2P de serveis”... Ho impulsa PropPolis i T-Systems i segons diuen, enviaran les 25 idees més votades al Ministeri d’Administracions públiques.
2.Vídeoblog. Aquest apartat va dirigit, sobretot, a l’Ester. He vist que està fent la tesina sobre els blogs polítics i tot això. Probablement ja ho deu saber, però com que no ho sé, li volia comentar que fa un parell de setmanes CiU va inaugurar el primer vídeoblog polític de Catalunya (no sé si de l’Estat). Podeu accedir clicant aquí. Es tracta d’un blog on el president de CiU, Artur Mas, comenta –a través de vídeos- temes tant d’actualitat com més personals. Jo no ho sé, però diuen que n’hi ha pocs i, sobretot, prenen el lideratge en aquest tipus d’iniciatives els polítics nordamericans.
Anna
17.11.07
El candidat a la nominació republicana, Rudolph Giuliani, s'ha apuntat a la moda dels youtube musicals, seguint l'estela deixada per el ja famós Obama Girl i la rèplica de la Clinton. Com a mínim la música és cool.
PD. Aquest és el post número 100 del bloc. Bon aniversari i per molts posts!
16.11.07
Sobre l' escletxa digital
Només en té 95 anys !!!!
15.11.07
Más Internet que TV y robos en Second Life
Por cierto, me presento como bien hizo la Esther: me llamo Cinthya Uribe y fui alumna de la asignatura el año anterior. Mi tesina tiene como tema la participación infantil y juvenil, con énfasis en los ejercicios de elecciones infantiles que se han hecho en mi país (México). Saludos!
Saludos de México
14.11.07
Novetats polítiques a la xarxa catalana...(i presentació)
Anem a pams. Primer, presentar-me: sóc l'Ester i vaig fer aquesta assignatura l'any passat, aquest any em dedico (a part de treballar)a fer la tesina que tracta el tema dels blogs polítics catalans i de la utilització d'internet per part de les formacions polítiques. Òbviament a causa del tema de la meva tesina, m'encanta participar al blog i també quan puc actualitzar el meu. Així doncs, estic molt contenta de veure que el blog ja torna a està animat i amb ple de gent nova!

D'altra banda, comentar algunes de les principals novetats polítiques de la setmana en l'àmbit de la Xarxa. En primer lloc, l'obertura de la nova web de Pasqual Maragall: http://www.pasqualmaragall.cat que inclou fins i tot un espai similar a un blog. Espero que aquesta vegada la iniciativa tingui més èxit i continuïtat que el blog que va començar quan era president de la Generalitat que només va arribar a publicar 14 articles.

D'altra banda, aquesta setmana he descobert que el Partit Popular de Catalunya ha fet una aposta decidida per les eines de web social o web 2.0. Ja compta amb un univers propi al netvibes (podeu veure'l a la imatge) on agrega via rss tots els blogs del partit i té un espai al facebook. És el primer partit català que opta per estar present en aquesta xarxa social?
Que tingueu un bon inici de curs!
IPHONE: Revolucionarà el mercat?
Ara acaben de llençar al mercat un mòbil que senbla revolucionarà el mercat convinant les prestacions d'un telèfon inalambric amb la reproducció de música i video i la navegació per internet en un aparell molt més intuitiu, on l'experiència que dóna resulta molt més enriquidora,a part de ser un objecte de culte.
Però el producte que SI està triomfant als USA sembla que a Europa NO frapa.
What's wrong? És un problema cultural? manca de publicity o publicitat? Diuen que Apple no pensa tenir stand al 3GSM.
13.11.07
A Cornellà de Llobregat, aviat entrarà en funcionament el CitiLab, una nova infrastructura llargament esperada per fomentar, en totes les seves dimensions, la Societat de la Informació i el Coneixement. Els propers dies 24 i 25 de novembre hi haurà Jornades de Portes Obertes.Podeu accedir al seu web clicant aquí.
Josep
12.11.07
El New York Times d'avui publica un article força interessant sobre les xarxes socials. El podeu llegir aquí, i si us sembla el podem comentar en la sessió de dijous.
Josep
Què en penseu de l´actitud del rei a la cimera iberoamericana?
és curiós com en ocasions una petita reacció fóra de lloc pot donar la volta al món i ésser motiu de portades de diaris....estem tan avorrits que necessiten coses d´aquestes per tenir tema de conversa o bé, ens resulta mès fàcil parlar d`això que d´altres temes més importants?...a mi personalment m´ha cridat l´atenció perqué en penso que és la primera vegada que el Rei perd els nervis en pùblic...però res més...crec que és més important la relació futura dels empresaris espanyols amb les antigues colònies iberoamericanes...
Els diaris en paper, a la baixa als USA
PAM de l' Ajuntament de Barcelona
Saludo, veig que xuta i aprofito per comentar-vos que l' Ajuntament de Barcelona té dins el seu web, un espai per recollir la opinió del ciutadà de cara al proper PAM del present mandat electoral.
Penseu que es una bona idea ??
Té alguna utilitat ??
Salutacions
Oscar (Scaramouche)
11.11.07
Blogs en català
Però tornem a la primera notícia: segons un estudi (http://www.knowledgesearch.org/census/lang.html) publicat per la organització nord-amerciana Nitle (National Institute for Technology and Liberal Education), de 3 milions de blogs actius, quasi dos milions són en anglès i 123.000 són en català, situant-se així en la segona llengua més utilitzada. L’estudi apunta que hi ha quasi 84.000 en francès, i 80.509 en castellà... estrany, no? Atenent només a dades demogràfiques la xifra resulta poc creïble, però aquí queda la dada... De fet, hi ha un altre estudi http://www.technorati.com/weblog/2006/05/100.html que assenyala que les llengües més utilitzades als blogs són, en aquest ordre, el japonès (37%), l’anglès (36%), el xinès (8%), l’ italià (3%) i el castellà (3%)... el català ni l’esmenta. De totes maneres, si agafem aïlladament la dada de Nitle, i és cert que hi ha 123.000 blogs en català, déu n’hi do!
10.11.07
"Desestructurada digital"
Aquesta assignatura és per mi tota una novetat. Tant des d'un punt de vista teòric com pràctic.
Treballo amb el món de la política de forma diària -els protagonistes els tinc a l’abast de la mà contínuament- i sóc coneixedora de les eines que utilitzen a la xarxa per ampliar la seva difusió: pàgines web, blogs, vídeoblogs, etc. Amb tot, sóc una observadora (ser periodista ja és això) i no interactuo amb ells via internet. Sóc de la vella escola de les entrevistes fetes amb micròfon i de les converses que es tenen tot fent un cafè, un dinar o als passadissos del Parlament.
Per això mateix, el Fènix Democràtic és un repte doble. Primer, perquè em motiva aprofundir en aquesta “estructura d’oportunitats que sorgeix amb l’aparició de la xarxa”, com diu Norris; descobrir si realment funciona, ja que en ocasions en sóc una mica escèptica, probablement perquè focalitzo la meva tasca professional entorn els partits polítics i no tant en l’activisme. I, en segon lloc, perquè no sóc una usuària habitual d’aquestes eines. Sóc una total desconeixedora. Alguns dirien, fins i tot, que sóc una “desestructurada digital”. Em limito a escriure comentaris en blogs d’amics, però no me n’he fet mai cap (ni tampoc crec que ho faci perquè em pot agradar opinar en blogs i en my space d’altres, però no fer-ne un de propi a no ser que es tractés d’alguna cosa col·lectiva). Sí que sóc habitual del YouTube. S’hi poden trobar coses interessants.
Bé, veurem. M’he de posar les piles.
Fins dijous.
Anna
8.11.07
Avui encetem una nova edició d'aquest curs de doctorat que porta per títol genèric El Fènix Democràtic. Comunicació política i noves formes d'activisme a l'era d'internet. Aquesta és la quarta promoció que desenvolupa aquest curs.Tal i com ja s'afirmava en el post de presentació de l'edició de l'any passat, aquest curs està inspirat en l'obra de la professora de la Universitat de Harvard, Pippa Norris (foto), i més concretament en l'estudi detallat de tres obres seves: A Virtuous Circle (2000); Digital Divide? (2001); Democratic Phoenix (2002).
En el seu moment de publicació, van constituir aportacions de primer nivell al debat permanent entorn la relació dels mitjans de comunicació i els sistemes democràtics. En elles, Norris repassa àmpliament algunes de les més importants teories politològiques relacionades amb la comunicació política, el paper dels mitjans d'informació i el seu impacte damunt de la democràcia, la nova estructura d'oportunitats que sorgeix amb l'aparició de la xarxa, les teories sobre la participació política, la democràcia digital, les noves formes d'activisme polític, els actors tradicionals (partits polítics, governs, etc.), el capital social i la societat civil, etc.
Això no obstant, també es va constatar que, donada l'evolució tan accelerada de les TIC en els darrers anys i el seu impacte en la política, certament les tres obres començaven a quedar una mica desfasades respecte els darrers desenvolupaments. Aquest desfasament no només es dóna, per raons òbvies, en els aspectes purament estadístics -moltes de les dades que es recullen, provenen de recerques elaborades en els anys 90-, sinó també en el no tractament d'alguns dels fenomens actuals que protagonitzen la interacció entre la comunicació i la política. Així per exemple, en els esmentats llibres, no es tracta de fenomens com google, you tube, els blogs, my space, facebook, la wikipedia. Resulta rellevant, per exemple, l'escassa referència que es fa a la revolució dels mòbils. Naturalment, tots aquests elements han assolit una actualitat en els darrers anys, a partir sobretot del 2002, per la qual cosa resulta lògic que Norris no els esmentés en els llibres referits.En aquest sentit, l'edició d'enguany del curs, enriquit amb les aportacions de les edicions anteriors i particularment de la darrera, presenta importants novetats, quant a la seva temàtica i estructura, si bé els objectius genèrics romanen inalterables.
Objectius
• Aproximació a la literatura politològica i comunicacional que tracta sobre la relació entre els mitjans de comunicació i les noves formes de fer política en les societats democràtiques a l'era d'Internet.
• Coneixement d'experiències en matèria de democràcia digital, i més concretament de l'activisme digital sorgit de la societat civil.
• Aplicació al cas català.
• En definitiva, pretén fer una reflexió sobre el concepte de democràcia en el context del segle XXI.
Temari1. Presentació: La comunicació política, avui.
2. Els mitjans de comunicació i el malestar cívic
3. Tendències en la comunicació política
4. L'impacte en la democràcia
5. La nova estructura d'oportunitats en la xarxa
6. El fènix democràtic
7. Estudi de casos:
a. Internet
b. La Internet política
c. Google
d. Wikipedia
e. Els mòbils (La Revolució mòbil)
f. Els blogs (la blogosfera)
g. Els videos en la xarxa: el fenomen You tube
h. La xarxa social: MySpace, Facebook
i. El fenomen Netroots
j. Second Life
Bibliografia
(A diferència de les edicions anteriors, no hi ha una bibliografia obligatòria)
ARMSTRONG, Jerome- MOULITSAS ZUNIGA, Markos,
Crashing the Gate: Netroots, Grassroots, and the Rise of People-Powered Politics,
Chelsea Green, 2006
BARBER, Benjamin, (1984),
Strong Democracy,
Berkeley, University of California Press.
DAVIS, Richard,
Politics Online. Blogs, Chatrooms and Discussion Groups in American Democracy,
New York, Routledge, 2005.
GILLMOR, Dan,
We the Media. Grassroots Journalism by the people, for the people,
O’Reilly Media Inc., 2004.
GROSSMAN, Lawrence, (1995),
The Electronic Republic,
New York, Penguin.
NEGRINE, Ralph-STANYER, James (eds),
The Political Communication Reader,
London, Routledge, 2007
REYNOLDS, Glenn,
An Army of Davids. How markets and Technology empower ordinary people to beat big media, big governments and other Goliaths,
Nashville, Nelson Current, 2006.
RHEINGOLD, Howard
Smart Mobs. The Next Social Revolution
Basic Books, 2003
SUNSTEIN, Cass, (2001),
Republic.com,
Princeton University Press.
TREMAYNE, Mark (ed),
Blogging, Citizenship and the Future of Media,
Routledge, London, 2007
TRIPPI, Joe,
The Revolution will not be televised: Television, the Internet, and the throw of everything, Harper Collins, 2004
WEBSTER, Frank, (ed),
The Information Society Reader,
London, Routledge, 2004
WILHEIM, Anthony G., (2000),
Democracy in the Digital Age: Challenges to Political Life in Cyberspace,
New York Routledge.
Llibres de Pippa Norris
NORRIS, Pippa (2002),
Democratic Phoenix: Political Activism Worldwide,
New York, Cambridge University Press.
NORRIS, Pippa (2001),
Digital Divide: Civic Engagement, Information Poverty and the Internet in the Democratic Societies,
New York, Cambridge University Press.
NORRIS, Pippa (2000),
A Virtuous Circle: Political Communications in Post-industrial Democracies,
New York, Cambridge University Press.
Webgrafia
(Al llarg del curs es donaran un seguit d'adreces webs que considero interessants)
2.11.07
Nova iniciativa: El trencaclosques

Hola a tots! hi ha algú?
Només celebrar una nova iniciativa de la Xarxa, El trencaclosques. És un agregador de blogs escrits per polítics amb l'objectiu de comentar els articles escrits per polítics. Molts dels polítics catalans tenen blog, però, funciona com una web o com un monòleg...El trencaclosques vol "trencar la closca" i que la ciutadania digui la seva...no sé si m'he explicat massa bé. Us recomana que hi doneu un cop d'ull...http://www.enlloc.org/trencaclosques.
23.10.07
Molt bo, molt bo
Poll: Bullshit Is Most Important Issue For 2008 Voters
¿Por qué votar?
Saludos. ¿Dónde andan?
22.10.07
"Tinc 10 preguntes per vostè"

L'èxit de l'última edició del programa de TVE "Tengo una pregunta para usted" ha estat indubtable. L'audiència de 4.105.000 d'espectadors, un 22'2% de les persones que miraven a aquella hora la televisió, desmenteix que a la gent no li interessa la política. El que és evident és que el format és la clau. La cultura de videoclip ha arribat a la política i ho ha fet amb èxit...Suposo que dels 4.105.000 espectadors, molt pocs haguessin aguantat una entrevista de gairebé una hora de durada a Gaspar Llamazares, Josep Antoni Duran i Lleida o a Josep Lluis Carod Rovira. En canvi, van aguantar el mateix temps si la figura del periodista desapareix i són els ciutadans que formulen les preguntes.
No hi ha dubte que el format és exitós i que a Estats Units el mateix format ha provocat la convergència entre televisió a Internet. Una experiència semblant a la del programa "Tengo una pregunta para usted", però, a la Xarxa és "10 Questions". Els ciutadans nord-americans envien les seves preguntes en format vídeo i després d'una votació a través de la web (http://www.10questions.com)se seleccionaran les 10 preguntes més populars. Els candidats enviaran les seves respostes també en format vídeo.
10.10.07
Participación Virtual
27.9.07
7.8.07
La Primera Hija
Speech de Markos Moulintsas (vídeo)
Per cert, segons sembla, la propera edició de l'any que ve, en plena campanya presidencial,la convenció adoptarà el nom de Netroots Nation.
5.8.07
Aquest cap de setmana, en comptes d'anar a la platja, l'he passat seguint la YearlyKos Convention que ha tingut lloc a Chicago. Bé de fet acaba avui. És la segona edició que s'organitza, la primera va tenir lloc l'any passat a Las Vegas (Nevada). Com el seu propi nom indica, es tracta d'un esdeveniment organitzat a partir d'un dels blocs amb més rellevància, el Dailykos, penjat per primera vegada l'any 2002, per l'activista Markos Moulitsas Zuniga. El seu impacte ha estat tan gran que els seus lectors s'identifiquen com a Kossacks.La convenció porta per subtítol Building a Netroots Nation, i bàsicament el que pretén és reforçar els sectors més progressistes del Partit Demòcrata, enfront el més centristes, per tal d'aconseguir una gran mobilització ciutadana que, n'estan convençuts, si es dóna, permetrà derrotar el Partit Republicà en les propers eleccions presidencials del 2008.
L'èxit de la convenció ha estat enorme. Si a l'edició de l'any passat només hi va participar un únic candidat a la nominació demòcrata, enguany, hi ha hagut pinyes per ser-hi present. De fet 7 dels 8 candidats a la nominació han protagonitzat la sessió més seguida, el Presidential Leadership Forum, on tots ells s'han hagut de mullar de valent, i on les crítiques als Mainstream Media (MSM) i als grans lobbies de Washington, han estat constants per part del públic assistent, uns 4.000 pel cap baix, molts d'ells blocaires.
Val a dir que el candidat John Edwards, sembla ser qui ha comptat amb més recolzament del públic assistent. De lluny, Edwards és qui més ha comptat al llarg de la seva campanya amb blocaires, i fins i tot la seva dona ha participat amb alguns posts en el propi Daily Kos. Tampoc es pot deixar d'esmentar que compta dins el seu equip de col.laboradors amb dos pesos pesants de la campanya de Howard Dean en les primàries del 2004: Joe Trippi i Mathew Gross.
També han estat força seguides les intervencions del propi Howard Dean , i la de Wesley Clark, general retirat enormement crític amb la guerra a l'Iraq. Al marge de les grans patums, també han tingut lloc moltes sessions sobre l'activisme a internet i com mobilitzar els ciutadans i fer-los participar en el procés polític. Algunes d'elles les he pogudes seguir en viu a través del canal Ustream.
Com no podia ser altrament, la Convenció també ha tingut la seva rèplica a Second Life, i pràcticament tots els protagonistes. Com per exemple, el propi John Edwards (foto)
No cal dir que la trobada de Kossacks, ha estat aprofitada tant pel Partit Republicà (GOP) com per la Brunete mediàtica yankee (FOX TV, per exemple) per carregar contra la radicalització dels demòcrates i per considerar que els candidats a la nominació són hostatges del sectors més extremistes de la societat americana. Com a prova, aquest vídeo.
1.8.07
El Baròmetre d'Opinió Política (BOP), fet públic recentment i que correspon al mes de juliol d'enguany, ofereix una novetat ben reveladora de la importància creixent de la xarxa en el debat sobre la política a Catalunya. És cert que en les BOPs anteriors, s'incloia Internet com a opció a l'hora de preguntar els ciutadans a través de quins mitjans s'acostuma a informar de temes polítics (Qüestió 16).
En el BOP anterior al que ens ocupa, corresponent al mes de març d'enguany, s'introduí una novetat important. Es demanava als enquestats que detallessin com s'informaven políticament a través d'internet (Qüestió 16d). Els resultats van ser aquests que figuren en el quadre adjunt:
Tot i incloure un important nombre de recursos digitals, figurant-hi, sense cap mena de dubte, els més importants (google, portals, diaris electrònics, pàgines de partits polítics, etc), no apareixien com a tals, els blocs.Aquest buit, però, s'ha subsanat en l'últim BOP (juliol 2007). Si ens fixem en la mateixa pregunta (16d), el nombre de respostes donades s'ha ampliat considerablement i, efectivament, s'inclouen per primera vegada els blogs (o blocs). Tal i com apareix en el quadre adjunt,
Concretament, dels 261 ciutadans que contestaren que s'informaven de temes polítics a través d'Internet, 5 concretaren que ho feien a través de blocs. Certament a nivell quantitatiu no representa un volum molt gran, sobretot si tenim en compte que aquests 261 ciutadans representen l'11.9% del total d'enquestats. Però allò que importa és el fet qualitatiu que els blocs ja compten per al centre enquestador i és d'esperar que en les properes edicions del BOP, continuïn apareixent. Conjuntament amb els blocs, també són novetat, respecte la del mes de març, els correus electrònics, els fòrums, o "a través d'amics, coneguts, familiars" (sic), entre d'altres.En definitiva, si bé és cert que internet només figura en quar lloc com a mitjà per informar-se políticament, per darrere, doncs, de la televisió (72.7%), la premsa (55%), i la ràdio (31.9%), i només per endavant d'amics, coneguts i familiars (9.4%), caldrà anar seguint en els propers BOPs, l'evolució de tots ells i veure si realment aquells que s'informen a través d'internet creix, amb el pas del temps i, dins d'aquests com es comporten els que s'informen a través dels blocs.
Una reflexió òbvia és que alguns ciutadans s'informen a través de més d'un canal. És a dir, que el fet d'informar-se a través de la TV, no exclou el llegir diaris, escoltar la ràdio, o escriure o llegir blocs. En aquest sentit, em jugo un pèsol, que els que s'informen a través d'internet, molt probablement també s'informen a través d'altres canals, fins i tot en una proporció molt superior a la de la resta d'usuaris dels altres canals, i particularment, dels que s'informen a través de la TV. En aquest sentit, fóra interessant aprofundir més en aquestes dades i determinar quants dels enquestats s'informen a través d'un, de dos o de diversos canals. És una suggerència als responsables del CEO (tot i que pot ser que, malpensat de mena com sóc, hi hagi dades que no es publiquin).
Altres dades interessants que ens proporciona el BOP del mes de juliol, apareixen amb el creuament amb la informació de gènere, edat i record de vot a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Pel que fa al gènere, 3 són homes i 2 dones. Pel que fa a l'edat, 4 tenen entre 35-49 anys i 1 en té més de 64 (un sènior a la blogosfera!). Finalment, pel que fa al record del vot, probablement 3 van votar ERC, 1 a CiU i 1 no va contestar la pregunta. Interessant realment interessant.
Per acabar. Més amunt m'he referit als responsable del CEO, adscrit per cert, a l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). No puc deixar de dir que el seu màxim responsable és en Gabriel Colomer, Gaby pels amics. El vaig tenir com a professor a la UAB, i dins de la meva memòria acadèmica sempre ocuparà un lloc per una senzilla raó. Va ser l'únic professor que em va fer un examen oral. I he de reconèixer que es va comportar. Jo, avui en dia, no seria tan generós com va ser ell llavors. Coses de la reforma, suposo ;-)
27.7.07
En els darrers anys el fenomen dels blocs ha assolit una rellevància tan gran que, segons sembla comença a fer por a determinats cercles de poder i als enemics de la llibertat. Daily Kos, un dels blocs més llegits a escala mundial, es fa ressò de l'ofensiva desfermada per la cadena de Tv Fox contra els blogs. Fins i tot penja un vídeo de you tube on es crida a la mobilització contra aquesta campanya de l'extrema dreta americana. El vídeo és molt interessant,
Molt directament lligat a aquesta notícia hi ha el manifest llançat per l'Electronic Frontier Foundation (EFF), en defensa dels drets dels blocaires.
Entre d'altres drets que es defensa hi ha el dret a l'anonimat, és a dir, a fer blocs anònims, el dret a fer un ús adient de la propietat intel.lectual, el dret a penjar posts sobre el teu lloc de treball i el dret a tenir accés als actes públics i a la informació pública com els mèdia.
Penso que cal reflexionar sobre aquest tema, atès que comença a configurar-se, fins i tot a casa nostra, un intent de limitar o condicionar d'alguna manera, la lliberta en la blogosfera.
26.7.07
La cursa a la nominació, tant en el partit demòcrata com en el partit republicà, de cara a les eleccions presidencials del 2008, ens està deixant esdeveniments claus que molt segurament tindran un impacte immediat en la resta de processos electorals arreu del món. El darrer exemple el tenim en el debat entre els candidats a la nominació democràtica que va tenir lloc dilluns, dia 23. Tots ells, Biden, Clinton, Dodd, Edwards, Gravel, Kucinich, Obama, Richardson, van contestar un seguit de preguntes fetes per ciutadans.
L'originalitat és que les preguntes havien estat gravades a través del youtube i eren emeses a través d'una gran pantalla. Donat que es van enviar tres mil preguntes, la CNN, que va retransmetre el debat en directe en va fer la selecció, deixant de banda les més freakies. Naturalment, el sentit de les preguntes es dirigí envers temes d'actualitat com la retirada de les tropes d'Irak, la immigració, el racisme, l'escalfament del planeta, els matrimonis gais, etc.
Malgrat que l'audiència va ser relativament baixa (2,6 milions), cal tenir present que es retransmitia pel cable, i que va ser particularment seguida pels ciutadans de 18 a 34 anys, els votants potencials més familiaritzats amb les TIC. Segons algunes fonts, qui en va sortir més reforçat va ser Barack Obama. És previst que el proper 17 de setembre se celebri el debat corresponents als candidats a la nominació republicana.
19.7.07
La resposta dels simpatitzants de Hillary al vídeo d'Obama
18.7.07
Democracia deliberativa
Hoy abrí mi correo y me encontré un mail promocional de Estrella Damn en el que llaman a un referèndum para saber si deben o no sacar al mercado una "cerveza para los que no les gusta la cerveza". La curiosidad pudo más y entré al sitio, donde han montado todo un ejercicio de RP para que vayas a los bares a probar la cerveza famosa y a emitir tus votos. Al final del ejercicio, la próxima semana, habrá una fiesta en el CCCB, se darán a conocer los votos y si la cerveza se queda o no - eso sí, se venderá cerveza a un euro en la famosa fiesta.
No sé si me dió risa u horror. En cierta medida, me parece que se está relativizando demasiado el concepto de democracia. Y bueno, si de por sí no hay mucha participación... Habrá que ver cómo les va a ellos con su "referéndum", aunque sea de broma. Quizá sea un termómetro político sin querer. O no.
El sitio para ver la campaña completa es este.
17.7.07
Varios
También según una nota de agencias de La Vanguardia, el Sindicato de las Asociaciones Islámicas para Alumnos, un grupo iraní con sede en Teherán, ha presentado un nuevo juego de video de esos "fanatizantes" en el que se simula el rescate de un ciéntifico nuclear capturado por los Estados Unidos. El lanzamiento del videojuego y la guerra de declaraciones que lo han precedido confirma una vez más el extendido uso político que pueden tener estas nuevas tecnologías, que nunca deben entenderse sólo como entretenimiento.
¿Qué tal va el verano?
9.7.07
Queen Mary, London University,
Londres, 6 de juliol 2007
L'Ester i el Josep vam presentar el passat dia 6 de juliol una comunicació titulada Aproximació a l'estudi del sistema polític virtual català, a la Conferència Internacional Catalan Culture and Identity in the Digital Age, que va tenir lloc a la Queen Mary de la Universitat de Londres, organitzada pel seu Centre d'Estudis Catalans amb la col.laboració de l'Institut Ramon Llull. La nostra presència va ser aprofitada per contactar amb molts altres investigadors i conèixer els seus projectes i inquietuds. Vam aprofitar l'ocasió per donar notícia de l'existència d'aquest bloc acadèmic, que va ser acollit molt favorablement. També vam poder constatar que la recerca que es fa a la Facultat i que s'expressa en forma d'articles, reports, etc. és citada per altres investigadors del nostre país.

Desitgem que aquesta sinèrgia acadèmica perduri en el futur i que aquesta trobada signifiqui l'inici d'una col.laboració regular entre investigadors dels diferents centres catalans o d'arreu que permeti una anàlisi detallada de com la cultura i la identitat catalanes, de Catalunya en definitiva, s'adapta a l'era digital, evitant els riscos de caure en fórmules periclitades, pròpies d'etapes ja superades.
26.6.07
Projecte Internet Catalunya, primers resultats
Aquests dies s'estan avançant els primers resultats del Projecte Internet Catalunya. De moment, s'han presentat PIC Societat Xarxa i PIC Educació. Algunes de les conclusions són interessants sobretot per tots els que tractem l'impacte d'Internet a la societat, política i economia a les nostres tesines. Us passo l'enllaç del post del meu bloc on parlo del tema.
Que passeu unes bones vacances!
Una crónica de Vera-Cruz
20.6.07
La cursa pre-electoral als EE.UU. no ens deixa d'aportar sorpreses pel que fa a l'ús de la xarxa. Ara, el nou fenomen és Obamagirl.com, i la cançó I got a Crush... on Obama. Aparentment és una iniciativa que res té a veure amb l'equip de campanya del candidat. Segons un bloc es tracta que el missatge electoral arribi a aquells escassament interessats per la política, però sí per altres temes més, diguem-ne, d'estar per casa (o de no estar-hi, vés a saber!).
Jutgeu vosaltres mateixos,
http://one.revver.com/watch/298339
Public Opinion

Campaña Argentina
Me mandaron esto desde la selección de Cannes. Creo que vale la pena aunque no acaba de cuajar... supongo que será en parte la traducción. Bon dia a tots i totes!
7.6.07
La familia cibernética
4.6.07
30.5.07
Sense cap mena de dubte, la palma del freakisme de la campanya electoral que tot just ha acabat se l'emporta la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), amb el seu cap de llista, Ariel Santamaria, un impersonator de l'Elvis Presley, que a més a més, ha sortit escollit regidor. Defensora d'una filosofia de vida, el juanxisme, veure aquí el seu decàleg, no ha dubtat tampoc, com no podia ser altrament, en l'àmbit de la política espectacle, de recórrer al You Tube per difondre el seu missatge electoral, amb un èxit certament espectacular.
No és això un exemple d'americanització de les campanyes electorals, com les que discutia la Pippa Norris en els seus llibres? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.
L'altra freaki, la Mercè Solé
Però la nòmina freaki no s'ha esgotat amb l'Ariel Santamaria, un altre personatge, aquest de ficció ha destacat al llarg de la campanya. Ha estat la periodista que informava en "rigorós diferit", Mercè Solé, i que penjava les seves cròniques, sota el títol de "Diari de Campanya" al web del candidat Jordi Hereu.
Com no podia ser altrament, es tracta d'una reportera que repassa irònicament els missatges electorals dels adversaris, per acabar, com sempre, amb una reivindicació del Sr.Hereu. A voltes excessivament sobreactuant, el personatge reprodueix tots els tòpics dels adversaris, si bé li cal reconèixer una certa originalitat. Tots els diaris de campanya (15 en total) els podeu trobar al you tube també.
29.5.07
Tria la cançó de la Hillary Clinton!

Nova estratègia perquè els nord-americans entrin a les pàgines web dels candidats. L'aspirant a presidenciable demòcrata i ex-primera dama, Hillary Clinton, ha posat en funcionament un sistema de votacions per escollir la seva cançó de campanya. Les cançons finalistes són: “Suddenly I See”, de K.T. Tunstall, “Rock This Country!”, de Shania Twain, “Beautiful Day”, d’U2, “Get Ready”, de The Temptations i la versió que fan els Smash Mouth del clàssic de Neil Diamond “I’m a Believer”.
Potser si això ho fessin a Catalunya, CIU no tindria una versió de la cançó "I say a little pray for you" d'Aretha Frankin (recordeu: per sempre i sempre vota convergència...), o si?
23.5.07
Kale borroka y avatares abertzales

¡Buenas!
Aquí dejo las fotos de la kale borroka en second life del 17 de este mes, en fin, ¿a hasta dónde llegaremos? Por cierto, el viernes pasado un reportero de CQC preguntó a un portavoz de la ANV si condenaba estos actos y .... ATENCIÓN! Condenó los altercados en el mundo virtual. ¿? Vuelvo a quedarme sin palabras, alucino.
¡Saludos!
21.5.07
La becària de la candidata belga...

Ara resulta que la candidata del partit de protesta "NEE" assegura que compleix la seva promesa de fer 40.000 felacions. I ho fa a través d'un vídeo del youtube on la que diu que és la seva assistenta (becària) simula una felació tot parlant de política (George Bush i Condoleeze Rice). Continua l'estratègia i el què està clar és que el partit continua agafant ressò entre els mitjans de comunicació d'arreu del món... (a la dreta el cartell electoral)
18.5.07
Sin comentarios..

Según volvía de clase en el autobús, iba leyendo el 20 minutos. En frente tenía a un par de chicos que no hacían más que mirar una de las hojas del periódico diciendo: “¡Habrá que empadronarse en Bélgica!”. Entre risas y demás, he comenzado a pasar rápidamente las hojas para enterarme, llena de curiosidad, y he ahí mi sorpresa cuando leo que un candidata al senado belga (que responde al nombre de Tania Dervaux) ha prometido 40.000 felaciones a todos aquellos que se inscriban en una lista colgada en la web del partido. Para tan “meritoria” hazaña la susodicha candidata y cabeza de lista del partido NEE, ha calculado que podrá cumplir con la promesa en 500 días (a 80 sesiones diarias). En fin, realmente estoy sin palabras, no tengo idea alguna sobre qué tipo de proyecto y partido es el NEE, pero si bien como mujer esta persona deja mucho que desear (bueno, supongo que para algunos no tanto), el NEE como partido lo ha demostrado todo si tiene que “prostituir” a su candidata a cambio de votos.
¡Ay! ¡Pero cuánto mal han hecho a la política la Cicciolina y el desnudo del Rivera!
P.D.: Siento que no tenga mucha relación con Internet y demás, pero necesitaba expresar mi indignación.
17.5.07
Ciutadans, primer partit català al Second Life

Doncs això, que després del Gaspar Llamazares ara ha arribat el torn del líder de Ciutadans, Albert Rivera i de l'alcaldable a Barcelona, Esperanza García. Tots dos ja compten amb el seu "avatar"o personatge virtual al Second Life.
El Partit de Ciutadans és el primer partit català que obre una seu al món virtual. Podeu veure a la fotografia com és...
10.5.07
Gaspar Llamazares en Second Life
Siento no contribuir mucho en el blog pero, entre una cosa y otra, nunca encuentro el tiempo suficiente para parar unos minutos y añadir alguna cosa, por lo que pido mil disculpas. ¡Perdón! ¡Perdón! Y ¡Perdón! ;)
Pero ¡Qué Fuerte! ¡Gaspar Llamazares de campaña por la red! Cuando estudias que en otros países los políticos hacen uso de Internet para sus campañas, pues lo ves normal... Pero es curioso que cuando ciertas prácticas llegan aquí, pues no sé, se hace raro... (Del mismo modo que los americanos se tragan películas como Independence Day, donde su Presidente salva a la humanidad de los extraterrestres, y aquí una película del estilo es impensable...). Además, su doble virtual no tiene desperdicio...
Os adjunto la noticia en el País y el enlace con la web de tele5 donde aparece la imagen de Gaspar y Gaspar2.
http://www.elpais.com/articulo/internet/Gaspar/Llamazares/sidras/Second/Life/elpeputec/20070506elpepunet_1/Tes
http://www.informativos.telecinco.es/gaspar-llamazares/personaje-avatar/second-life/campa%C3%B1a-politica/elecciones/iu/dn_46812.htm
¡Hasta pronto!
Mertxe.
4.5.07
A continuació penjo alguns dels vídeos que vam discutir al llarg del curs, per tal que si mai els necessiteu, sapigueu on trobar-los ràpidament.
1. Els insults racistes del senador George Allen ("Macaca affaire")
Aquest és el vídeo on el senador Allen insulta qui l'està gravant amb la càmera, titllant-lo de macaco, pel seu orígen ètnic (de l'Índia). La difusió del vídeo va causar un enorme escàndol i el van titllar de feixista.
2. Hillary Clinton 1984 vídeo ("Vote Different")
Aquest és el famós video de la campanya de Barack Obama contra Hillary Clinton
3. The Power of the Blogosphere
Aquest vídeo no el vam passar a classe, però m'ha semblat interessant penjar-lo també, sobretot per la seva temàtica
3.5.07
La blogosfera americana -i per extensió mundial- està sent fortament sacsejada per l'important article o, si tenim en compte la seva extensió, l'assaig de Jonathan Chait, titulat The Left's New Machine. How the Netroots became the Most Important Mass Movement in U.S. Politics, a la revista The New Republic. Es tracta d'una anàlisi sobre la caracterització del moviment netroot. Segons el parer de l'autor, aquest moviment és una subgrup dels blocs liberals, que es troba directament compromés en l'activisme polític, fins al punt que pressiona els seus lectors a participar en les campanyes, bé com a voluntaris, bé a través de contribucions econòmiques. Clarament, el moviment Netroot s'adreça a reforçar el Partit Demòcrata, per tal que se situï més a l'esquerra social. Ataca en aquest sentit l'establishment demòcrata i sobretot els centristes (que són els que han estat incapaços de fer front a les ofensives conservadores dels darrers anys, com per exemple, els demòcrates que van donar suport a la guerra d'Iraq). Però la paradoxa que subratlla Chait, és que aquests netroots parteixen d'una admiració per com la dreta americana, d'ençà els darrers anys seixanta, s'ha estructurat i ha generat un discurs sòlid, que li ha permès portar a terme una autèntica revolució cultural que es manifesta al llarg dels anys vuitanta i noranta, sota les presidències de Reagan, Bush I i Bush II.
He de dir que en el moment de redactar aquestes línies encara no he acabat de llegir completament el text, però la veritat és que fent el repàs que cada matí faig de la premsa americana, ja hi he trobat referències en l'edició d'avui de diaris tan importants com el Washington Post.Val a dir que el debat sobre els netroots va iniciar-se arran la publicació ara fa tot just un any del llibre Crashing the Gate de Jerome Armstrong i Markos Moulitsas -daily k
os-, d'orientació demòcrata netroot, i del llibre de Glenn Reynolds -instapundit- An Army of Davids clarament vinculat al sectors republicans. Bé és un debat que cal anar seguint. La fi dels milblogs?
A Wired es publica un article que alerta sobre el perill de la desaparició d'un dels fenòmens més interessant de la blogosfera: els milblogs o warblogs, és a dir, els blocs escrits pels militars de servei a l'Afganistan i l'Irak. Segons sembla, s'estan augmentant les mesures de control per part dels oficials, per la qual cosa, segurament aviat serà impossible escriure res d'interessant al respecte. Senyal que la guerra no va bé des de la perspectiva del Pentàgon?
I la generació bloc... Tot i que ja fa uns dies que es va publicar, tenia pendent donar notícia d'aquest article de Manuel Cuyàs d'EL PUNT, sobre la suposada aparició d'una Generació Bloc a casa nostra. Interessant, tot i que només és opinió, no anàlisi.
5.4.07
Gorjeando
Esta situación de la generación instantánea de noticias se ha vuelto ya un arma política. Según esta nota de La Vanguardia - que además explica el sistema - el equipo de campaña de John Edwards ya comenzó a mandar mensajes a través de Twitter para informar el minuto a minuto de la campaña.
Lo que me pareció también relevante de esta nota es que hablan de la "Generación YouTube". Habría que ver quién y cómo la define, para saber si estamos incluidos o no.

Em dol molt informar-vos de la mort sobtada del professor i amic Daniel Jones, dilluns passat. Investigador incansable, havia impartit docència a la UAB i ara era titular a la nostra facultat. Segons m'han informat, la setmana després de vacances, es pensa organitzar un acte en record d'aquest comunicòleg que deixa un buit que difícilment es podrà omplir.
Avui és un dia molt trist, quan torni al despatx de recerca serà molt dur mirar la seva cadira i la seva taula, al costat mateix de les meves. Mai més es repetiran les xerrades que tot sovint teníem, però sobretot, mancarà la seva amistat i la seva complicitat. Quina injustícia i quin sensesentit.
Descansa en pau, amic.
