13.11.07

CITILAB, a Can Suris (Cornellà de Llobregat)

A Cornellà de Llobregat, aviat entrarà en funcionament el CitiLab, una nova infrastructura llargament esperada per fomentar, en totes les seves dimensions, la Societat de la Informació i el Coneixement. Els propers dies 24 i 25 de novembre hi haurà Jornades de Portes Obertes.

Podeu accedir al seu web clicant aquí.

Josep

12.11.07

My Network, My Cause

El New York Times d'avui publica un article força interessant sobre les xarxes socials. El podeu llegir aquí, i si us sembla el podem comentar en la sessió de dijous.

Josep

Què en penseu de l´actitud del rei a la cimera iberoamericana?

tal i com mostren els diaris de madrid, penseu que el rei ha sortit reforçat després de manar callar al president, Hugo Chávez?...o bé, hauria d´haver mantingut el tipus i no perdre els nervis
és curiós com en ocasions una petita reacció fóra de lloc pot donar la volta al món i ésser motiu de portades de diaris....estem tan avorrits que necessiten coses d´aquestes per tenir tema de conversa o bé, ens resulta mès fàcil parlar d`això que d´altres temes més importants?...a mi personalment m´ha cridat l´atenció perqué en penso que és la primera vegada que el Rei perd els nervis en pùblic...però res més...crec que és més important la relació futura dels empresaris espanyols amb les antigues colònies iberoamericanes...

Els diaris en paper, a la baixa als USA

Tal com havia promés per mail aquest link reflecteix la caiguda de la premsa diària als Estats Units. Més info aquí.

Per contra, els diaris online cada dia tenen més lectors.

PAM de l' Ajuntament de Barcelona

Bon dia a tothom !!

Saludo, veig que xuta i aprofito per comentar-vos que l' Ajuntament de Barcelona té dins el seu web, un espai per recollir la opinió del ciutadà de cara al proper PAM del present mandat electoral.

Penseu que es una bona idea ??
Té alguna utilitat ??

Salutacions

Oscar (Scaramouche)

11.11.07

Blogs en català

Aquests dies he sentit un parell de notícies relacionades amb internet que m’han semblat ben curioses. La primera, que el català és la segona llengua més utilitzada en els blogs després de l’anglès; la segona, que hi ha un paio de Nova York que es va quedar prendat d’una noia que va veure al metro i que, ansiós per trobar-la, ha fet un dibuix i una descripció de la noia i els ha difós a través d’un pàgina web que ha creat per a la ocasió (http://www.nygirlofmydreams.com/) ... només ha trigat 48 hores en localitzar-la! La noia en qüestió ha resultat ser una australiana que ha cedit a quedar amb el noi però “només com a amics”. Tot i que finalment no ha servit per lligar-se a la noia, sí que ha servit per demostrar, un cop més, la força que pot tenir internet (i la de calés que hagués guanyat si hagués posat publicitat a la pàgina).

Però tornem a la primera notícia: segons un estudi (http://www.knowledgesearch.org/census/lang.html) publicat per la organització nord-amerciana Nitle (National Institute for Technology and Liberal Education), de 3 milions de blogs actius, quasi dos milions són en anglès i 123.000 són en català, situant-se així en la segona llengua més utilitzada. L’estudi apunta que hi ha quasi 84.000 en francès, i 80.509 en castellà... estrany, no? Atenent només a dades demogràfiques la xifra resulta poc creïble, però aquí queda la dada... De fet, hi ha un altre estudi http://www.technorati.com/weblog/2006/05/100.html que assenyala que les llengües més utilitzades als blogs són, en aquest ordre, el japonès (37%), l’anglès (36%), el xinès (8%), l’ italià (3%) i el castellà (3%)... el català ni l’esmenta. De totes maneres, si agafem aïlladament la dada de Nitle, i és cert que hi ha 123.000 blogs en català, déu n’hi do!

10.11.07

"Desestructurada digital"

Hola a tots,

Aquesta assignatura és per mi tota una novetat. Tant des d'un punt de vista teòric com pràctic.

Treballo amb el món de la política de forma diària -els protagonistes els tinc a l’abast de la mà contínuament- i sóc coneixedora de les eines que utilitzen a la xarxa per ampliar la seva difusió: pàgines web, blogs, vídeoblogs, etc. Amb tot, sóc una observadora (ser periodista ja és això) i no interactuo amb ells via internet. Sóc de la vella escola de les entrevistes fetes amb micròfon i de les converses que es tenen tot fent un cafè, un dinar o als passadissos del Parlament.

Per això mateix, el Fènix Democràtic és un repte doble. Primer, perquè em motiva aprofundir en aquesta “estructura d’oportunitats que sorgeix amb l’aparició de la xarxa”, com diu Norris; descobrir si realment funciona, ja que en ocasions en sóc una mica escèptica, probablement perquè focalitzo la meva tasca professional entorn els partits polítics i no tant en l’activisme. I, en segon lloc, perquè no sóc una usuària habitual d’aquestes eines. Sóc una total desconeixedora. Alguns dirien, fins i tot, que sóc una “desestructurada digital”. Em limito a escriure comentaris en blogs d’amics, però no me n’he fet mai cap (ni tampoc crec que ho faci perquè em pot agradar opinar en blogs i en my space d’altres, però no fer-ne un de propi a no ser que es tractés d’alguna cosa col·lectiva). Sí que sóc habitual del YouTube. S’hi poden trobar coses interessants.

Bé, veurem. M’he de posar les piles.
Fins dijous.

Anna

Salutacions

Primer contacte amb el bloc. Fins dijous.

Sergi Solà

a veure si "xuta"...

Salutacions a tots i fins dijous,

Irene Colom.

8.11.07

PRESENTACIÓ CURS 2007/08

Avui encetem una nova edició d'aquest curs de doctorat que porta per títol genèric El Fènix Democràtic. Comunicació política i noves formes d'activisme a l'era d'internet. Aquesta és la quarta promoció que desenvolupa aquest curs.

Tal i com ja s'afirmava en el post de presentació de l'edició de l'any passat, aquest curs està inspirat en l'obra de la professora de la Universitat de Harvard, Pippa Norris (foto), i més concretament en l'estudi detallat de tres obres seves: A Virtuous Circle (2000); Digital Divide? (2001); Democratic Phoenix (2002).

En el seu moment de publicació, van constituir aportacions de primer nivell al debat permanent entorn la relació dels mitjans de comunicació i els sistemes democràtics. En elles, Norris repassa àmpliament algunes de les més importants teories politològiques relacionades amb la comunicació política, el paper dels mitjans d'informació i el seu impacte damunt de la democràcia, la nova estructura d'oportunitats que sorgeix amb l'aparició de la xarxa, les teories sobre la participació política, la democràcia digital, les noves formes d'activisme polític, els actors tradicionals (partits polítics, governs, etc.), el capital social i la societat civil, etc.

Això no obstant, també es va constatar que, donada l'evolució tan accelerada de les TIC en els darrers anys i el seu impacte en la política, certament les tres obres començaven a quedar una mica desfasades respecte els darrers desenvolupaments. Aquest desfasament no només es dóna, per raons òbvies, en els aspectes purament estadístics -moltes de les dades que es recullen, provenen de recerques elaborades en els anys 90-, sinó també en el no tractament d'alguns dels fenomens actuals que protagonitzen la interacció entre la comunicació i la política. Així per exemple, en els esmentats llibres, no es tracta de fenomens com google, you tube, els blogs, my space, facebook, la wikipedia. Resulta rellevant, per exemple, l'escassa referència que es fa a la revolució dels mòbils. Naturalment, tots aquests elements han assolit una actualitat en els darrers anys, a partir sobretot del 2002, per la qual cosa resulta lògic que Norris no els esmentés en els llibres referits.

En aquest sentit, l'edició d'enguany del curs, enriquit amb les aportacions de les edicions anteriors i particularment de la darrera, presenta importants novetats, quant a la seva temàtica i estructura, si bé els objectius genèrics romanen inalterables.

Objectius

• Aproximació a la literatura politològica i comunicacional que tracta sobre la relació entre els mitjans de comunicació i les noves formes de fer política en les societats democràtiques a l'era d'Internet.
• Coneixement d'experiències en matèria de democràcia digital, i més concretament de l'activisme digital sorgit de la societat civil.
• Aplicació al cas català.
• En definitiva, pretén fer una reflexió sobre el concepte de democràcia en el context del segle XXI.

Temari
1. Presentació: La comunicació política, avui.
2. Els mitjans de comunicació i el malestar cívic
3. Tendències en la comunicació política
4. L'impacte en la democràcia
5. La nova estructura d'oportunitats en la xarxa
6. El fènix democràtic
7. Estudi de casos:
a. Internet
b. La Internet política
c. Google
d. Wikipedia
e. Els mòbils (La Revolució mòbil)
f. Els blogs (la blogosfera)
g. Els videos en la xarxa: el fenomen You tube
h. La xarxa social: MySpace, Facebook
i. El fenomen Netroots
j. Second Life


Bibliografia
(
A diferència de les edicions anteriors, no hi ha una bibliografia obligatòria)

ARMSTRONG, Jerome- MOULITSAS ZUNIGA, Markos,
Crashing the Gate: Netroots, Grassroots, and the Rise of People-Powered Politics,
Chelsea Green, 2006

BARBER, Benjamin, (1984),

Strong Democracy,
Berkeley, University of California Press.


DAVIS, Richard,
Politics Online. Blogs, Chatrooms and Discussion Groups in American Democracy,
New York, Routledge, 2005.

GILLMOR, Dan,
We the Media. Grassroots Journalism by the people, for the people,
O’Reilly Media Inc., 2004.

GROSSMAN, Lawrence, (1995),

The Electronic Republic,
New York, Penguin.


NEGRINE, Ralph-STANYER, James (eds),

The Political Communication Reader,
London, Routledge, 2007

REYNOLDS, Glenn,

An Army of Davids. How markets and Technology empower ordinary people to beat big media, big governments and other Goliaths,
Nashville, Nelson Current, 2006.

RHEINGOLD, Howard
Smart Mobs. The Next Social Revolution
Basic Books, 2003

SUNSTEIN, Cass, (2001),

Republic.com,
Princeton University Press.


TREMAYNE, Mark (ed),

Blogging, Citizenship and the Future of Media,
Routledge, London, 2007

TRIPPI, Joe,

The Revolution will not be televised: Television, the Internet, and the throw of everything, Harper Collins, 2004

WEBSTER, Frank, (ed),

The Information Society Reader,
London, Routledge, 2004

WILHEIM, Anthony G., (2000),

Democracy in the Digital Age: Challenges to Political Life in Cyberspace,
New York Routledge.

Llibres de Pippa Norris
NORRIS, Pippa (2002),
Democratic Phoenix: Political Activism Worldwide,
New York, Cambridge University Press.

NORRIS, Pippa (2001),

Digital Divide: Civic Engagement, Information Poverty and the Internet in the Democratic Societies,
New York, Cambridge University Press.

NORRIS, Pippa (2000),

A Virtuous Circle: Political Communications in Post-industrial Democracies,
New York, Cambridge University Press.

Webgrafia
(Al llarg del curs es donaran un seguit d'adreces webs que considero interessants)

2.11.07

Nova iniciativa: El trencaclosques


Hola a tots! hi ha algú?

Només celebrar una nova iniciativa de la Xarxa, El trencaclosques. És un agregador de blogs escrits per polítics amb l'objectiu de comentar els articles escrits per polítics. Molts dels polítics catalans tenen blog, però, funciona com una web o com un monòleg...El trencaclosques vol "trencar la closca" i que la ciutadania digui la seva...no sé si m'he explicat massa bé. Us recomana que hi doneu un cop d'ull...http://www.enlloc.org/trencaclosques.

23.10.07

BULLSHIT, EL TEMA CENTRAL DE LES ELECCIONS DEL 2008

Molt bo, molt bo


Poll: Bullshit Is Most Important Issue For 2008 Voters

¿Por qué votar?

Una de las reacciones que tiene la gente cuando le cuento de qué estoy haciendo mi doctorado y - peor aún - mi tesis es decirme que ellos no van a votar porque están "decepcionados del sistema". Tengo mi propio discurso, pero el domingo me encontré en El País Semanal un artículo de Javier Cercas que me dejó con una sonrisita en la boca. Quería compartirlo con ustedes. El link está aquí - durante el tiempo que lo dejen. Si alguien más lo quiere, yo lo escanée y tengo el PDF.

Saludos. ¿Dónde andan?

22.10.07

"Tinc 10 preguntes per vostè"


L'èxit de l'última edició del programa de TVE "Tengo una pregunta para usted" ha estat indubtable. L'audiència de 4.105.000 d'espectadors, un 22'2% de les persones que miraven a aquella hora la televisió, desmenteix que a la gent no li interessa la política. El que és evident és que el format és la clau. La cultura de videoclip ha arribat a la política i ho ha fet amb èxit...Suposo que dels 4.105.000 espectadors, molt pocs haguessin aguantat una entrevista de gairebé una hora de durada a Gaspar Llamazares, Josep Antoni Duran i Lleida o a Josep Lluis Carod Rovira. En canvi, van aguantar el mateix temps si la figura del periodista desapareix i són els ciutadans que formulen les preguntes.

No hi ha dubte que el format és exitós i que a Estats Units el mateix format ha provocat la convergència entre televisió a Internet. Una experiència semblant a la del programa "Tengo una pregunta para usted", però, a la Xarxa és "10 Questions". Els ciutadans nord-americans envien les seves preguntes en format vídeo i després d'una votació a través de la web (http://www.10questions.com)se seleccionaran les 10 preguntes més populars. Els candidats enviaran les seves respostes també en format vídeo.

10.10.07

Participación Virtual

En la edición de hoy del New York Times, Thomas L. Friedman, columnista de asuntos internacionales y premio pullitzer, define a la Generación Q en Estados Unidos: una generación, dice, que participa virtualmente y no en la realidad. En resumen, dice que está muy bien todo el asunto del Facebook y el envío de los SMSs, pero que eso no les va a salvar de enfrentar a un sistema en crisis y que deberían hacer algo al respecto. Me parece muy interesante. El artículo está aquí.

27.9.07

FYI

Hoy empieza el Festival de Cine Político de Barcelona - yo, por lo menos, ni sabía que existía. Pero el programa está muy interesante. La página completa con todos los datos aquí.

Bienvenidos de regreso de vacaciones. A ver cuándo hacemos el primer café. Saludos.

7.8.07

La Primera Hija

La edición del NYT de hoy tiene un artículo interesante sobre el papel que juega Chelsea Clinton en la carrera política de sus padres - y también hace cábala sobre sus posibilidades de futuro. El texto completo, aquí.
YEARLY KOS CONVENTION (2a part)

Speech de Markos Moulintsas (vídeo)




Per cert, segons sembla, la propera edició de l'any que ve, en plena campanya presidencial,la convenció adoptarà el nom de Netroots Nation.

5.8.07

YEARLY KOS CONVENTION

Aquest cap de setmana, en comptes d'anar a la platja, l'he passat seguint la YearlyKos Convention que ha tingut lloc a Chicago. Bé de fet acaba avui. És la segona edició que s'organitza, la primera va tenir lloc l'any passat a Las Vegas (Nevada). Com el seu propi nom indica, es tracta d'un esdeveniment organitzat a partir d'un dels blocs amb més rellevància, el Dailykos, penjat per primera vegada l'any 2002, per l'activista Markos Moulitsas Zuniga. El seu impacte ha estat tan gran que els seus lectors s'identifiquen com a Kossacks.

La convenció porta per subtítol Building a Netroots Nation, i bàsicament el que pretén és reforçar els sectors més progressistes del Partit Demòcrata, enfront el més centristes, per tal d'aconseguir una gran mobilització ciutadana que, n'estan convençuts, si es dóna, permetrà derrotar el Partit Republicà en les propers eleccions presidencials del 2008.

L'èxit de la convenció ha estat enorme. Si a l'edició de l'any passat només hi va participar un únic candidat a la nominació demòcrata, enguany, hi ha hagut pinyes per ser-hi present. De fet 7 dels 8 candidats a la nominació han protagonitzat la sessió més seguida, el Presidential Leadership Forum, on tots ells s'han hagut de mullar de valent, i on les crítiques als Mainstream Media (MSM) i als grans lobbies de Washington, han estat constants per part del públic assistent, uns 4.000 pel cap baix, molts d'ells blocaires.

Val a dir que el candidat John Edwards, sembla ser qui ha comptat amb més recolzament del públic assistent. De lluny, Edwards és qui més ha comptat al llarg de la seva campanya amb blocaires, i fins i tot la seva dona ha participat amb alguns posts en el propi Daily Kos. Tampoc es pot deixar d'esmentar que compta dins el seu equip de col.laboradors amb dos pesos pesants de la campanya de Howard Dean en les primàries del 2004: Joe Trippi i Mathew Gross.




També han estat força seguides les intervencions del propi Howard Dean , i la de Wesley Clark, general retirat enormement crític amb la guerra a l'Iraq. Al marge de les grans patums, també han tingut lloc moltes sessions sobre l'activisme a internet i com mobilitzar els ciutadans i fer-los participar en el procés polític. Algunes d'elles les he pogudes seguir en viu a través del canal Ustream.

Com no podia ser altrament, la Convenció també ha tingut la seva rèplica a Second Life, i pràcticament tots els protagonistes. Com per exemple, el propi John Edwards (foto)

John Edwards in YKSL


No cal dir que la trobada de Kossacks, ha estat aprofitada tant pel Partit Republicà (GOP) com per la Brunete mediàtica yankee (FOX TV, per exemple) per carregar contra la radicalització dels demòcrates i per considerar que els candidats a la nominació són hostatges del sectors més extremistes de la societat americana. Com a prova, aquest vídeo.

Nancy Pelosi, una política controvertida, sobretot per la seva actitud en el conflicte israelianopalestí. Veurem què diu.

1.8.07

Els blocs ja compten en la política catalana

El Baròmetre d'Opinió Política (BOP), fet públic recentment i que correspon al mes de juliol d'enguany, ofereix una novetat ben reveladora de la importància creixent de la xarxa en el debat sobre la política a Catalunya. És cert que en les BOPs anteriors, s'incloia Internet com a opció a l'hora de preguntar els ciutadans a través de quins mitjans s'acostuma a informar de temes polítics (Qüestió 16).

En el BOP anterior al que ens ocupa, corresponent al mes de març d'enguany, s'introduí una novetat important. Es demanava als enquestats que detallessin com s'informaven políticament a través d'internet (Qüestió 16d). Els resultats van ser aquests que figuren en el quadre adjunt:


Tot i incloure un important nombre de recursos digitals, figurant-hi, sense cap mena de dubte, els més importants (google, portals, diaris electrònics, pàgines de partits polítics, etc), no apareixien com a tals, els blocs.

Aquest buit, però, s'ha subsanat en l'últim BOP (juliol 2007). Si ens fixem en la mateixa pregunta (16d), el nombre de respostes donades s'ha ampliat considerablement i, efectivament, s'inclouen per primera vegada els blogs (o blocs). Tal i com apareix en el quadre adjunt,

Concretament, dels 261 ciutadans que contestaren que s'informaven de temes polítics a través d'Internet, 5 concretaren que ho feien a través de blocs. Certament a nivell quantitatiu no representa un volum molt gran, sobretot si tenim en compte que aquests 261 ciutadans representen l'11.9% del total d'enquestats. Però allò que importa és el fet qualitatiu que els blocs ja compten per al centre enquestador i és d'esperar que en les properes edicions del BOP, continuïn apareixent. Conjuntament amb els blocs, també són novetat, respecte la del mes de març, els correus electrònics, els fòrums, o "a través d'amics, coneguts, familiars" (sic), entre d'altres.

En definitiva, si bé és cert que internet només figura en quar lloc com a mitjà per informar-se políticament, per darrere, doncs, de la televisió (72.7%), la premsa (55%), i la ràdio (31.9%), i només per endavant d'amics, coneguts i familiars (9.4%), caldrà anar seguint en els propers BOPs, l'evolució de tots ells i veure si realment aquells que s'informen a través d'internet creix, amb el pas del temps i, dins d'aquests com es comporten els que s'informen a través dels blocs.

Una reflexió òbvia és que alguns ciutadans s'informen a través de més d'un canal. És a dir, que el fet d'informar-se a través de la TV, no exclou el llegir diaris, escoltar la ràdio, o escriure o llegir blocs. En aquest sentit, em jugo un pèsol, que els que s'informen a través d'internet, molt probablement també s'informen a través d'altres canals, fins i tot en una proporció molt superior a la de la resta d'usuaris dels altres canals, i particularment, dels que s'informen a través de la TV. En aquest sentit, fóra interessant aprofundir més en aquestes dades i determinar quants dels enquestats s'informen a través d'un, de dos o de diversos canals. És una suggerència als responsables del CEO (tot i que pot ser que, malpensat de mena com sóc, hi hagi dades que no es publiquin).

Altres dades interessants que ens proporciona el BOP del mes de juliol, apareixen amb el creuament amb la informació de gènere, edat i record de vot a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Pel que fa al gènere, 3 són homes i 2 dones. Pel que fa a l'edat, 4 tenen entre 35-49 anys i 1 en té més de 64 (un sènior a la blogosfera!). Finalment, pel que fa al record del vot, probablement 3 van votar ERC, 1 a CiU i 1 no va contestar la pregunta. Interessant realment interessant.

Per acabar. Més amunt m'he referit als responsable del CEO, adscrit per cert, a l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). No puc deixar de dir que el seu màxim responsable és en Gabriel Colomer, Gaby pels amics. El vaig tenir com a professor a la UAB, i dins de la meva memòria acadèmica sempre ocuparà un lloc per una senzilla raó. Va ser l'únic professor que em va fer un examen oral. I he de reconèixer que es va comportar. Jo, avui en dia, no seria tan generós com va ser ell llavors. Coses de la reforma, suposo ;-)