PERLES FREAKIS DE LA CAMPANYA ELECTORAL
Sense cap mena de dubte, la palma del freakisme de la campanya electoral que tot just ha acabat se l'emporta la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), amb el seu cap de llista, Ariel Santamaria, un impersonator de l'Elvis Presley, que a més a més, ha sortit escollit regidor. Defensora d'una filosofia de vida, el juanxisme, veure aquí el seu decàleg, no ha dubtat tampoc, com no podia ser altrament, en l'àmbit de la política espectacle, de recórrer al You Tube per difondre el seu missatge electoral, amb un èxit certament espectacular.
No és això un exemple d'americanització de les campanyes electorals, com les que discutia la Pippa Norris en els seus llibres? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.
L'altra freaki, la Mercè Solé
Però la nòmina freaki no s'ha esgotat amb l'Ariel Santamaria, un altre personatge, aquest de ficció ha destacat al llarg de la campanya. Ha estat la periodista que informava en "rigorós diferit", Mercè Solé, i que penjava les seves cròniques, sota el títol de "Diari de Campanya" al web del candidat Jordi Hereu.
Com no podia ser altrament, es tracta d'una reportera que repassa irònicament els missatges electorals dels adversaris, per acabar, com sempre, amb una reivindicació del Sr.Hereu. A voltes excessivament sobreactuant, el personatge reprodueix tots els tòpics dels adversaris, si bé li cal reconèixer una certa originalitat. Tots els diaris de campanya (15 en total) els podeu trobar al you tube també.
1 comentari:
Hacía un rato que no me pasaba por aquí y he de contarte que la primera noticia que tuve del candidato-Elvis fue gracias a un diario gratuito, en el que lo entrevistaron como experto en la música de "The Pelvis" para hacer uno de esos amplísimos "reportajes" que se firman en esos maravillosos medios... Sin palabras. No sé si sea la americanización de la política, pero sí me parece que es la espectacularización.
Lo otro, me recuerda una discusión que tuvimos en clase sobre escribir un blog y volverte cada vez màs intolerante, porque sòlo escuchas lo que quieres. Una vez más, no se trata de una propuesta, sino de reírse de los otros. Supongo que está bien para los que comparten la misma opinión que tú, pero no estoy segura si vaya a atraer muchos indecisos a tu bando. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada