El professor i doctorand Marc Perelló, del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona, i cap d’opinió de l’IntocableDigital.Cat, ha presentat el seu darrer estudi sobre les xarxes socials i la política catalana a Londres, en el marc del congrés internacional “Protest and the Media” organitzat per la Universitat de Westminster, i que s’ha celebrat els dies 12 i 13 de juny.
En la seva exposició, Perelló ha exemplificat la força dels nous mitjans amb les massives manifestacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre del 2012 i la seva relació amb les xarxes socials: “La de l’Estatut està considerada com la primera manifestació 2.0 de la política occidental, i la de la Diada va tenir un abans, durant i després que va fer que és parlés de Catalunya als mitjans internacionals com mai abans”. En aquest sentit, Perelló ha recordat que la manifestació de l’any 2012 va desembocar “en menys de vint dies” en l’anunci d’unes eleccions, un fet que ha qualificat “sense precedents en la democràcia europea recent”, i que “demostra la influencia dels moviments socials coordinats”. També ha afegit que “les protestes físiques estan limitades per l’espai i el temps” però que “les protestes virtuals han acabat amb aquest paradigma. Ara una protesta pot ser infinita”.
Perelló també va destacar la importància de les xarxes en el dia a dia de la política catalana i ha comentat que dels 135 diputats i diputades de Catalunya “el 86% tenen compte a Twitter, el 73% a Facebook, i fins i tot un 36% tenen blog”. Unes xifres en sintonia amb la ciutadania, sobretot tenint en compte que “un 76% dels catalans és connecten a diari a Internet, i un 52% són molt actius les xarxes socials”. En un mapa de llengües fet entre el 2010 i el 2012, s’hi pot veure Catalunya dibuixada gràcies al tuits majoritàriament en català, sent aquesta la 19ª llengua més utilitzada a Twitter (d’un total de 78 estudiades). Perelló també ha volgut destacar la feina de l’equip editorial del 324.cat a través de la creació del Tuitòmetre i les gràfiques que se’n van derivar i que comparaven les temàtiques dels missatges dels polítics, partits i ciutadans en la campanya electoral per a la presidència de la Generalitat del 2012.
En la segona part de l’exposició, Perelló ha adreçat el fenomen de la protesta en una vessant més sociològica i internacional: “La lògica de l’agregació ha existit sempre. La seguda de Greensboro al 1960, l’acampada de Greenham al 1981, i el 15-M de fa dos anys tenen un desenvolupament idèntic”. La diferència cal cercar-la en els nous mitjans: “L’esfera digital és un flux d’informació instantani, constant i sense filtres. En altres paraules: és l’aliat perfecte dels moviments socials contemporanis”. El professor de la UAO CEU també s’ha referit a la Primavera Àrab per afirmar que “Twitter va obrir els ulls al món sencer, però no va ser l’eix de la revolta. Els àrabs estan cansats que es parli de la revolució de Twitter, i tenen raó. Nosaltres comentàvem i difoníem la noticia, però ells eren al carrer enfrontant-se amb els seus governs”. Aquest exemple ha servit a Perelló per concloure que “els moviments de protesta són molt diversos i hi participen molts agents socials. Siguin físics o virtuals, cal estudiar-los amb una òptica transversal, tant teòrica com científicament”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada