PERLES FREAKIS DE LA CAMPANYA ELECTORAL

Sense cap mena de dubte, la palma del freakisme de la campanya electoral que tot just ha acabat se l'emporta la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), amb el seu cap de llista, Ariel Santamaria, un impersonator de l'Elvis Presley, que a més a més, ha sortit escollit regidor. Defensora d'una filosofia de vida, el juanxisme, veure aquí el seu decàleg, no ha dubtat tampoc, com no podia ser altrament, en l'àmbit de la política espectacle, de recórrer al You Tube per difondre el seu missatge electoral, amb un èxit certament espectacular.




No és això un exemple d'americanització de les campanyes electorals, com les que discutia la Pippa Norris en els seus llibres? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.

L'altra freaki, la Mercè Solé
Però la nòmina freaki no s'ha esgotat amb l'Ariel Santamaria, un altre personatge, aquest de ficció ha destacat al llarg de la campanya. Ha estat la periodista que informava en "rigorós diferit", Mercè Solé, i que penjava les seves cròniques, sota el títol de "Diari de Campanya" al web del candidat Jordi Hereu.






Com no podia ser altrament, es tracta d'una reportera que repassa irònicament els missatges electorals dels adversaris, per acabar, com sempre, amb una reivindicació del Sr.Hereu. A voltes excessivament sobreactuant, el personatge reprodueix tots els tòpics dels adversaris, si bé li cal reconèixer una certa originalitat. Tots els diaris de campanya (15 en total) els podeu trobar al you tube també.

Tria la cançó de la Hillary Clinton!

Nova estratègia perquè els nord-americans entrin a les pàgines web dels candidats. L'aspirant a presidenciable demòcrata i ex-primera dama, Hillary Clinton, ha posat en funcionament un sistema de votacions per escollir la seva cançó de campanya. Les cançons finalistes són: “Suddenly I See”, de K.T. Tunstall, “Rock This Country!”, de Shania Twain, “Beautiful Day”, d’U2, “Get Ready”, de The Temptations i la versió que fan els Smash Mouth del clàssic de Neil Diamond “I’m a Believer”.

Potser si això ho fessin a Catalunya, CIU no tindria una versió de la cançó "I say a little pray for you" d'Aretha Frankin (recordeu: per sempre i sempre vota convergència...), o si?

Kale borroka y avatares abertzales

¡Buenas!

Aquí dejo las fotos de la kale borroka en second life del 17 de este mes, en fin, ¿a hasta dónde llegaremos? Por cierto, el viernes pasado un reportero de CQC preguntó a un portavoz de la ANV si condenaba estos actos y .... ATENCIÓN! Condenó los altercados en el mundo virtual. ¿? Vuelvo a quedarme sin palabras, alucino.

¡Saludos!

La becària de la candidata belga...

Ara resulta que la candidata del partit de protesta "NEE" assegura que compleix la seva promesa de fer 40.000 felacions. I ho fa a través d'un vídeo del youtube on la que diu que és la seva assistenta (becària) simula una felació tot parlant de política (George Bush i Condoleeze Rice). Continua l'estratègia i el què està clar és que el partit continua agafant ressò entre els mitjans de comunicació d'arreu del món... (a la dreta el cartell electoral)

Sin comentarios..

Según volvía de clase en el autobús, iba leyendo el 20 minutos. En frente tenía a un par de chicos que no hacían más que mirar una de las hojas del periódico diciendo: “¡Habrá que empadronarse en Bélgica!”. Entre risas y demás, he comenzado a pasar rápidamente las hojas para enterarme, llena de curiosidad, y he ahí mi sorpresa cuando leo que un candidata al senado belga (que responde al nombre de Tania Dervaux) ha prometido 40.000 felaciones a todos aquellos que se inscriban en una lista colgada en la web del partido. Para tan “meritoria” hazaña la susodicha candidata y cabeza de lista del partido NEE, ha calculado que podrá cumplir con la promesa en 500 días (a 80 sesiones diarias). En fin, realmente estoy sin palabras, no tengo idea alguna sobre qué tipo de proyecto y partido es el NEE, pero si bien como mujer esta persona deja mucho que desear (bueno, supongo que para algunos no tanto), el NEE como partido lo ha demostrado todo si tiene que “prostituir” a su candidata a cambio de votos.

¡Ay! ¡Pero cuánto mal han hecho a la política la Cicciolina y el desnudo del Rivera!

P.D.: Siento que no tenga mucha relación con Internet y demás, pero necesitaba expresar mi indignación.

Ciutadans, primer partit català al Second Life

Doncs això, que després del Gaspar Llamazares ara ha arribat el torn del líder de Ciutadans, Albert Rivera i de l'alcaldable a Barcelona, Esperanza García. Tots dos ja compten amb el seu "avatar"o personatge virtual al Second Life.

El Partit de Ciutadans és el primer partit català que obre una seu al món virtual. Podeu veure a la fotografia com és...

Gaspar Llamazares en Second Life

¡Muuyyy buenas!

Siento no contribuir mucho en el blog pero, entre una cosa y otra, nunca encuentro el tiempo suficiente para parar unos minutos y añadir alguna cosa, por lo que pido mil disculpas. ¡Perdón! ¡Perdón! Y ¡Perdón! ;)

Pero ¡Qué Fuerte! ¡Gaspar Llamazares de campaña por la red! Cuando estudias que en otros países los políticos hacen uso de Internet para sus campañas, pues lo ves normal... Pero es curioso que cuando ciertas prácticas llegan aquí, pues no sé, se hace raro... (Del mismo modo que los americanos se tragan películas como Independence Day, donde su Presidente salva a la humanidad de los extraterrestres, y aquí una película del estilo es impensable...). Además, su doble virtual no tiene desperdicio...

Os adjunto la noticia en el País y el enlace con la web de tele5 donde aparece la imagen de Gaspar y Gaspar2.

http://www.elpais.com/articulo/internet/Gaspar/Llamazares/sidras/Second/Life/elpeputec/20070506elpepunet_1/Tes

http://www.informativos.telecinco.es/gaspar-llamazares/personaje-avatar/second-life/campa%C3%B1a-politica/elecciones/iu/dn_46812.htm

¡Hasta pronto!

Mertxe.

La revolució del vídeo on line (You tube/Google video)

A continuació penjo alguns dels vídeos que vam discutir al llarg del curs, per tal que si mai els necessiteu, sapigueu on trobar-los ràpidament.


1. Els insults racistes del senador George Allen ("Macaca affaire")
Aquest és el vídeo on el senador Allen insulta qui l'està gravant amb la càmera, titllant-lo de macaco, pel seu orígen ètnic (de l'Índia). La difusió del vídeo va causar un enorme escàndol i el van titllar de feixista.




2. Hillary Clinton 1984 vídeo ("Vote Different")
Aquest és el famós video de la campanya de Barack Obama contra Hillary Clinton




3. The Power of the Blogosphere
Aquest vídeo no el vam passar a classe, però m'ha semblat interessant penjar-lo també, sobretot per la seva temàtica

IMPORTANTS NOVETATS SOBRE LA BLOGOSFERA i els NETROOTS

La blogosfera americana -i per extensió mundial- està sent fortament sacsejada per l'important article o, si tenim en compte la seva extensió, l'assaig de Jonathan Chait, titulat The Left's New Machine. How the Netroots became the Most Important Mass Movement in U.S. Politics, a la revista The New Republic. Es tracta d'una anàlisi sobre la caracterització del moviment netroot. Segons el parer de l'autor, aquest moviment és una subgrup dels blocs liberals, que es troba directament compromés en l'activisme polític, fins al punt que pressiona els seus lectors a participar en les campanyes, bé com a voluntaris, bé a través de contribucions econòmiques. Clarament, el moviment Netroot s'adreça a reforçar el Partit Demòcrata, per tal que se situï més a l'esquerra social. Ataca en aquest sentit l'establishment demòcrata i sobretot els centristes (que són els que han estat incapaços de fer front a les ofensives conservadores dels darrers anys, com per exemple, els demòcrates que van donar suport a la guerra d'Iraq). Però la paradoxa que subratlla Chait, és que aquests netroots parteixen d'una admiració per com la dreta americana, d'ençà els darrers anys seixanta, s'ha estructurat i ha generat un discurs sòlid, que li ha permès portar a terme una autèntica revolució cultural que es manifesta al llarg dels anys vuitanta i noranta, sota les presidències de Reagan, Bush I i Bush II. He de dir que en el moment de redactar aquestes línies encara no he acabat de llegir completament el text, però la veritat és que fent el repàs que cada matí faig de la premsa americana, ja hi he trobat referències en l'edició d'avui de diaris tan importants com el Washington Post.

Val a dir que el debat sobre els netroots va iniciar-se arran la publicació ara fa tot just un any del llibre Crashing the Gate de Jerome Armstrong i Markos Moulitsas -daily kos-, d'orientació demòcrata netroot, i del llibre de Glenn Reynolds -instapundit- An Army of Davids clarament vinculat al sectors republicans. Bé és un debat que cal anar seguint.

La fi dels milblogs?
A Wired es publica un article que alerta sobre el perill de la desaparició d'un dels fenòmens més interessant de la blogosfera: els milblogs o warblogs, és a dir, els blocs escrits pels militars de servei a l'Afganistan i l'Irak. Segons sembla, s'estan augmentant les mesures de control per part dels oficials, per la qual cosa, segurament aviat serà impossible escriure res d'interessant al respecte. Senyal que la guerra no va bé des de la perspectiva del Pentàgon?

I la generació bloc... Tot i que ja fa uns dies que es va publicar, tenia pendent donar notícia d'aquest article de Manuel Cuyàs d'EL PUNT, sobre la suposada aparició d'una Generació Bloc a casa nostra. Interessant, tot i que només és opinió, no anàlisi.