THE SOCIAL MEDIA PRESIDENT

Prominent in Barack Obama's political campaigns and presidency has been a promise to use social media tools to engage American citizens in the business of democratic governance, stirring the hopes of millions who believe in the democratizing potential of information and communication technology. Yet what has become of these promises? To what extent have they been realized? Shattering views of social media as a cure-all for limits on citizen deliberation and governmental representation, The Social Media President: Barack Obama and the Politics of Digital Engagementanalyzes the White House's use of Twitter and other online tools for a wide range of policy initiatives and strategic campaigns. Drawing on interviews, case studies and social-media content, the authors provide a bold take on a subject too frequently prone to exaggerated expectations. By examining presidential campaigns since 1992 and the actions of President Obama since taking office in 2009, a clearer picture emerges about the strengths and weaknesses of social media for public engagement. In terms of setting national policy, or getting systematic citizen input, a social media-enabled future would not only be difficult to implement with foreseeable technology, it could actually erode democratic institutions of voting and representation. Yet social media's prominence continues to grow and it is destined to play an ever-larger role in political rhetoric, campaign strategies, governance appeals and public debate. The thoughtful attention the authors provide to the successes, limitations and missed opportunities of the Obama Administration should command the interest of concerned scholars, practitioners and citizens everywhere.

PART I: THE HOPE FOR SOCIAL MEDIA IN GOVERNMENT
1. A Wonderful Illusion: Citizen Participation in the Obama Era
2. Scholarship of the New Media Landscape
3. New Media and Electoral Politics: An Abbreviated History
4. The Social Media President
PART II: BABY STEPS, DISSAPOINTMENTS, AND POLITICAL GAMES
5. The Citizen's Briefing Book
6. White House Online Town Hall
7. Expert Labs
8. The Supreme Court Vacancies and the Health Care Debate
9. President OBama and the Government
10. Social Media, Policy, and Transparency
PART III: ASSESSING PRESIDENT OBAMA'S SOCIAL-MEDIA INITIATIVES
11. A Changes Focus
12. Analytical Perspective
13. Conclusion and Implications

James E. Katz, Ph.D., is the Feld Family Professor of Emerging Media at Boston University's College of Communication where he also he directs its Division of Emerging Media Studies. Prior to coming to Boston, Katz was the Board of Governors Professor of Communication at Rutgers University. Winner of numerous awards for his scholarship on communication technology, including a lifetime achievement award from the American Sociological Association, Katz is frequently invited to keynote international conferences. His books include the Handbook of Mobile Communication Studies and Magic in the Air: Mobile Communication and the Transformation of Social Life. 

Michael Barris is a New York-based reporter covering international business news for the online, video and print markets. His background includes working for Dow Jones Newswires where he was a regular contributor to the Wall Street Journal. He holds a master's degree in communication from Rutgers University. 

Anshul Jain is currently completing his doctorate in political science at Boston University. His research interests broadly span the fields of political communication, international relations, American politics, and history. Anshul previously taught with the Boston public schools and is a graduate of Duke University. 

ISBN	9781137380845
Publication Date	December 2013
Formats	Paperback Hardcover Ebook (EPUB) Ebook (PDF)
Publisher	Palgrave Macmillan

Obama's Digital Director

Article interessant.

THE WHITE HOUSE BLOG

Dimarts passat, el mateix dia que Obama jurava el seu càrrec, Macon Phillips, el nou flamant Director de New Media per a la Casa Blanca, penjava el post que a continuació reprodueixo en la seva integritat, en el nou bloc de la presidència. Es tracta d'un post que al llarg de la resta de la setmana ha donat molt de parlar. Fins i tot ja ha rebut consells com aquest, penjat a l'influent blog Huffingtonpost.

Phillips, procedent de la consultora en política en xarxa Blue State Digital (BSD),  ja havia treballat prèviament amb Howard Dean en la campanya del 2004. Segurament, al llarg dels propers mesos, en sentirem a parlar molt d'en Phillips, donat que serà la persona pública responsable de la comunicació digital de la Casa Blanca.

Tuesday, January 20th, 2009 at 12:01 pm
Change has come to WhiteHouse.gov

Welcome to the new WhiteHouse.gov. I'm Macon Phillips, the Director of New Media for the White House and one of the people who will be contributing to the blog.

A short time ago, Barack Obama was sworn in as the 44th president of the United States and his new administration officially came to life. One of the first changes is the White House's new website, which will serve as a place for the President and his administration to connect with the rest of the nation and the world.

Millions of Americans have powered President Obama's journey to the White House, many taking advantage of the internet to play a role in shaping our country's future. WhiteHouse.gov is just the beginning of the new administration's efforts to expand and deepen this online engagement.

Just like your new government, WhiteHouse.gov and the rest of the Administration's online programs will put citizens first. Our initial new media efforts will center around three priorities:

Communication -- Americans are eager for information about the state of the economy, national security and a host of other issues. This site will feature timely and in-depth content meant to keep everyone up-to-date and educated. Check out the briefing room, keep tabs on the blog (RSS feed) and take a moment to sign up for e-mail updates from the President and his administration so you can be sure to know about major announcements and decisions.

Transparency -- President Obama has committed to making his administration the most open and transparent in history, and WhiteHouse.gov will play a major role in delivering on that promise. The President's executive orders and proclamations will be published for everyone to review, and that’s just the beginning of our efforts to provide a window for all Americans into the business of the government. You can also learn about some of the senior leadership in the new administration and about the President’s policy priorities.

Participation -- President Obama started his career as a community organizer on the South Side of Chicago, where he saw firsthand what people can do when they come together for a common cause. Citizen participation will be a priority for the Administration, and the internet will play an important role in that. One significant addition to WhiteHouse.gov reflects a campaign promise from the President: we will publish all non-emergency legislation to the website for five days, and allow the public to review and comment before the President signs it.

We'd also like to hear from you -- what sort of things would you find valuable from WhiteHouse.gov? If you have an idea, use this form to let us know. Like the transition website and the campaign's before t

hat, this online community will continue to be a work in progress as we develop new features and content for you. So thanks in advance for your patience and for your feedback.

Later today, we’ll put up the video and the full text of President Obama’s Inaugural Address. There will also be slideshows of the Inaugural events, the Obamas’ move into the White House, and President Obama’s first days in office.

Com es pot llegir, Comunicació, Transparència i Participació, seran els tres eixos de l'actuació del departament de New Media de la Casa Blanca. 

Veurem si aquests plantejaments, realment esperançadors, s'acompleixen amb el dia a dia de l'activitat presidencial.

Per cert, un altre destacat membre de BSD que cal tenir en compte, tot i que no ha passat a treballar per la Casa Blanca és Joe Rospars. 

OBAMA ARRIBA, DEAN SE'N VA

Possiblement ha estat una notícia que no s'ha difòs massa a casa nostra. Em refereixo a la substitució com a Chairman del Comitè Nacional Democràtic, de Howard Dean. Es tracta d'una nova decisió que està fent aixecar les celles i arrufar el nas a molts dels activistes progressistes que han lluitat per la victòria electoral de Barack Obama.

M'explico. El proper dia 21, és a dir, al dia següent de la presa de possessió presidencial, el fins ara cap del CND, òrgan coordinador del Partit Demòcrata dels Estats Units, Howard Dean, serà reemplaçat per Tim Kaine. La notícia ha aixecat una forta indignació entre molts militants de base i molts netroots, és a dir, activistes de la xarxa, que han estat l'avantguarda de la lluita contra el bushisme, en les primàries i en la campanya electoral de l'any passat. 

La raó d'aquesta indignació és que la substitució és llegida com un retorn a la politics as usual del Partit Demòcrata, un cop aconseguida la presidència. Per contra, el fins ara cap del CND, representava tot el contrari: un partit molt més progressista, allunyat dels clintonites i dels anomenats Lite Republicans, és a dir, d'aquells electes demòcrates (senadors, representants, governadors, etc) que han renunciat al llarg dels darrers vuit anys a plantar cara a Bush i al seu poderossíssim vicepresident Cheney.

Una mica d'història

Howard Dean va saltar a la fama en les primàries demòcrates del 2004, quan va fer un ús extensiu de la xarxa d'internet per arribar a milions de ciutadans i assolir un ressò popular impensable, tenint present que 

provenia d'un dels estats més petits del país, Vermont, de manera que la seva força a l'interior del Partit Demòcrata era totalment negligible. Però gràcies a Internet va aconseguir mobilitzar milers d'activistes arreu del país i arreplegar milions de donacions particulars per finançar la seva campanya. Tot i així, la seva manca de suports dins el partit va ser determinant perquè finalment s'hagués de retirar de la cursa a la nominació.

Malgrat això, el ressò de la seva campanya, l'èxit que havia aconseguit amb uns recursos tan escassos, i el seu missatge clarament enfrontat al bushisme, va ser determinant per aconseguir ser nomenat chairman CND, des d'on va planificar l'estratègia per derrotar els republicans en les properes eleccions presidencials i legislatives, així com en les eleccions estatals (governadors). Així en els tres anys següents es va centrar en la implementació de la coneguda com a estratègia dels 50 estats.

L'estratègia del 50 estats

Sota la coordinació de Dean, els demòcrates van optar per canviar l'estratègia tradicional d'enfrontar-se als republicans. L'estratègia tradicional consistia en invertir tots els esforços de finançament i suport en els anomenats swing states, és a dir en aquells estats que no tenen una lleialtat electoral forta envers cap dels dos grans partits, i que en conseqüència, en una elecció poden votar per un candidat republicà i en la següent per un candidat demòcrata. Naturalment, qui obtingui la victòria en el màxim nombre de swing states, aconsegueix una avantatge considerable, podríem dir que determinant. 

La contrapartida d'aquesta estratègia és doble. En primer lloc, es deixa de banda aquells estats on la possibilitat d'obtenir una victòria és molt remota, de manera que els militants d'aquests estats queden clarament frustrats i decepcionats i són la riota dels seus adversaris republicans. En segon lloc, en aquells estats que ja es donen per fet que es guanyarà, hi ha el risc d'actuar de sobrats, com aquell qui diu, de pensar-se que es guanyarà el partit sense baixar de l'autocar. De manera que és molt factible caure en actituds de suficiència i de superioritat, i fins i tot de menyspreu envers les organitzacions de base -locals- a les quals se les té totalment marginades, fet que també provoca frustració o, en tot cas, una progressiva inhibició i allunyament.

Per contra, Dean va proposar i obtenir, estendre la presència i l'activisme demòcrata a tots i cadascun dels 50 estats americans, tant als que eren favorables, com també als que eren, a priori, tradicionalment republicans. Per aconseguir-ho, Dean no només multiplicà el nombre d'staff -en tots els estats, sinó que comptà amb tot el Moviment del Netroots, és a dir de l'activisme a la xarxa, sobretot a través de la blogosfera i de les xarxes socials -que tot just llavors començaven a sorgir.

L'aposta no va ser gaire ben vista per les vaques sagrades del partit demòcrata, la major part de les quals pertanyen als anomenats TOP-18, és a dir, els 18 estats on tradicionalment el Partit Demòcrata és hegemònic, i que en conseqüència, els seus dirigents acostumen a tenir molta força a l'interior del CND. Hi veien un malbaratament de recursos, atès que es dedicaven molts dolars a combatre en estats on les possibilitats de guanyar eren escasses, i de retop, es deixaven d'invertir-los en els swing states, de manera que els republicans podia sortir-ne afavorits.

Tanmateix, l'estratègia dels 50 estats, va començar a donar els seus fruits en les eleccions legislatives del 2006, que ja avançaven els resultats del 2008. Milers de ciutadans van connectar amb els candidats demòcrates a través de la xarxa, i es recolliren una enorme quantitat de dolars en donacions. Fins i tot en aquells estats considerats republicans, sorgiren com a bolets simpatitzants, voluntaris i activistes que recolzaren els candidats demòcrates. Molts senadors i governadors republicans, van ser derrotats o van estar a punt de ser-ho, de manera que el camí cap el canvi ja es començava a entreveure.

2008

Naturalment, atribuir la victòria d'Obama a l'estratègia de Dean seria massa agosarat i injust. Com és públic i notori, el candidat ocupa una part molt important en la campanya electoral, a l'hora de decidir el vot del ciutadà. I ningú no dubta que la imatge que ha transmès Obama ha estat clau per a la seva victòria.  

Però això no explicaria el fet que en els anys que Dean ha estat al capdavant del CND, ha aconseguit que, per exemple, al Senat dels Estats Units, els demòcrates passessin de tenir 45 escons (minoria) a tenir-ne 59 (majoria sòlida i a un sol d'escó d'evitar el filibusterisme), comptant-hi els independents. La importància d'aquest capgirament és cabdal, si es té en compte els poders constitucionals d'aquesta cambra. El mateix ha passat en altres instàncies estatals, on el Partit Demòcrata ha aconseguit trencar l'hegemonia social o mediàtica dels republicans en els darrers vuit anys.

Es pot dir, doncs, que l'estratègia dels 50 estats, no només ha ajudat a escollir Obama president, sinó que ha estat clau per a l'augment del suport als demòcrates en les eleccions senatorials, de representants i en les estatals. (Si bé val a dir que Obama, finalment no féu campanya ni a Alaska ni a Dakota del Nord, per raons ben diferents, de manera que no aplicà en tota la seva plenitud l'estratègia de Dean).

Politics as Usual?

Donat el gran rendiment que Howard Dean ha donat com a coordinador del partit demòcrata a nivell federal, resulta del tot sorprenent el seu immediat relleu, quan tothom donava per fet, en principi, que continuaria. 

Segons alguns analistes, un dels principals responsables d'aquest relleu no és cap altre que el  que ja s'anuncia com a totpoderós Chief of Staff  d'Obama, Rahm Emanuel. Ambdós, Emanuel i Obama, procedeixen de l'estat d'Illinois, un dels graners tradicionals del vot demòcrata. Segons aquests analistes, Emanuel, així com altres pesos pesants del partit, no veien amb bons ulls que el cap del CND, fos un polític tan connotat ideològicament com Dean, el qual és vist com un liberal dels més d'esquerra del panorama polític americà.

Cal tenir en compte que Obama ha construït el seu discurs polític en base a presentar-se com a President de tots els americans, no només dels demòcrates. No debades, algunes de les seves primeres decisions han causat perplexitat: no cessament de Joe Lieberman com a chairman del Comitè d'Afers Governmentals, malgrat el seu suport a Bush i el seu enfrontament amb el partit demòcrata. Nomenament de Hillary Clinton, com a Secretaria d'Estat, malgrat ser considerada massa centrista. O el manteniment en el càrrec de Robert Gates, com a Secretari de Defensa, procedent de l'administració Bush.

Sembla clar, doncs, que Dean, un cop aconseguida la presidència, ja no és útil per als interessos del Partit Demòcrata, i per això l'han substituït. A partir del dia 21, qui ocuparà el seu càrrec és Tim Kaine, governador de l'estratègic estat de Virginia, un dels swing states per excel.lència. Kaine, malgrat ser demòcrata, té molt poc de progressista, com ho demostra el seu rebuig als matrimonis homosexuals, el seu suport a la pena de mort, i les restriccions que ha imposat a l'avortament. En definitiva, un polític demòcrata dels de sempre.

Caldrà veure si la febrada d'Obama dels darrers mesos, es mantindrà al llarg dels propers quatre anys o bé, si es marceix i frustra milions d'expectatives suscitades no només als Estats Units, sinó arreu del món. 

De moment, però, l'eliminació política de Howard Dean, un dels polítics més rellevants dels darrers anys i dels més trencadors, és un mal senyal.

DOS NOUS VÍDEOS D'OBAMA

Adjunto els dos darrers vídeos de l'encara President-electe, Barack Obama.

Novè missatge, 10.01.2009

Nou missatge adreçat a alertar sobre la delicada situació econòmica al país. 

Desè missatge, 17.01.2009

En aquest darrer missatge abans de la presa de possessió del proper dia 20, Obama el dedica pràcticament a honorar la tradició democràtica dels Estats Units, sobretot pel que fa a la normalitat que ha presidit tots els relleus presidencials, tant en temps de pau com de guerra, al llarg de més de 200 anys d'història. Té un record especial per la figura de George Washington.

TRES CANALS, TRES PRESIDENTS, 75 ANYS

Avui dia 15 de novembre pot passar a ser un altre dia històric dins l'àmbit de la comunicació política. La raó, el primer discurs realitzat pel president electe dels Estats Units, Barack Obama, a través de youtube. Segons sembla, a partir d'ara, cada setmana s'adreçarà per aquest mitjà als seus ciutadans.

Aquesta mesura, naturalment, té per objectiu emular les famosíssimes converses al costat de la llar de foc (Fireside Chats) protagonitzades per un altre president demòcrat, Franklin Delano Roosevelt, l'any 1933. Aquestes intervencions, però, eren retransmeses per ràdio, i de fet van ajudar a incrementar fins a extrems insospitats la popularitat de FDR, i cohesionà al seu voltant una nació sotmesa a una duríssima crisi econòmica i que hauria de fer front, pocs anys després a una guerra, de la qual sortiria com a primera potència mundial.

75 anys, doncs, separen aquestes dues imatges. Entremig, naturalment, no pot faltar una altra dels moments èpics de la comunicació política americana i, de fet, mundial: el debat presidencial televisat entre Nixon i Kennedy en les eleccions del 1960. El primer debat retransmès per televisió, i que va marcar un abans i un després. J.F.Kennedy en va sortir clarament vencedor... a la televisió. La seva imatge moderna i jove s'imposà a la d'un Nixon que encara continuava en el món de la ràdio més tradicional.

Tres canals de comunicació, tres presidents, 75 anys els separen. Però una cosa els uneix: la voluntat d'adreçar-se a la Nació directament utilitzant els mitjans tecnològics capdavanters en cadascun dels diferents moments històrics.

ENTREVISTA INTERESSANT

Entrevista interessant sobre l'impacte d'Internet en la campanya de Barack Obama a la nominació pel Partit Demòcrata.

Veieu-la aquí.

Un vídeo que ha marcat un camí

El vídeo "Yes, We Can" ha marcat un camí que ara tothom comença a seguir. Partidaris i detractors. Fixem-nos, per exemple en aquesta col.lecció. I així fins a l'infinit.

Penso que hauríem d'aprofitar la conjuntura per fer-ne un referit a la política catalana, seria una bona jugada. No us sembla? Algú s'hi atreveix?

"YES, WE CAN", SENZILLAMENT BRUTAL

Cantants, actors, actrius, esportistes x Barack

Obama a SL

He visitat l'edifici electoral de Barack Obama a Second Life. És interessant, tenen tot el material de campanya i tu el pots comprar o agafar, fer donacions, veure vídeos.










He agafat una samarreta i una gorra pel meu fill. Val a dir que no estava gaire concorregut, l'edifici.











Després he anat a fer una volta pel barri, i fins i tot he tingut temps de fer noves, i interessants, coneixences (i no em refereixo a l'ampolla de Jack Daniel's).

La revolució del vídeo on line (You tube/Google video)

A continuació penjo alguns dels vídeos que vam discutir al llarg del curs, per tal que si mai els necessiteu, sapigueu on trobar-los ràpidament.


1. Els insults racistes del senador George Allen ("Macaca affaire")
Aquest és el vídeo on el senador Allen insulta qui l'està gravant amb la càmera, titllant-lo de macaco, pel seu orígen ètnic (de l'Índia). La difusió del vídeo va causar un enorme escàndol i el van titllar de feixista.




2. Hillary Clinton 1984 vídeo ("Vote Different")
Aquest és el famós video de la campanya de Barack Obama contra Hillary Clinton




3. The Power of the Blogosphere
Aquest vídeo no el vam passar a classe, però m'ha semblat interessant penjar-lo també, sobretot per la seva temàtica

ELECCIONS I SOCIAL NETWORK

Respecte a l'article sobre la xarxa social (MySpace) i les eleccions, el candidat Barack Obama ha inclòs en el seu web electoral la possibilitat de formar part d'una comunitat de partidaris copiant el model de MySpace. Precisament, jo m'hi ha afegit i ja tinc el meu propi espai al web d'aquest candidat.

Cliqueu aquí per entrar al web electoral i a My.BarackObama.com per entrar a formar de la xarxa social del candidat.

Interessant, aquest paio (un nou Howard Dean?).

Per cert, si esteu interessats en el seguiment detallat de les eleccions USA, per començar podeu llegir aquesta entrada de la Wikipedia, on figuren tots els webs dels candidats o pre-candidats. Jo aniré seguint el tema de molt aprop (fins al novembre del 2008!).