BIBLIOGRAFIA (1)

Amb aquest post començo una sèrie que anirà dedicada a comentar alguns dels llibres que llegeixo sobre Política i New Media (Internet, Blogs, Xarxes socials, etc.). Espero que sigui una eina útil per als qui esteu preparant la vostra tesi doctoral, o els que teniu un interès sobre el tema des del punt de vista professional o ciutadà.

Andrew Chadwick, (2006), Internet politics. States, Citizens and New Communication Technologies, Oxford University Press.

El podem definir com el manual acadèmic per excel.lència sobre la política en la xarxa. Chadwick és el director de la New Political Communication Unit del Royal Holloway College de la University of London. Es tracta doncs d'una obra de gran interès, que no pot amagar les seves arrels europees, en el sentit que contrasta fortament amb altres aportacions d'autors nord-americans, en el sentit que és bastant espessa, amb molt de text i bibliografia associada, de manera que emfasitza més la perspectiva teòrica que l'empírica. En aquest sentit es troba poc actualitzada a l'evolució actual de la xarxa. Podríem dir que és una obra típica dels primers anys d'aquest segle 2000-2005, però que, donada la velocitat en què canvien els New Media, no visualitza la situació actual de la importància de les xarxes socials, el vídeo per internet, etc.

L'obra s'estructura en tres parts i en 13 capítols. La primera part, Contexts, fa un repàs genèrics als entorns on es desenvolupa la política en xarxa. La segona part, sense cap dubte la més important, porta per títol Institutions, i hi estudia conceptes claus com són e-democracy, e-mobilization, e-campaigning, e-government. Paradoxalment trobo a faltar aquí la e-participation, que jo diria que és la més rellevant. És en aquesta part on es nota més l'enfocament institucionalista de l'obra, fet del qual, per altra banda, no se n'amaga. La tercera part, Issues and Controversies, analitza alguns dels temes clàssics en la política en la xarxa, tals com la Global Information Society, la Governança d'Internet, la Surveillance i la Privacitat i l'enfocament des de l'Economia Política. 

En definitiva es tracta d'una obra de referència, però que en aquests temps de canvis accelerats, ha quedat ja, una mica desfasada. 

Lowell Feld-Nate Wilcox (2008), Netroots Raising. How a Citizen Army of Bloggers and Online Activists is changing American Politics, Praeger.

Aquest llibre és l'oposat de l'anterior. Es tracta, efectivament, d'una obra que pretén donar testimoni dels inicis del moviment Netroots, a través d'un estudi de casos relacionats amb les primeres manifestacions de l'esmentat moviment en els anys 2003 i 2004. No hi trobareu, doncs, molta teoria, i sí molta pràctica. A nivell informatiu, doncs, no deixa de ser interessant, però a nivell acadèmic té una relativa rellevància. Tanmateix, la seva lectura és recomanable, perquè et permet comprendre millor el moment actual. Val a dir que es tracta d'una obra clarament compromesa amb el partit demòcrata i, fins i tot podríem dir amb la coneguda, eufemísticament, amb l'ala demòcrata del Partit Demòcrata, és a dir, la més progressista i enfrontada amb la més tradicionalista... aquella que no va gosar enfrontar-se amb el bushisme rampant post 11-9, i que en feu un seguiment en el tema de la guerra a l'Iraq i a l'Afganistan. Per contra, els netroots tenen com un dels seus punts claus la denúncia de la guerra i la crítica als demòcrates covards (establishment). Naturalment, tant el com la Clinton entren en aquest paquet, mentre que Obama, i sobretot Howard Dean, els representarien si bé amb algunes diferències. 

Val a dir que un cop Obama comenci a governar, a partir del dia 20 de gener del 2009, veurem quin és el tractament que rep per part del moviment Netroots. De moment, la cosa pinta molt malament: les decisions de mantenir l'odiat Joe Lieberman a la presidència de l'estratègic Comitè per la Seguretat Interior i Afers Governamentals del Senat, de nomenar Hillary Clinton, Secretària d'Estat, i la de mantenir Robert Gates, com a Secretari de Defensa, ha posat dels nervis tot el moviment, la qual cosa anuncia una relació més aviat tensa. Caldrà seguir-ho d'aprop.