Marta Alonso: "En el món 2.0 s'avança tan de pressa que ni tan sols Google té la vida assegurada"

http://www.ara.cat/premium/opinio/MARTA-ALONSO-tan-Google-assegurada_0_983901606.html

Marta Alonso, responsable digital a la seu barcelonina d'Edelman -primera empresa de relacions públiques del món-, és també ideòloga del moviment igers

ORIOL MARCH 

| Actualitzada el 30/08/2013 00:00

Marta Alonso (Barcelona, 1986) va penjar la seva primera foto a Instagram durant un sopar. Havia entrat a la xarxa social fotogràfica per excel·lència poc després que aparegués, a finals del 2010, quan encara no havia esclatat el boom. "Ja abans de fer la meva primera entrada a Instagram ja vaig veure que era una eina brutal de màrqueting i que era una potencial xarxa social d'emocions", assegura. Responsable digital a la seu barcelonina d'Edelman -primera empresa de relacions públiques del món-, és també ideòloga del moviment igers , que va començar a Barcelona i que ara ja aglutina 350 ciutats d'arreu del món.

Twitter et fa creure que ets enginyós, Facebook que tens amics i Instagram que ets un bon fotògraf, diuen.

Una de les principals virtuts d'Instagram és que democratitza la fotografia. El que més m'ha sorprès és trobar gent que en cap moment de la seva vida s'hauria plantejat agafar una càmera de fotos i que aquesta eina els fa veure que tenen un talent. N'hi ha que fins i tot han pogut protagonitzar exposicions.

Existeix un esclat del que anomenem social media .

Hi ha una nova via de comunicació, que són els mitjans socials. Els professionals que ens dediquem a això ajudem les marques a entendre aquesta nova comunicació bidireccional i a aprofitar l'oportunitat d'escoltar els seus usuaris per primera vegada.

Ara les empreses ja deuen haver entès que, sense tenir en compte això, estan perdudes.

Abans les marques impactaven sense saber el feeling del consumidor. Ara estem davant d'un moment de transformació: les xarxes socials no són una moda, no són una tendència puntual.

Per què?

Suposen una transformació que no només afecta la comunicació, sinó també les institucions, i que va encaminada cap al món digital. Han canviat les maneres de comunicar-se, els nostres hàbits i la nostra manera d'interactuar amb les persones.

Quins beneficis tangibles obtenen les marques que fan una bona gestió de les xarxes socials?

Els mitjans socials fan que els missatges arribin a més gent per uns costos més baixos que en mitjans tradicionals. Posem com a exemple la Catalunya Experience, un projecte de l'Agència Catalana de Turisme. Vam voler portar 10 instagramers reputats d'arreu del món perquè fessin d'ambaixadors de Catalunya. Gràcies a la seva experiència, reflectida a Instagram, vam tenir 20 milions d'impactes a la xarxa. Aquests impactes, en mitjans tradicionals, tindrien un cost incalculable.

Quines són les empreses que consideres que gestionen millor les eines de comunicació social?

A escala mundial, Starbucks sempre va al capdavant. Quan es llança una nova plataforma, les marques esperen molt la reacció dels grans playerspublicitaris. Si veuen que l'eina es consolida, fan el pas. Starbucks, quan ho té clar, tira milles, i ho fa molt bé, amb solidesa. Hi ha experiències que han sigut pioneres, com la retransmissió que va fer el Barça d'un partit a través d'Instagram, o la presentació d'un cotxe Ford per mitjà d'aquesta xarxa social.

La comunicació 2.0 és una bombolla que esclatarà?

No crec que estiguem parlant d'una bombolla, de debò. Sí que és veritat que la valoració de les empreses tecnològiques, que ara és de molts milions de dòlars, es pot arribar a estabilitzar. També s'ha de recordar que hi ha empreses que cauen pel camí. Ni tan sols Google té la vida assegurada. Aquest món avança tan ràpid que qui sap si d'aquí cinc anys hi haurà Facebook.

Com es construeix un bon perfil 2.0?

No crec en les receptes màgiques. Quan parlo amb les marques i les assessoro, m'agrada ser transparent i sincera. Primer de tot, s'ha de valorar si té sentit estar present en una determinada xarxa. No tothom ha de ser a Instagram, per exemple: només hi has d'entrar si tens alguna cosa a dir. Es necessita una estratègia, explicar els valors de la marca amb imatges, mostrar-te transparent, humà. Emocionar, en definitiva. Això s'anomena storytelling visual.

I precisament d'això es tractava la campanya #totsambelpresident, centrada en la campanya d'Artur Mas en les últimes eleccions catalanes.

Estem poc acostumats a veure un candidat amb una actitud pròxima, humana i fràgil. Està molt bé que es pugui veure un polític que es cansa, que està angoixat, seriós, que té por... Vam posar una persona a l'ombra del president i ens van donar accés a tot arreu. Volíem que el contingut fos exclusiu per a Instagram, i el resultat va ser de molta qualitat. Al final ens va acabar instagramejant ell a nosaltres!

EL CANVI SILENCIÓS

Richard Florida y la capacidad democrática de los medios sociales

Desde hace años, Richard Florida es citado constantemente en muchos sitios del mundo (empezando por Barcelona) por todos sus libros al respecto de la clase creativa y las comunidades creativas, y como el impulso a ciertos tipos de profesiones podrían cambiar la manera en cómo éstas se comportaban.

La semana pasada me encontré este reporte sobre la Clase Creativa y las Redes Sociales, por el mismo Florida. Esencialmente, se remite a la promesa ciberoptimista de que las redes sociales ayudarían de manera general de democratizar el conocimiento y la tecnología, abriendo posibilidades de participación para más gente.

Pero, afirma en su introducción Florida:

If any technology promised to shatter the constraint of geography, overcome distance, and flatten the world, social media would be it.
But a quick look at the map below (...) shows this is not the case at all, certainly not for the United States.

Para leer todo el artículo y ver cómo los centros de "conectividad social" en Estados Unidos están directamente relacionados a cierto tipo de profesiones y de gente, ir al siguiente link.

Menos redes sociales de las que creías

Nota de La Vanguardia según la cual sólo el 28% de la gente en el Estado Español utiliza las redes sociales, lo que coloca en el sitio 22 de 27 de usuarios en la Unión Europea.

Y tú que creías que TODO EL MUNDO usaba Facebook, ja.

Cosas que tomar en cuenta si quieres ser Don Draper

Mad Men, la serie americana sobre el desarrollo de una agencia de publicidad en los 60, ha puesto en el candelero una de las partes menos "habladas" del sueño americano: como era posible, con un poquito de cuidado, hacerte una vida nueva de cero, sin que nadie pregunte mucho más.

Este artículo publicado en La Vanguardia, sin embargo, habla sobre cómo las redes sociales nos están limitando la capacidad de ser un Don Draper y crearnos una vida nueva - lo que haces en la red se queda ahí y te perseguirá.

Interesante de leer. La pregunta que queda en el aire es si realmente la red nos hace más libres o más dependientes de nuestros errores del pasado.

Foursquare, nueva red social

¿En dónde estás? ¿Tomamos un café? Yo soluciono todavía esas preguntas con un SMS principalmente - a veces recurro a Twitter, pero las menos. En EEUU diseñaron una nueva herramienta - Foursquare- con la que la gente, básicamente, avisa a los otros en dónde está para que lleguen y se unan a la fiesta. Es interesante desde el punto de vista económico, muy - sólo basta con ver la nota inicial que le hace el NYT.

A mí me gusta también pensarlo desde el punto de vista de convergencia de vida digital y vida, digamos, analógica. Esta herramienta es útil si y solo sí tú tienes los suficientes amigos como para que sea relevante para tu vida: es decir, es útil si conoces en el mundo real a más gente y puedes encontrarte con ellos.

Ya sé que es una verdad de perogrullo pero es una de esas verdades de las que me gusta hablar, porque niegan aquel estereotipo de que la gente en las redes sociales poco a poco se iba a convertir en una especie de alienado. Pues no. Son herramientas, en fin.

El éxodo

Poco a poco, Facebook se va convirtiendo en el nuevo "demonio" contemporáneo. La semana pasada los medios estaban llenos con noticias sobre su "influencia negativa" en la relaciones. Esta semana, el NYT publica un artículo sobre el supuesto "éxodo" de gente que ya no quiere estar "sujeta" a las redes sociales.

¿Será que, al igual que le pasó en su momento a la televisión, se convertirá en el depositario de todas las culpas?

LES XARXES SOCIALS PROHIBIDES AL COS DE MARINES

Una ordre del cos de Marines dels Estats Units de principis d'aquesta setmana acaba de prohibir als seus membres l'ús de les xarxes socials de lliure accés (no inclou, doncs, les internes del Departament de Defensa i del propi cos), tals com Twitter, Facebook, entre d'altres.

Segons l'ordre, les XX.SS. "(in general) are proven a haven for malicious actors and content and are particularly high risk due to information exposure, user generated content and targeting by adversaries". Bufa!

La prohibició durarà en principi un any, i en l'ordre s'inclou la possibilitat que, en determinades circumstàncies, alguns membres del cos puguin obtenir un permís per usar-les.

Segons els impulsors de la mesura, les xarxes socials no van ser creades amb l'objectiu de primar la seguretat i la protecció i això les fa especialment vulnerables a persones amb males intencions.

Per contra, els Marines consideren claus en la seva actuació tant l'OPSEC (seguretat operacional) com la COMSEC (seguretat de les comunicacions).

De moment la mesura no s'aplica als altres serveis militars (Army, Navy i Air Force), però tot i així, es tracta d'una iniciativa que sembla marcar un camí de futur.

En principi, la mesura no sembla afectar els ja famosos milblogs (blocs escrits pels militars, molts d'ells en el servei actiu a l'Irak i l'Afganistan), si bé aquests ja fa temps que estan sotmesos a un control quotidià per part de l'administració militar, que fins i tot ha fet que molts dels seus autors optin per tancar-los per evitar possibles represàlies bé dels seus comandants immediats, bé de la jerarquia.

My Network, My Cause

El New York Times d'avui publica un article força interessant sobre les xarxes socials. El podeu llegir aquí, i si us sembla el podem comentar en la sessió de dijous.

Josep