MOVE ON: UN EXCEL.LENT VÍDEO



El 1998, sorgit d'un grup de correu electrònic, va començar a desenvolupar-se un del grups polítics militants més actius de la darrera dècada, Move On. Des dels seus inicis, doncs, la seva actuació ha tingut sempre en compte els new media. Durant aquests anys, ha representat l'autèntica oposició al bushisme i no li ha tremolat el pols de posar contra les cordes els candidats demòcrates que no es comprometien amb les polítiques progressistes. En els darrers anys, naturalment, un dels seus principals objectius ha estat la retirada de les tropes de l'Iraq.

En definitiva, ens trobem davant un exemple fefaent de grup d'activistes (3.000.000 de membres!) que no es plega als interessos dels partits, sinó que té una agenda pròpia. I sobretot, compta amb les TIC per difondre extensament el seu missatge. No cal dir que, tot sovint, ha estat objecte d'atacs aferrissats per part dels mainstream media, és a dir, dels grans mitjans tradicionals de l'era electrònica (ràdio i televisió) i també de la més tradicional (premsa).

No sé què en penseu vosaltres, però la seva realització em sembla molt encertada!

Neix Soitu.es

Avui comença a viure un nou mitjà electrònic: Soitu.es, el nou projecte digital de Gumersindo Lafuente, el exdirector de ElMundo.es, l’artífex que va fer que aquest diari digital fos el més llegit.

Pedro J. no va poder digerir que algú ho fes millor que ell i el va fer fora. Ara, juntament amb Borja Echevarría(exsubdirector del mateix diari digital) i Raül Rivero, periodista cubà anticastrista, empresonat i alliberat, també un ex pj., intenten posar en marxa un nou experiment mediàtic, desconegut per aquestes contrades.
Soitu.es surt a la xarxa amb un equip inicial d’unes 30 persones i pretén apostar pel periodisme 3.0 on els ciutadans tinguin un paper clau, en línia amb el periodisme participatiu que desenvolupa OhMyNews, un cibermitjà surcoreà, que s’ha convertit en un símbol d’aquest tipus de periodisme.

Recomano el seu seguiment inicial. Per la gent que hi ha al darrera, podria convertir-se en el gran producte espanyol de referència.

You Tubes pre-electorals

Ja els tenim aquí. Són els vídeos pre-electorals. De moment se n'han penjat tres: els d'ERC, PSC i CiU. Quina anàlisi en féu?

Per els/les que seguiu la temàtica (i tingueu temps), es força interessant la tesi doctoral “Sèries de ficció i construcció nacional: La producció pròpia de Televisió de Catalunya”.

La tesi d’en Enric Castelló, emmarcada en el període 1994-2003, proposa que TVC ha aplicat un criteri polític sobre les seves produccions de ficció, basat en el mandat fundacional (promoció de la llengua i la cultura pròpies). L’autor entén que les sèries de TV3 posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com a rerafons on hi tenen lloc les històries.

Jornada "Política i Mitjans de Comunicació", 15 desembre

Per aquells/es que els hi pugui interesar la Convenció pel Futur convoca al seminari

Demà dissabte, dia 15 de desembre, a les 11 del matíal Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla Catalunya n. 10, de Barcelona

L'assistència és gratuïta.

Comptarem amb Rafael Pradas, periodista, Maria Badia, eurodiputada; Màrius Carol, director de Comunicació del Grup Godó; Rocío Garcia, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Cornellà i periodista; Martí Grau, assessor del Parlament Europeu, Ferran Mascarell, ex-conseller de Cultura, conseller delegat de RBA Audiovisuals; Carles Pastor, director d'opinió de El Periódico; Milagros Pérez Oliva, redactora en cap de El País; Josep Carles Rius, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya; Sebastià Serrano, director adjunt de El Periódico, Francesc Triola, director de Com Ràdio.

Google: Esfera pública, esfera privada

Llegit al Magazine. Suplement del Diumenge de La Vanguardia (Edició impresa) del passat Diumenge dia 9 de Desembre.

John Battelle, cofundador de la revista Wired publicació de referència en l'anàlisi de tendències a les TIC en el mercat domestic nord-americà, estima que Google agrupa el 61% de les cerques a la xarxa que es fan al món per davant de Yahoo que ho fa en un percentatge del 24%.

El Sr. Battelle fa una reflexió interessant al dir que Google o Yahoo -és igual, l'una que l'altre...- estan en possessió de la Base de dades de les intencions de la humanitat. Potser si, o potser no... de fet, cerquem sobre el que ens agrada, sobre el que farem, fins i tot sobre el que ens agradaria fer i no farem o sobre el que volem ser i no som. Sembla ser que Google, afegia l'amic Batelle sense pietat quan ja tenia el croissant mig clavat a la gola, està treballant en la construcció d'una plataforma que deixarà rastre de totes aquelles cerques que els usuaris hem fet sobre tot allò susceptible de ser digitalitzat (imatges, documents, so...) Collons!!!.

Avui se'ns diu que la gent de Google ja guarda els històrics de les nostres cerques dels darrers 18 mesos. Sembla fàcil deduir que a partir d'aquestes traces el determinar en que estàvem pensant o quins eren els nostres interessos els darrers 18 mesos no està tant lluny. En termes de gestió econòmica o empresarial acostuma a ser difícil preveure amb exactitud els comportaments de les persones perquè sovint -i afortunadament- els nostres actes fan embogir els patrons dels models de predicció per moltes variables que els algoritmes continguin.

De totes maneres, per molt imprevissibles i caòtics que siguem, no hauríem de baixar la guardia. Sembla que Internet com diu David Dusster, l'autor de l'article , obligarà -però... ja- a fer una pensada seriosa sobre els límits i les fronteres de la privacitat.

Vell debat

Tot i que el tema objecte del link no és gaire interessant, el debat que provoca si que ho pot ser.
Lo de sempre ... és internet / blogs una font fiable d' informació ??

Oscar

El candidato ganador es el que no maneja su campaña

Salutacions des de Méxic. El NYT publica este artículo de opinión de Matt Bai en el que se describe cómo los políticos pueden perder por completo el control de sus campañas a través de las campañas en la red. Con dedicatoria especial para la Esther y para quien esté trabajando temas relacionados. Fins aviat!

LES ELECCIONS DEL 9 DE MARÇ

Seguint amb el post anterior d'en Quim, Polticsonline es fa ressò de les diferents iniciatives digitals encarades a les eleccions del proper mes de març. També enllaça amb una notícia publicada per l'Agència France Press (AFP).

Penso que aquestes eleccions seran les primeres plenament inserides en el context digital, i que caldrà estar amatent a tots els canals digitals de comunicació: webs, blogs, social networks, SMS, podcastings, televisió per internet, You Tube i Second Life, pel cap baix.

PSOE i PP a FACEBOOK

Android: Telefons mòbils amb les possibilitats d'Internet

Amb software lliure (compte Microsoft!!) i llenguatge de programació estandarditzat, els brillants noies i noies de Google poden estar dissenyat el futur de les plataformes de comunicació en mobilitat dels propers anys. Si la gent del Steve Jobs ha treballat per desenvolupar l'iphone , el nou sistema operatiu Android de Google "permetrà en lloc de crear un gphone, que es facilitin les coses perquè hi hagi més d'un miler de gphones" segons Eric Schmidt conseller delegat de google.

¿Podrem comprar terminals Google?¿Hi ha previst treure el gphone? Encara que Google s'acostuma a re inventar cada dos o tres anys no sembla de moment que les coses vagin d'aquest pal. Està clar però que Google, malgrat la seva capacitat de sorpendre, encara no és una ONG i que darrera d'aquest esforç en I+D+I és més que probable que , com diu el Norberto Gallego a l'edició en paper de La Vanguardia d'avui, hi hagi la idea de traspassar els hàbits d'ús de Internet als mòbils.

Si consultem més Internet des de els nostres dispositius mòbils (la experiència WAP va ser un fracàs) és molt probable que també fem servir més eines de cerca i les cerques són un mercat on els equips de Google no tenen massa competència. A més consultes al cercador, més ingressos per publicitat i... més ingressos per ubicacions destacades dels anunciants. Aquest no es un negoci nou. No és nou però dona pasta. ¿Les centrals de compra de mitjans van néixer així, no?. La revolució però no sembla que estigui en llençar un mòbil més o menys apte per "freakies", sinó en controlar el software amb el que es desenvoluparan tots els futurs dispositius amb funcionalitats de comunicació en mobilitat que compraran els addictes als dispositius electrònics personals..o sigui més o menys tots. La curiositat sempre ha estat negoci. Com casi sempre les persones cercarem , cercarem i tornarem a cercar i ara no només des de l'ordinador i a Google...més contents.

Ara que venen eleccions convé repassar alguns documents on es reflexiona sobre com fan servir els Partits Polítics els Mitjans de Comunicació en la seva estratègia de campanya per a persuadir a l’electorat. Potser no podrem fer-hi res però al menys conèixer l’entramat. En aquest sentit, hi ha una interesant ponència d’uns professors de la UPF que val la pena llegir.