Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLÍTICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLÍTICA. Mostrar tots els missatges

20.10.11

El poder de les paraules

XAVIER PASTOR
Article publicat el 19 d'octubre de 2011 al Diari de Girona

Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona. Al llibre "No pienses en un elefante", George Lakoff, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d'unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d'una manera d'interpretar la realitat, d'enfocar determinats problemes i d'establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d'opinió.

I és que amb les paraules una persona exerceix poder sobre una altra o altres , com ens mostra Steve Lukes a "El poder. Un enfoque radical" de tal manera que la primera és capaç d'afectar els interessos en sentit contrari de la segona.

El millor exemple de l'ús de les paraules per exercir poder han estat els governs del Tripartit. Precisament si per alguna cosa es van caracteritzar els governs del Tripartit és per les declaracions i contradeclaracions dels membres del Govern i dels responsables dels seus respectius partits i grup parlamentaris. En el govern del Tripartit hi parlava tothom i quasi sempre amb la voluntat de crear polèmica i generar conflictes, per afectar en sentit contrari els interessos dels altres.

Però també podem trobar casos interessants més enllà de la política, concretament a la Fórmula 1. Aquest és un esport que mou quantitats ingents de diners, amb una volum molt important de persones en les estructures dels equips, amb multinacionals i empreses amb grans pressupostos al voltant d'aquesta activitat i on les paraules de les persones tenen el poder de generar tensions, disputes i conflictes latents, sobretot interns, entre els responsables de les escuderies i els seus pilots, i que habitualment es manifesten en els resultats de les curses.

Dues situacions recents concretes. El primer cas és del Lewis Hamilton. Durant tota la temporada, aquest pilot ha tingut l'escalf del seu equip i ha obtingut podi en diverses carreres. Aquestes darreres setmanes s'ha especulat que ha rebut ofertes d'altres equips i que podria marxar d'allà on és. Casualment, Hamilton no ha aconseguit cap podi i fa uns dies ocupava la 7a posició al Japó. Per contra, el seu company, Jenson Button, va renovar el seu contracte i va guanyar la cursa. El segon cas és el d'en Jaume Alguersuari, pilot català de l'escuderia Toro Rosso, filial de Red Bull. Aquest pilot ha passat d'estar entre els deu primers i d'assolir una meritòria 7a plaça al Gran Premi de Bèlgica a finalitzar 21è a Italia quinze dies després. Entremig de les dues carreres, Alguersuari va manifestar el seu disgust per la renovació de Mark Weber, segon pilot de Red Bull, ja que no s'havia respectat el compromís comunicat a l'inici de temporada d'oferir el segon volant d'aquesta escuderia al pilot que fes millors resultats a Toro Rosso. Alguersuari va finalitzar 17è al Gran Premi del Japó.

I és que si bé és veritat que parlant la gent s'entén -sempre que se sàpiga i se sigui capaç d'aconseguir aquest resultat-, també queda clar que parlant la gent s'enfada. Precaució, doncs, amb el poder de la les paraules.

18.2.10

La delgada línea entre periodismo y política

Cada vez más, en Estados Unidos claramente se están cruzando las fronteras entre el periodismo y la política, al convertir a políticos en analistas y a periodistas en políticos, según explica esta nota del New York Times. No podemos decir que esto allá pasado antes: el crossover es una cosa normal, entiendo, entre los deportistas. Y para muestra basta el desfile de antiguos atletas para comentar eventos mundiales como por ejemplo, las olimpiadas.

Si bien es cierto que con los deportistas también pasa otro detalle interesante: los más relevantes en su trabajo la mayor parte del tiempo rematan su carrera como entrenadores de las nuevas generaciones. Los más mediáticos - no necesariamente los más buenos - son los que terminan en la pantalla de la televisión.

¿Es justo dar más o menos exposure a los políticos? Siendo los periodistas personajes tan mediáticos y líderes de opinión en muchos casos, ¿serán más efectivos en trabajar con los ánimos de los votantes? ¿Es el caso Laporta una mezcla perversa de todas las circunstancias anteriormente mencionadas?

Preguntas para el aire, me parece...

14.11.07

Novetats polítiques a la xarxa catalana...(i presentació)

Hola a tots/totes!

Anem a pams. Primer, presentar-me: sóc l'Ester i vaig fer aquesta assignatura l'any passat, aquest any em dedico (a part de treballar)a fer la tesina que tracta el tema dels blogs polítics catalans i de la utilització d'internet per part de les formacions polítiques. Òbviament a causa del tema de la meva tesina, m'encanta participar al blog i també quan puc actualitzar el meu. Així doncs, estic molt contenta de veure que el blog ja torna a està animat i amb ple de gent nova!

D'altra banda, comentar algunes de les principals novetats polítiques de la setmana en l'àmbit de la Xarxa. En primer lloc, l'obertura de la nova web de Pasqual Maragall: http://www.pasqualmaragall.cat que inclou fins i tot un espai similar a un blog. Espero que aquesta vegada la iniciativa tingui més èxit i continuïtat que el blog que va començar quan era president de la Generalitat que només va arribar a publicar 14 articles.



D'altra banda, aquesta setmana he descobert que el Partit Popular de Catalunya ha fet una aposta decidida per les eines de web social o web 2.0. Ja compta amb un univers propi al netvibes (podeu veure'l a la imatge) on agrega via rss tots els blogs del partit i té un espai al facebook. És el primer partit català que opta per estar present en aquesta xarxa social?

Que tingueu un bon inici de curs!

26.6.07

Projecte Internet Catalunya, primers resultats

Hola a tots!!

Aquests dies s'estan avançant els primers resultats del Projecte Internet Catalunya. De moment, s'han presentat PIC Societat Xarxa i PIC Educació. Algunes de les conclusions són interessants sobretot per tots els que tractem l'impacte d'Internet a la societat, política i economia a les nostres tesines. Us passo l'enllaç del post del meu bloc on parlo del tema.

Que passeu unes bones vacances!

25.2.07

UN ALTRE BLOGGATE: EDWARDS vs DONOHUE

He llegit aquest article a la revista THE NATION sobre la darrera polèmica entorn a un blog (el que ja s'ha anomenat, genèricament, bloggates). En aquest cas fa referència a dos blocaires (Pandagon and Shakespeare's Sister) que treballaven per la candidatura presidencial del demòcrata John Edwards, i que van penjar uns posts contra l'ultracatòlic Bill Donohue, i en general contra el "Cristfeixisme". Aquest va iniciar una campanya contra Edwards i inicialment aquest no els va despatxar. Finalment, però, els dos blocaires van dimitir voluntàriament per no perjudicar la candidatura del seu boss.

L'autor de l'article fa unes determinades consideracions sobre el rol dels blocs en la política que em semblen prou interessants. He extret alguns fragments que els podem discutir a classe, en la nostra darrera sessió (snif!):

(1) "The fight was not so much about religion or online obscenity as power. The netroots are the most aggressive, ascendant force in progressive politics, wielding more members, money and media impact than most liberal organizations."

(2) "Republicans cannot stop the donations or pressure the media into ignoring liberal bloggers. Instead, the GOP has tried to drive a wedge between Democratic leaders and the netroots by attacking bloggers--and their readers--as an extreme vitriolic embarrassment. "

(3) "Of course, the staffers' blog entries were uncivil. Donohue used them precisely because they were offensive to disinterested people. But the same goes for Donohue's past slurs, or Vice President Cheney dropping f-bombs on the Senate floor. Political debates are fierce, online and off."

(4) ""On our blogs, we all say things that might offend someone. Truth is, in life--in bars, in restaurants, in offices, on the phone--we all do that, only now there is...a permanent record," wrote Jeff Jarvis, director of CUNY's interactive journalism program, about the Edwards affair. When campaigns hire bloggers, he explained, they empower people who talk "without the veils of spin and PR and plastic discretion that politicians must learn." Yet the very skills that make a good blogger--provoking people with passionate, authentic opinions--are considered a handicap on the campaign trail. John Edwards took a bold step by hiring and standing by two liberal feminist firebrands, but he was not prepared for their written words to compete with his campaign message."

(5) "The best political blogs thrive on a discourse built in opposition to the mainstream; people gather to commune in ways not permitted by media and political gatekeepers. The vigorous dialogue is probably closer to voters' real conversations than politicians' sanitized talking points or the breathless speculation that passes for news today, from premature presidential polls to Anna Nicole Smith's death. In the end, campaigns prefer discipline over authenticity, and many bloggers do not. So Democrats should focus on tapping bloggers' energy while managing their passion--and disregard the self-serving complaints of their opponents."


Dijous en parlem.