1.4.11

New Media & Society 1 February 2011; Vol. 13, No. 2 (2011)

A very popular blog: The internet and the possibilities of publicity
Brenton J. Malin
New Media & Society 2011;13 187-202
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/187

Young people, political participation and online postmaterialism in Greece
Yannis Theocharis
New Media & Society 2011;13 203-223
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/203

Mapping the road to fun: Natural video game controllers, presence, and game enjoyment
Paul Skalski, Ron Tamborini, Ashleigh Shelton, Michael Buncher, and Pete Lindmark
New Media & Society 2011;13 224-242
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/224

The limits of peer production: Some reminders from Max Weber for the network society
Daniel Kreiss, Megan Finn, and Fred Turner
New Media & Society 2011;13 243-259
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/243

Understanding e-book users: Uses and gratification expectancy model
Dong-Hee Shin
New Media & Society 2011;13 260-278
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/260

Factors influencing the willingness to contribute information to online communities
Xigen Li
New Media & Society 2011;13 279-296
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/279

The ‘popular’ culture of internet activism
Tatiana Tatarchevskiy
New Media & Society 2011;13 297-313
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/297

Cooperation with the corporation? CNN and the hegemonic cooptation of citizen journalism through iReport.com
Farooq A. Kperogi
New Media & Society 2011;13 314-329
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/314

The YouTube Indian: Portrayals of Native Americans on a viral video site
Maria Kopacz and Bessie Lee Lawton
New Media & Society 2011;13 330-349
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/330

Review article: New media law and policy: Helen Nissenbaum, Privacy in Context: Technology, Policy, and the Integrity of Social Life. Stanford, CA: Stanford Law Books, 2009. xiv + 288 pp. ISBN 9780804752374, $24.95 (pbk) Thomas Gibbons (ed.) Free Speech in the New Media. Farnham, Surrey, UK: Ashgate, 2009. xxiii + 557 pp. ISBN 9780754627913, $300 (hbk) Edward Lee Lamoureux, Steven L. Baron, and Claire Stewart, Intellectual Property Law and Interactive Media: Free for a Fee. New York: Peter Lang, 2009. xii + 298 pp. ISBN 9780820481609, $32.95 (pbk)
Bill D. Herman
New Media & Society 2011;13 350-356
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/2/350

Book review: Esther Milne, Letters, Postcards, Email: Technologies of Presence. New York: Routledge, 2010. 264 pp.: ISBN 0415993288, $95.00 (hbk)
Noah Arceneaux
New Media & Society 2011;13 357-358
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/2/357

Book review: Elihu Katz and Paddy Scannell (eds), The End of Television? Its Impact on the World (So Far). Los Angeles, CA: Sage (for the Academy of Political and Social Sciences), 2009. 236 pp.: ISBN 9781412977661, $22.00 (pbk)
Mark Brewin
New Media & Society 2011;13 359-360
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/2/359

The Information Society, Volume 27, Issue 2, 2011


ARTICLES

The Pre-Internet Downloading Controversy: The Evolution of Use Rights for Digital Intellectual and Cultural Works, Pages 69 - 91
Authors:
Kristin R. Eschenfelder; Anuj C. Desai; Greg Downey
DOI: 10.1080/01972243.2011.548692
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=69&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Who's Responsible for the Digital Divide? Public Perceptions and Policy Implications, Pages 92 - 104
Authors:
Dmitry Epstein; Erik C. Nisbet; Tarleton Gillespie
DOI: 10.1080/01972243.2011.548695
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=92&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Analyzing Peer-to-Peer Technology Using Information Ethics, Pages 105 - 112
Authors:
Mariarosaria Taddeo; Antonino Vaccaro
DOI: 10.1080/01972243.2011.548698
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=105&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

PERSPECTIVES

Online Social Sites as Virtual Parks: An Investigation into Leisure Online and Offline, Pages 113 - 120
Author:
Payal Arora
DOI: 10.1080/01972243.2011.548702
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=113&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Are Changes in the Digital Divide Consistent with Global Equality or Inequality?, Pages 121 - 128
Author:
Jeffrey James
DOI: 10.1080/01972243.2011.548705
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=121&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email



BOOK REVIEWS

A Review of “Kids Online: Opportunities and Risks for Children”, Pages 129 - 130
Author:
Thomas N. Gardner
DOI: 10.1080/01972243.2011.548710
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=129&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

A Review of “Play Redux: The Form of Computer Games”, Pages 131 - 132
Author:
Luis O. Arata
DOI: 10.1080/01972243.2011.548713
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=131&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

A Review of “Chess Metaphors: Artificial Intelligence and the Human Mind”, Pages 133 - 134
Author:
Melody Jue
DOI: 10.1080/01972243.2011.548714
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=133&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

A Review of “Inherent Vice: Bootleg Histories of Videotape and Copyright”, Pages 135 - 136
Author:
Kinohi Nishikawa
DOI: 10.1080/01972243.2011.548716
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=135&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

A Review of “Computers, Schools, and Students: The Effects of Technology”, Pages 137 - 138
Author:
Craig D. Howard
DOI: 10.1080/01972243.2011.548718
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=137&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

A Review of “Tactical Media (Electronic Mediations)”, Pages 139 - 140
Author:
Manaf Bashir
DOI: 10.1080/01972243.2011.548719
Link:
http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=0197-2243&volume=27&issue=2&spage=139&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

30.3.11

Els joves són la clau

Article publicat al diari de Girona el 21 de març de 2011

El conflicte públic i polític, primer a Tunísia i, després, a Egipte, amb la caiguda dels seus governs, dictadors, cúpules de poder i xarxes de corrupció, ens ha ofert, entre d'altres, la constatació del cabdal paper dels joves en la consecució de canvis polítics democràtics en aquestes societats. Els esdeveniments en aquests països àrabs estan vinculats a processos convulsos i molt conflictius, on els joves tenen un rol actiu, però amb efectes molt positius. Protesten per la situació econòmica i social desesperada en la qual viuen, però també per la manca de llibertats i de progrés. L'actuació dels joves ens permet constatar dues coses: s'ha obert un període de canvis impossibles d'aturar i que són un factor bàsic per a l'estabilitat política de qualsevol país, fins i tot si és àrab.

Els experts d'universitats de tot el món estan d'acord que l'acció no violenta dels joves en aquestes societats ha estat determinant, protestant i pressionant els seus governs. El símbol més clar ha estat l'ocupació continua i permanent de la plaça Tahir del Caire. Tanmateix, aquests mateixos experts no es posen d'acord a situar quina ha estat la causa principal que ha generat aquesta reacció pública i política. Alguns afirmen que ha estat la pobresa, la manca de feina i de perspectives econòmiques de la majoria d'egipcis el que ha provocat les revoltes; altres, que han estat les classes mitjanes i més ben preparades les que ho han propiciat per modernitzar el país; però tots afirmen que ha estat el nombre elevat i la mobilització de joves que hi ha a Egipte, i que viuen a les ciutats, especialment al Caire, el que ha permès la caiguda del règim de Mubarak.

Però res del que està passant a Tunísia, Egipte, Iemen, Bahrain, Líbia o Algèria és nou per a nosaltres. En altres èpoques i llocs ja ha passat. Sidney Tarrow explica al llibre El poder en movimiento l'ADN d'aquests moviments socials que anomena d'"acció pública col·lectiva" i que, en el passat, han donat lloc a revoltes, manifestacions, violència, repressió i revolucions a diferents països per aconseguir canvis polítics democràtics. Com a exemple, l'autor mostra la influència de "l'acció pública col·lectiva" en la successió de fets sobre la caiguda de l'antiga URSS a partir de les mobilitzacions en forma de manifestacions pacífiques, vagues i marxes de protesta des del 1987 fins el 1992, donant lloc a l'inici d'un procés de democratització.

Steven Levitt a Economia Freaky explica com, al 1966, un any després d'erigir-se en dictador de Romania, Nicolae Ceaucescu va prohibir l'avortament, que fins aquell moment era legal. La prohibició tenia com objectiu contribuir a enfortir ràpidament el país a base de fomentar el creixement de la població que amb la seva força de treball impulsaria el país econòmica i nacionalment. Durant aquests anys, Ceaucescu, com més tard Ben Alí a Tunísia i Mubarak a Egipte, van fer construir palaus, van donar llocs de responsabilitat als governs a membres de les seves famílies que van tractar de manera injusta, brutal i negligentment els seus ciutadans. Al 1989, vint-i-tres anys més tard, el bloc de països comunistes trontollava, les millores a Romania no arribaven, i la força de treball dels joves es va transformar en malestar, queixa i violència contra el dictador, foragitant-lo del país, atrapant-lo més tard i executant-lo finalment.

Ara a Egipte, la mitjana d'edat dels 80 milions d'habitants és de 24 anys i Hosni Mubarak, militar de professió, governava des de 1981. A Tunísia, el president derrocat Ben Alí, amb carrera militar, va accedir al poder per mitjà d'un cop d'Estat el 1987.

En tots aquests països, s'ha donat pobresa, misèria, manca de feina i d'oportunitats per sobreviure. Però això no és tot. El pes demogràfic dels joves ha estat determinant. L'avortament estava prohibit, fet que ha permès el creixement constant de la població. Paral·lelament, els governs han estat durant dècades a mans de dictadors amb règims opressors i repressors. A més, una família extensa i corrupta de persones en els governs es repartien la riquesa del país i abusaven dels seus compatriotes. Però en els darrers anys, la tecnologia ha arribat a tot arreu, especialment les xarxes socials, que has permès comunicar-se sense obstacles. Per últim destacar el canvi de política dels EUA, evitant l'intervencionisme en favor d'aquests governs.

El món àrab no és distint a d'altres móns, ni tampoc està exempt de conflictes polítics que es repeteixen tard o d'hora si es donen un seguit de condicions: manca de feina i de perspectives econòmiques, sistema polític dictatorial, corrupció, cap oportunitat d'ascens social. Tanmateix la solució als seus problemes, els joves, s'ha convertit en el catalitzador de totes aquestes condicions i en la clau per a l'aparició del conflicte més important dels països àrabs: la caiguda dels governs i la transformació dels sistemes polítics.

7.3.11

The Net Delusion

Does free information mean free people? At the start of the twenty-first century we were promised that the internet would liberate the world. We could come together as never before, and from Iran's ‘twitter revolution’ to Facebook ‘activism’, technological innovation would spread democracy to oppressed peoples everywhere. We couldn’t have been more wrong. In The Net Delusion Evgeny Morozov destroys this myth, arguing that 'internet freedom' is an illusion, and that technology has failed to help protect people’s rights. Not only that – in many cases the internet is actually helping authoritarian regimes. From China to Russia to Iran, oppressive governments are using cyberspace to stifle dissent: planting clandestine propaganda, employing sophisticated digital censorship and using online surveillance. We are all being manipulated in more subtle ways too – becoming pacified by the net, instead of truly engaging. This book is a wake-up call. It shows us how our misplaced faith in cyber-utopia means the West risks missing the real challenges. Morozov argues that we must look at other ways of promoting democracy abroad, and forces us – policymakers and citizens alike – to recognize that all our freedoms are at stake.

  • Paperback: 432 pages
  • Publisher: Allen Lane (6 Jan 2011)
  • ISBN-10: 1846143535
  • ISBN-13: 978-1846143533
  • Product Dimensions: 22.6 x 15.2 x 3.6 cm

Kremlin's Plan to Prevent a Facebook Revolution

Article molt interessant.

The Moscow Times
Kremlin's Plan to Prevent a Facebook Revolution

Kremlin's Plan to Prevent a Facebook Revolution

Recent events in the Arab world have sparked renewed optimism with online social networks. Many in the West are now convinced that Internet technology can create something previously impossible under authoritarian states — a strong opposition that can seize power through either elections or street demonstrations.

6.3.11

10 Estratègies de Manipulació

Noam Chomsky ens fa una llista de les "10 Estratègies de Manipulació" que s'utilitzen, a través dels mitjans, per fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud.
10 estratègies que crec que hem de rellegir contínuament, que les hem de tenir sempre presents.

Personalment, la número cinc i la vuit son les que trobo més insultants. Noam Chomsky

1. Estratègia de la distracció.
2. Crear problemes i després oferir solucions.
3. Estratègia de la gradualitat.
4. Estratègia de diferir.
5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals.
6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu.
7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.
9. Reforçar l'auto-culpabilitat.
10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen.

1. La estratègia de la distracció.
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció, que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir que el public s'interessi pels coneixements essencials de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir distreta l'atenció del públic, allunyar-la dels veritables problemes socials, captivar-la amb temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar.

"El terror es basa en la incomunicació i l'aïllament" (Rodolfo Walsh)

2. Crear problemes i després oferir solucions.
A aquest mètode també se l'anomena "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació", prevista per causar certa reacció al públic, per tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les privatitzacions i dels serveis públics.

3. La estratègia de la gradualitat.
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou amb aplicar-la gradualment, amb comptagotes, any rere any, com es ve fent amb certes privatitzacions. D'aquesta manera, durant les dècades de 1980 i 1990, es van anar imposant condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme): estat del benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents... tants canvis que, si s'haguessin aplicat a la vegada, haurien provocat una revolució.

4. La estratègia de diferir.
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a "dolorosa, però necessària" obtenint així l'acceptació pública al moment en que es publicita la decisió, i preparant el terreny per a una aplicació futura (com l'actual reforma del govern sobre l'edat de les pensions i la oposició que ha generat en la societat). És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç que implica la decisió impopular no s'ha de fer immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "després d'això tot anirà a millor i es podrà evitar el sacrifici". Així es dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals.
La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza un discurs, uns arguments, uns personatges i una entonació particularment infantils, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més gran sigui l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si aquesta tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, aquesta persona tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític, com la d'una persona de 12 anys.
6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu.
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un Shock, una mena d'embotiment de l'anàlisi racional, i, finalment, del sentit crític dels individus. (Exemple: mostrar contínuament a les víctimes d'un desastre, d'un atemptat o d'una crisi econòmica, per utilitzar-les com a justificant i així dur a terme "Decisions impopulars, però necessàries". D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.

"L'art dels nostres enemics és desmoralitzar, entristir als pobles. Els pobles deprimits no guanyen. Res gran es pot fer amb la tristesa" (Arturo Jauretche)

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli, sigui i romangui inabastable per a les inferiors "

"La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen idees i els grans professors ensenyen com pensar"(Jonathan Pool)

"La ignorància és el pitjor enemic de la civilització, i la ignorància sol ser, en els seus efectes, tan malvada com la pròpia maldat" (Eugenio María de Hostos)

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.
Induir al públic a creure que ser simple, estúpid, vulgar i inculte és "La moda", i instant a tractar com a "Bicho estrany" a qui pensa més del compte. ¿Irònic no?

9. Reforçar l'auto-culpabilitat.
Fer creure a l'individu que ell és l'únic culpable de la seva pròpia desgràcia, deguda a la seva poca intel·ligència, mínimes capacitats, o al seu esforç insuficient. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra del sistema econòmic l'injust en el què viu, l'individu s'auto-devalua i es culpa, cosa que li genera un estat depressiu. Un dels efectes és la inhibició de la seva acció.

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen.
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una esquerda cada cop més gran entre els coneixements del públic i els de les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de la seua forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú, del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control i un poder més grans de manipulació i utilització dels individus. Un control i un poder més grans que el dels individus sobre ells mateixos.

27.2.11

Journal of Political Marketing: Volume 10 Issue 1 & 2

(http://www.informaworld.com/openurl?genre=issue&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email) is now available online at informaworld (http://www.informaworld.com).

Special Issue:Money and Technology in the 2008 Elections

Miscellany

Contributors, Pages v - 6
DOI: 10.1080/15377857.2011.557569
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=v&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Original Articles

Introduction: Money and Technology in the 2008 Elections, Pages 1 - 3
Author: Costas Panagopoulos
DOI: 10.1080/15377857.2011.540188
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=1&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Articles

Riding the Waves of Money: Contribution Dynamics in the 2008 Presidential Nomination Campaign, Pages 4 - 26
Authors: Dino P. Christenson; Corwin D. Smidt
DOI: 10.1080/15377857.2011.540189
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=4&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Looking Beyond the Voting Constituency: A Study of Campaign Donation Solicitations in the 2008 Presidential Primary and General Election, Pages 27 - 42
Author: Hans J. G. Hassell
DOI: 10.1080/15377857.2011.540192
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=27&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Filled Coffers: Campaign Contributions and Contributors in the 2008 Elections, Pages 43 - 57
Authors: Keena Lipsitz; Costas Panagopoulos
DOI: 10.1080/15377857.2011.540193
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=43&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

The American Internet Voter, Pages 58 - 79
Authors: Thad E. Hall; Betsy Sinclair
DOI: 10.1080/15377857.2011.540194
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=58&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Can Online Videos Increase Turnout? A Field Experiment Testing the Effect of Peer-Created Online Videos on Youth Turnout, Pages 80 - 87
Author: Daniel E. Bergan
DOI: 10.1080/15377857.2011.540195
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=80&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Many Sources, One Message: Political Blog Links to Online Videos During the 2008 Campaign, Pages 88 - 114
Author: Kevin Wallsten
DOI: 10.1080/15377857.2011.540203
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=88&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Plugged In or Tuned Out? Youth, Race, and Internet Usage in the 2008 Election, Pages 115 - 138
Authors: Marcela Garcia-Castañon; Alison D. Rank; Matt A. Barreto
DOI: 10.1080/15377857.2011.540209
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=115&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

The Search Is On: Googling “Barack Obama” and “Hillary Clinton” in the 2008 Democratic Primary, Pages 139 - 164
Author: John Balz
DOI: 10.1080/15377857.2011.540215
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=139&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

The Web 2.0 Election: Does the Online Medium Matter?, Pages 165 - 188
Authors: Terri L. Towner; David A. Dulio
DOI: 10.1080/15377857.2011.540220
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=165&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

From Networked Nominee to Networked Nation: Examining the Impact of Web 2.0 and Social Media on Political Participation and Civic Engagement in the 2008 Obama Campaign, Pages 189 - 213
Authors: Derrick L. Cogburn; Fatima K. Espinoza-Vasquez
DOI: 10.1080/15377857.2011.540224
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1537-7857&volume=10&issue=1&spage=189&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

New Media & Society 1 February 2011; Vol. 13, No. 1


-----------------------------------------------------------------
Articles
-----------------------------------------------------------------

Ten years and onwards
Nicholas Jankowski, Steve Jones, and David Park
New Media Society 2011;13 3-6
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/1/3?etoc


The norm of the 'good' netizen and the construction of the 'proper' wired self: The case of Chinese urban youth
Fengshu Liu
New Media Society 2011;13 7-22
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/7?etoc


News in the interstices: The niches of mobile media in space and time
John Dimmick, John Christian Feaster, and Gregory J. Hoplamazian
New Media Society 2011;13 23-39
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/23?etoc


Communicating thin: A grounded model of Online Negative Enabling Support
Groups in the pro-anorexia movement
Stephen M. Haas, Meghan E. Irr, Nancy A. Jennings, and Lisa M. Wagner
New Media Society 2011;13 40-57
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/40?etoc


To come to a correct understanding of Buddhism: A case study on
spiritualizing technology, religious authority, and the boundaries of
orthodoxy and identity in a Buddhist Web forum
Laura Busch
New Media Society 2011;13 58-74
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/58?etoc


Augmented deliberation: Merging physical and virtual interaction to engage
communities in urban planning
Eric Gordon and Edith Manosevitch

New Media Society 2011;13 75-95
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/75?etoc


Contingent communication in a hybrid multi-media world: Analysing the
campaigning strategies of SHAC
Andrew Upton
New Media Society 2011;13 96-113
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/96?etoc


I tweet honestly, I tweet passionately: Twitter users, context collapse,
and the imagined audience
Alice E. Marwick and Danah Boyd

New Media Society 2011;13 114-133
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/114?etoc


Tools of the trade: Drugs, law and mobile phones in Canada
Rhonda N. McEwen
New Media Society 2011;13 134-150
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/134?etoc


ICT as cultural capital: The relationship between socioeconomic status and
the computer-use profile of young people
Jo Tondeur, Ilse Sinnaeve, Mieke van Houtte, and Johan van Braak
New Media Society 2011;13 151-168
http://nms.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/1/151?etoc


Review article: Post network, post broadcast: Television's third age:
Graeme Turner and Jinna Tay (eds) Television Studies After TV:
Understanding Television in the Post-broadcast Era
, Abingdon; Oxon:
Routledge, 2009; x + 214 pp. 9780415477697, {pound}65 (hbk), 9780415477703,
{pound}19.99 (pbk) Amanda Lotz (ed.), Beyond Prime Time: Television
Programming in the Post-network Era
, New York: Routledge, 2009; xiii + 209
pp. 9780415996686, {pound}80 (hbk), 9780415996693, {pound}20.99 (pbk)
Mary Debrett
New Media Society 2011;13 169-175
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/1/169?etoc


Book review: Hubert L. Dreyfus, On the Internet (2nd edn). New York:
Routledge, 2009 (2001); xi + 168 pp.: ISBN 0415775167, $21.95 (pbk)
Brady Robards
New Media Society 2011;13 176-178
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/1/176?etoc


Book review: Jesper Juul, A Casual Revolution: Reinventing Video Games and Their Players. Cambridge, MA: The MIT Press, 2010. viii + 252 pp.: ISBN
9780262013376, $24.95 (hbk)
Heath Row
New Media Society 2011;13 178-180
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/1/178?etoc


Book review: Sharon Kleinman (ed.), The Culture of Efficiency: Technology
in Everyday Life.
New York: Peter Lang, 2009. 416 pp.: ISBN: 1433104202,
$34.95 (pbk)
Rachel Avon Whidden
New Media Society 2011;13 180-181
http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/13/1/180?etoc

Journal of Information Technology & Politics: Volume 8 Issue 1


(http://www.informaworld.com/openurl?genre=issue&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email) is now available online at informaworld (http://www.informaworld.com).

This new issue contains the following articles:

Original Articles

When Parties (Also) Position Themselves: An Introduction to the EU Profiler, Pages 1 - 20
Authors: Alexander H. Trechsel; Peter Mair
DOI: 10.1080/19331681.2011.533533
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=1&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Explaining the Failure of an Online Citizen Engagement Initiative: The Role of Internal Institutional Variables, Pages 21 - 40
Author: Andrew Chadwick
DOI: 10.1080/19331681.2010.507999
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=21&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email



Global Web Accessibility Analysis of National Government Portals and Ministry Web Sites, Pages 41 - 67
Authors: Morten Goodwin; Deniz Susar; Annika Nietzio; Mikael Snaprud; Christian S. Jensen
DOI: 10.1080/19331681.2010.508011
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=41&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Predicting E-Government Use and Public Support for Computer Access and Training: Employing Two Distinct Theoretical Approaches, Pages 68 - 82
Authors: Denis Rey; Joshua Ozymy
DOI: 10.1080/19331681.2010.500992
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=68&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Prerequisites for Assessing Whether to Engage in Collaborative Software Development in a Government Setting, Pages 83 - 92
Authors: Enrique Nieves Jr.; Caitlin Shockey; Erik Knudsen
DOI: 10.1080/19331681.2010.514539
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=83&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Flows of Relations and Communication among Singapore Political Bloggers and Organizations: The Networked Public Sphere Approach, Pages 93 - 109
Authors: Carol Soon; Hichang Cho
DOI: 10.1080/19331681.2010.514538
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=93&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

Interest Group Activism on the Web: The Case of Environmental Organizations, Pages 110 - 128
Author: Melissa K. Merry
DOI: 10.1080/19331681.2010.508003
Link: http://www.informaworld.com/openurl?genre=article&issn=1933-1681&volume=8&issue=1&spage=110&uno_jumptype=alert&uno_alerttype=new_issue_alert,email

13.1.11

Las amistades que no son tales

Con un poco de retraso, les comparto "La red parasocial", artículo de reflexión de Ernesto Hernández Busto publicado en El País a raíz de "La Red Social" la película sobre Facebook. ¿Será cierto que todas nuestras relaciones - no sólo las personales, sino también las políticas y empáticas - se están aligerando en respuesta a la gratificación voluntaria de la red?.

1.1.11

BLUE STATE DIGITAL COMPRADA PER WPP DIGITAL



L'empresa que va impulsar les campanyes a la xarxa de Howard Dean (2004) i de Barack Obama (2008), acaba de ser venuda... signe dels temps?

29.12.10

"Efecte Montilla"

XAVIER PASTOR
Article publicat al Diari de Girona el 17 de desembre de 2010

Quina ha estat l'aportació més important de José Montilla a la política catalana? Com a candidat electoral, ha tingut algun efecte en el vot?

Mai s'ha donat un "Efecte Montilla", com l'efecte Obama, Mitterrand, Felipe González, Pujol entre d'altres, tal com es preguntava en Jordi Sánchez, exdirector de la Fundació Jaume Bofill i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, en un article d'opinió al diari El País a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya a l'octubre de l'any 2006. Aquella vegada Montilla es presentava per primer cop com a candidat del PSC, després que Pasqual Maragall hagués renunciat a fer-ho pressionat per l'executiva del seu partit i pel secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero.

En aquell article, Sánchez s'interrogava sobre si Montilla generaria el suficient efecte com a candidat en les eleccions, a causa del seu origen andalús, de la seva militància i projecció en el PSC a partir del PSOE, de la seva trajectòria política i governamental com alcalde de Cornellà del Llobregat, president de la Diputació de Barcelona i Ministre d'Indústria del primer govern Zapatero, que arrossegués el suport de milers i milers d'electors que no voten a les eleccions al Parlament de Catalunya i que només ho fan a les generals, permetent-li guanyar els comicis o com a mínim poder governar.

En les eleccions del 2006, Montilla va aconseguir 796.173 vots i 37 diputats al Parlament de Catalunya, concretament 235.281 vots i 5 diputats menys que el pitjor resultat de Pasqual Maragall com a candidat el 2003. Amb els 21 diputats d'ERC i els 12 d'ICV, Montilla reeditava el govern de coalició "tripartit" i s'investia president.

Avui es pot dir que els resultats del PSC a les eleccions del 2006 són encara producte de l'efecte Maragall, abans que l'"Efecte Montilla". Montilla no va modificar substancialment les orientacions polítiques i electorals de Maragall: 1) aproximació del PSC a posicions més catalanistes i federalistes; 2) èmfasi en els més de 30 anys de govern de CiU i de Pujol; i, 3) diàleg i manteniment del pacte polític amb les altres forces de l'esquerra.

I després de tot, si ho analitzem detingudament, ens adonem que el suposat "Efecte Montilla" s'ha donat, però en tres sentits molt diferents als previstos: 1) ha estat el candidat del PSC amb els pitjors resultats en unes eleccions al Parlament de Catalunya: 570.391 vots i 28 diputats; 2) ha estat el president socialista a la Generalitat de Catalunya que ha aconseguit, amb conflictes en el Govern, finalitzar la legislatura, Maragall va haver d'anticipar els comicis; i 3) ha mostrat la debilitat política del PSC, ja que aquest partit només pot governar Catalunya en coalició, condicionant el govern a l'aritmètica parlamentària i a l'assoliment d'acords i consensos polítics satisfactoris i durables amb els partits que el formen.
Diumenge passat, en el consell nacional del PSC, Montilla acusava als socis de govern d'una part del seu fracàs quan deia que ERC i ICV s'han preocupat més del 7%, 8% o 9% de quota dins del govern, abans que de governar el país.

Vist com han anat les coses i ara que el PSC cerca un futur candidat i líder del partit, jo els recomano que busquin una persona que, d'entre moltes qualitats, sàpiga gestionar conflictes, ja que si alguna cosa ha definit aquesta formula de govern de coalició ha estat, per damunt de tot, la incapacitat per abordar, reconduir i resoldre amb èxit els seus conflictes.

13.12.10

Libertad de expresión

Aquel proverbio de "no hagas a otro lo que no quieras que te hagan a tí", en México se utiliza también citando a un expresidente y estadista, Benito Juárez: "el respeto al derecho ajeno es la paz". Pero... ¿y cuando el derecho ajeno atropella los tuyos?

Es interesante este artículo del NYT sobre cómo Facebook trata de mantener a la raya a los grupos de odio p de discriminación sin pisar en las capacidades de libertad de expresión de la gente que usa la red social. Me hizo pensar, necesariamente, en este otro artículo sobre la importancia de la autoregulación y el manejo responsable del cierto "anonimato" que provee la red.

22.11.10

Per què ens atrau el conflicte?

Xavier Pastor
Article publicat al Diari de Girona
15 de novembre de 2011


Per què ens atrau tant el conflicte? I alhora, perquè fugim i evitem el contacte amb aquest fenomen i rebutgem les persones que creiem conflictives?

Fa uns dies vaig assistir a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull a la defensa de la tesi doctoral del periodista i ara doctor en comunicació Marçal Sintes. El tribunal el formaven la Dra. Montserrat Guibernau, el Dr. Salvador Cardús, el Dr. Josep Lluís Micó -col•laborador d’aquest diari-, el Dr. Ferran Sáez i el Dr. Jordi Argelaguet. El director de la tesi era el Dr. Albert Sáez.

La tesi del Dr. Sintes analitza el conflicte entre la política i els mitjans de comunicació i il•lustra aquesta relació a partir del tractament informatiu d’alguns conflictes públics en el govern de coalició del “Tripartit”. En aquest treball, el Dr. Sintes cita en més d’una ocasió el meu treball de doctorat: Els principals conflictes públics del Govern de coalició d’esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya presidit per Pasqual Maragall, 2003-2006, on jo, per mitjà de les notícies de portada dels principals diaris catalans, detecto informacions en les quals es dóna conflicte entre els membres del govern, polítics i partits, i analitzo el seu comportament a partir de la teoria de la Resolució de conflictes.

I és que avui es prioritza el conflicte en general. I això és especialment evident en la política. Els mitjans de comunicació han esdevingut l’aparador públic de la política. Polítics i partits s’esforcen per aparèixer en els mitjans, malgrat que darrerament s’ha observat un èmfasi més negatiu que positiu en el tractament de les notícies polítiques i il•lustrat amb fenòmens com l’escàndol o la corrupció. I curiosament, tot i que es fa crítica a aquesta manera d’informar d’alguns mitjans i periodistes, aquests diaris, en paper o electrònics, són molt llegits; les ràdios molt escoltades i les televisions molt vistes.

Tres quarts del mateix passa amb els polítics. Les enquestes diuen que les actituds de crispació, de tensió i de lluita no són les més convenient per motivar els ciutadans en els assumptes públics, però la gent segueix la política quan s’extrema la competició i la conflictivitat. Potser el problema no és si es dóna el conflicte, sinó la manera de gestionar-lo, de tractar-lo informativament per part dels mitjans; i d’abordar-lo per part dels polítics.

Ara pensi què fa vostè o els seus conciutadans quan, per exemple, uns policies aturen a una persona pel carrer o quan en la carretera hi ha dos cotxes accidentats o en el carrer dos persones que discuteixen fort. Primer miren, volen saber què passa, potser fins i tot s’aturen, ja que volen ajudar o saber com acabarà, però tot plegat no gaire temps, no sigui que al final es vegin implicats. Així som. El conflicte ens atrau, la discussió entre dues persones, la competició entre dos equips, la disputa sobre algun assumpte important, la incertesa en el resultat. El conflicte en general i els dels altres ens interessa, però fins a cert punt, ja que no volem que ens afecti gaire. I si afecta o sobretot si ens perjudica, aleshores els implicats són persones conflictives, ja que no han sabut gestionar prou bé el problema, estenent les conseqüències negatives cap a nosaltres.

Els mitjans i els partits polítics són culpables d’aquests comportaments? Jo penso que no, ja que necessitem que algú ens informi del que passa, el que es diu i del que es fa sobre temes, problemes i conflictes públics. Tot i que mitjans i polítics tenen una influència sobre la nostra actitud i opinió. Per aquest motiu crec que es podria optar per positivar determinades notícies i debats quan del conflicte es deriven oportunitats de millora pels implicats i també per a la societat.

15.11.10

La aventura de elecciones.es

Durante los últimos cuatro años - en el proceso de la tesis doctoral - he pasado de un lado a otro tratando de entender nuevos mecanismos de comunicación y desarrollo que nos ayuden a combatir la desafección. Primero intenté centrarme en la población infantil y luego me decanté en la forma en que la web nos está cambiando la manera de relacionarnos con la política.

En el proceso investigador, descubrí el Stemwijzer - una aplicación desarrollada en Holanda para, a través de un test, acercar a la gente a los temas de campaña. Primero se hizo en papel, basándose sólo en las propuestas de partidos. Y luego, gracias a internet, fue creciendo hasta desarrollarse en una plataforma que exije a los partidos (a todos) a dar respuestas taxativas a temas que son importantes para la ciudadanía.

Mi obsesión por origen es mejorar la democracia en México, mi país. Pero hace un par de meses me dí cuenta que lo suyo sería ubicar mi primer ejercicio en mi patria de adopción, Cataluña. Empecé a buscar compañeros de aventura y de pronto, a un par de meses de las selecciones, encontré un grupo de personas coordinados por Marek Fodor - uno de los responsables de la creación de atrapalo - que querían hacerlo por primera vez.

Pasamos varias semanas trabajando a contrarreloj y a distancia - tan a distancia, que por asuntos de trabajo a algunos miembros del equipo aún no los conozco. Pero todo tuvo su recompensa cuando el martes pasado, 9 de noviembre, salimos al aire con elecciones.es.

La respuesta ha sido impactante. En menos de una semana, casi tenemos 80.000 visitas. Hemos salido en otros sitios de internet, en periódicos, en radio y hasta en televisión nacional, donde nuestra herramienta fue utilizada para entrevistar a un político.

No todo ha sido gloria. Entre los calificativos que ha recibido la página están los de "simplista", "en clave española", "estúpida", "viciada", "de derechas". Y los que nos faltan. Hemos recibido correos de diversas formaciones políticas que nos reclaman no estar también presentes. Y de participantes que detectaron nuestras faltas de ortografía.

Estamos intentando mejorar. Tenemos dos ojos puestos en el funcionamiento correcto de la página y temporalmente también tratamos de pensar en cómo mejorarla, cómo hacerla crecer, dónde. Pensamos en cuestiones de financiamiento, desarrollo tecnológico, mejora del sistema de contabilización.

No es perfecta. Pero es mi experiencia de que algunos proyectos de doctorado que hacen ilusión pueden llevarse a la realidad - y mejorarse con el tiempo.

Les invito a que visiten elecciones.es y vean - desde cualquier lugar del mundo - cuál sería el partido más cercano a ustedes en las elecciones catalanas del 28 de noviembre.

2.11.10

Obama y las enormes expectativas de los jóvenes

Hay elecciones hoy en los USA y hay temor sobre todo por el desencanto entre los votantes jóvenes - es como si se hubieran "casado" con Obama y descubierto de cop i volta que no podía cambiar todo tan rápido, tan radicalmente - y a causa de esto ya no quisieran volver a votar.

Ojo con el análisis en el NYT. Y tarea importante para los políticos en campaña: saber cómo comprometer a los jóvenes no sólo en la campana, si no también en las decisiones que se toman en los siguientes meses.

Richard Florida y la capacidad democrática de los medios sociales

Desde hace años, Richard Florida es citado constantemente en muchos sitios del mundo (empezando por Barcelona) por todos sus libros al respecto de la clase creativa y las comunidades creativas, y como el impulso a ciertos tipos de profesiones podrían cambiar la manera en cómo éstas se comportaban.

La semana pasada me encontré este reporte sobre la Clase Creativa y las Redes Sociales, por el mismo Florida. Esencialmente, se remite a la promesa ciberoptimista de que las redes sociales ayudarían de manera general de democratizar el conocimiento y la tecnología, abriendo posibilidades de participación para más gente.

Pero, afirma en su introducción Florida:
If any technology promised to shatter the constraint of geography, overcome distance, and flatten the world, social media would be it.
But a quick look at the map below (...) shows this is not the case at all, certainly not for the United States.


Para leer todo el artículo y ver cómo los centros de "conectividad social" en Estados Unidos están directamente relacionados a cierto tipo de profesiones y de gente, ir al siguiente link.

14.10.10

Menos redes sociales de las que creías

Nota de La Vanguardia según la cual sólo el 28% de la gente en el Estado Español utiliza las redes sociales, lo que coloca en el sitio 22 de 27 de usuarios en la Unión Europea.

Y tú que creías que TODO EL MUNDO usaba Facebook, ja.

12.10.10

Cosas que tomar en cuenta si quieres ser Don Draper

Mad Men, la serie americana sobre el desarrollo de una agencia de publicidad en los 60, ha puesto en el candelero una de las partes menos "habladas" del sueño americano: como era posible, con un poquito de cuidado, hacerte una vida nueva de cero, sin que nadie pregunte mucho más.

Este artículo publicado en La Vanguardia, sin embargo, habla sobre cómo las redes sociales nos están limitando la capacidad de ser un Don Draper y crearnos una vida nueva - lo que haces en la red se queda ahí y te perseguirá.

Interesante de leer. La pregunta que queda en el aire es si realmente la red nos hace más libres o más dependientes de nuestros errores del pasado.

10.10.10

FACEBOOK, ARA LA PEL.LÍCULA


S'acaba d'estrenar la pel.lícula The Social Network que tracta sobre l'origen del Facebook. Només he vist els tràilers a la xarxa, i m'ha agradat el tall que diu "No pots fer 500 milions d'amics... sense fer uns quants enemics"... bona aquesta. Caldrà anar-la a veure. A ningú no se li escapa que ha esdevingut un dels referents fonamentals de la societat xarxa, tant en el seu vessant positiu, com també malauradament, negatiu.

En seguirem parlant.

3.9.10

Una ajuntament darrera d'un fanal

Xavier Pastor
Diari de Girona

Per què un ajuntament hauria de ser al Facebook? Ser presents en les xarxes socials digitals aporta avantatges? Pot ajudar a detectar conflictes i, fins i tot, a prevenir-los i gestionar-los amb èxit?

En Jordi Martínez, articulista d'aquest mateix diari, em comenta que als Estats Units el 80% d'informacions que surten als diaris ja tenen el seu origen a la xarxa, fruit de denúncies o comentaris dels lectors o dels ciutadans. Segons un estudi recent elaborat amb dades de Google, els catalans ocupem l'onzena posició mundial com a usuaris de Facebook. Precisament, fa pocs dies he conegut pel Facebook una situació sorprenent la qual no és gens estrany que hagi esdevingut un problema i pot ser un conflicte si no es resol decididament. En una foto es veu la col·locació d'un fanal enfront de la porta de l'ajuntament de Malgrat de Mar. El fanal deixa pas als vianants, però resta davant mateix de la porta. Perquè es facin una idea, el fanal impedeix llegir correctament el nom de l'Ajuntament independentment de la situació de l'observador: Casa de (fanal) Vila, Ca(fanal) de la Vila, Casa (fanal) la Vila -potser aquest és el mes entenedor.

Aquesta cas em sembla interessant per dos motius:

1) com a metàfora de com les solucions a determinats problemes municipals sovint acaben per generar nous conflictes amb més repercussió, fins i tot simbòlica; i 2) la utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació, concretament Internet i en especial les xarxes socials digitals per prevenir, detectar i gestionar una munió de problemes i de conflictes, gràcies a la interacció ràpida i directa amb els ciutadans. Perquè se'n facin el càrrec, després de demanar el vistiplau per a la publicació dels seus comentaris, recullo literalment les paraules dels amics que han comentat aquest cas en el Facebook: "Que originals que som a...", "Sí, és la baixada d'emergència de la sala de plens", "Caram, veig que l'arquitecte municipal és molt amic de l'alcalde o és que no s'ho han mirat bé abans de fer-ho, no?", "Jo crec que deu ser el nou joc de la Festa Major: On és l'ajuntament?, "Jo crec que és el nou radar per a vianants, que quan entren a fer les diligencies no es passin de voltes", "Amb l'Àlex ens pensàvem que potser era per penjar-hi una bandera. Sigui el que sigui, és un desastre. Que lleig!" Per a més informació, els recomano el vídeo que hi ha al YouTube amb el títol: "un nyap il·luminat" elaborat per Malgrat Confidencial.

No està clar quin és el motiu de la ubicació d'aquesta instal·lació: si és un error o un descuit de disseny o d'execució de l'obra, si està fet expressament i amb mala fe, si s'ha fet per il·luminar al màxim l'entrada del consistori, si hi ha algú emprenyat a l'Ajuntament i amb poder per fer la guitza als responsables polítics. El que sí que sabem gràcies al Facebook i al YouTube és que a la gent no li agrada i està enfadada, i que es fa públic el conflicte i la reacció dels ciutadans.

I és que aquest cas és un símptoma clar d'aquesta manera de fer i de solucionar els problemes per part dels governants que tant critiquen els ciutadans, la qual d'entre una varietat de possibles solucions n'escullen una que no és la més apropiada ni la que ofereix més satisfacció, telegrafiant l'aparent manca d'anàlisi i la insuficient dedicació dels responsables públics. Hi ha qui pensarà que aquest és un mal menor, que és un problema tècnic, de fàcil solució i sense grans repercussions, que no és polític. Triple error: primer per equivocar-se; segon, per donar peu a la crítica i una riota general cap a l'ajuntament i a una nova despesa per moure el fanal; i tercer, per no il·luminar-nos amb una explicació convincent al més aviat possible, per exemple, en el Facebook mateix.

24.8.10

Y si Facebook fuera un país...

Con la llegada del usuario 500 millones a Facebook, la compañía FlipTop de empresas en línea decidió hacer una comparación con el crecimiento de los países - como si facebook fuera un país. No se pierdan el cuadro completo aquí.

Además, recomiendo mucho este artículo de Netpolitique sobre los "challenges" o concursos como una nueva manera de promoción y activación de la participación pública. Igual, por ejemplo, si Hereu hubiese lanzado una campaña de participación de este tipo para ideas en la Diagonal - la lanzaron, sí, pero no con premios ni con presentaciones claras - le hubiera resultado mucho más rentable que la consulta del mal.

Saludos!

2.6.10

Que hay un partido de Internet

Demasiado que comentar últimamente, pero en La Vanguardia sale esta entrevista sobre el nacimiento del Partido de Internet. Ya lo habíamos comentado anteriormente, pero insisto en que me parece bastante un despropósito. Es como el partido de los periódicos murales, o el de las bicicletas, o de la televisión digital... pero cada quien...

Me queda pendiente hablar sobre el tema colombiano y la decepción de los verdes... la pregunta era desde el inicio si el poder en línea (el ciberactivismo) podía transformarse en actividad en la calle. Hasta el momento, no hay respuestas claras... habrá que esperar a la segunda vuelta.

29.5.10

EL MITE DE LA DEMOCRÀCIA DIGITAL

Un dels llibres que més revolt han aixecat darrerament és el de Matthew Hindman, The Myth of Digital Democracy, on l'autor sosté uns plantejaments que es contraposen frontalment als predominants en gran part de la literatura acadèmica.

En aquest post, no vull fer la ressenya d'aquesta obra, sinó limitar-me a assenyalar una de les aportacions que més m'ha cridat l'atenció i que en certa mesura m'ha fet pensar molt sobre el sentit que té dedicar-s a l'estudi de l'internet política.


Si ens fixem en aquesta Figura, ens adonarem que els webs polítics representen una part minúscula del conjunt del tràfic per la xarxa, sobretot si els comparem amb els webs per adults, que és el subconjunt més gran de tots.

La pregunta llavors és: No seria més lògic dedicar els nostres esforços investigadors en analitzar la webesfera per adults? Una mica més entretinguts, penso, sí que ho estaríem, oi?

Al marge d'això, la Figura té l'utilitat de deixar ben a les clares que el nostre treball sobre la internet polític té un impacte forçosament limitat, de manera que difícilment podrem considerar-nos mai el centre del món, ni molt menys de la xarxa. I aquest exercici d'humilitat és sempre necessari.

Ara sempre podrem decantar-nos per l'estudi de la xarxa per adults... qui s'hi anima?

14.4.10

Avisos para navegantes con intenciones de voto

Ayer apareció una nota en La Vanguardia en donde se comunica que a la gente se le preguntará al entrar a Facebook si se ha registrado o no para votar - todo esto como parte de un programa para aumentar la participación en las elecciones. Lo que no tengo claro es cómo se hará: ¿con un anuncio en la barra lateral? ¿como una alerta al hacer tu log-in? ¿quién verá el anuncio - los que tienen su residencia establecida en Inglaterra según los registros de Facebook? Y quizá lo más importante de todo: ¿cuánto cobrará Facebook por esto?. Entre esto y los rumores sobre anuncios en twitter, cada vez se complica más el panorama de las redes sociales.