Foursquare, nueva red social

¿En dónde estás? ¿Tomamos un café? Yo soluciono todavía esas preguntas con un SMS principalmente - a veces recurro a Twitter, pero las menos. En EEUU diseñaron una nueva herramienta - Foursquare- con la que la gente, básicamente, avisa a los otros en dónde está para que lleguen y se unan a la fiesta. Es interesante desde el punto de vista económico, muy - sólo basta con ver la nota inicial que le hace el NYT.

A mí me gusta también pensarlo desde el punto de vista de convergencia de vida digital y vida, digamos, analógica. Esta herramienta es útil si y solo sí tú tienes los suficientes amigos como para que sea relevante para tu vida: es decir, es útil si conoces en el mundo real a más gente y puedes encontrarte con ellos.

Ya sé que es una verdad de perogrullo pero es una de esas verdades de las que me gusta hablar, porque niegan aquel estereotipo de que la gente en las redes sociales poco a poco se iba a convertir en una especie de alienado. Pues no. Son herramientas, en fin.

Regulación a los blogs

Desde hace meses, en Estados Unidos hay toda una controversia sobre cómo proteger al consumidor de los blogs dedicados al consumo, ya que muchas veces los escritores de dichos blogs no avisan cuando reciben paga de parte de las marcas para mencionarlas o recomendarlas. Según esta nota de La Vanguardia, desde el próximo mes de diciembre, habrá multas fuertes para quien no avise. Interesante para el consumidor, curioso para el blogger. ¿Qué nuevas limitaciones se presentarán?

Mapa de redes sociales

Atención aquí. Saludos.

La fiabilidad de la información

Durante un tiempo, en la escuela se decía que la información extraída de Wikipedia no era fiable y que, por lo tanto, tampoco era citable. Ahora los Wikipedios, intentando renovar su sitio (que cada vez tiene menos contribuciones en lo que importa y más escándalos en las fichas personales) han ideado un método para definir las informaciones que son "confiables" de las que no lo son. Se trata de un código de color para mostrar las partes de un artículo que no han sido muy modificadas. El sistema lo está diseñando la Universidad de California. Más información de La Vanguardia aquí.

Campaña sin internet

Aprendí con sorpresa la semana pasada que en Japón no se puede hacer campaña por Internet (por lo menos no en los 11 días oficiales de campaña). Poco a poco están desarrollando nuevos métodos de seguir participando, y el electorado joven en el país nipón también ha convertido a la red en su caballo de batalla para involucrarse en un sistema establecido y avejentado. Ahora el PD recién ganador tiene como promesa de campaña modificar la normativa para que se pueda utilizar Internet. Será interesante ver cuáles son las normas que establecen para ver cómo podrían replicarse en otros sitios.

El éxodo

Poco a poco, Facebook se va convirtiendo en el nuevo "demonio" contemporáneo. La semana pasada los medios estaban llenos con noticias sobre su "influencia negativa" en la relaciones. Esta semana, el NYT publica un artículo sobre el supuesto "éxodo" de gente que ya no quiere estar "sujeta" a las redes sociales.

¿Será que, al igual que le pasó en su momento a la televisión, se convertirá en el depositario de todas las culpas?

LES XARXES SOCIALS PROHIBIDES AL COS DE MARINES

Una ordre del cos de Marines dels Estats Units de principis d'aquesta setmana acaba de prohibir als seus membres l'ús de les xarxes socials de lliure accés (no inclou, doncs, les internes del Departament de Defensa i del propi cos), tals com Twitter, Facebook, entre d'altres.

Segons l'ordre, les XX.SS. "(in general) are proven a haven for malicious actors and content and are particularly high risk due to information exposure, user generated content and targeting by adversaries". Bufa!

La prohibició durarà en principi un any, i en l'ordre s'inclou la possibilitat que, en determinades circumstàncies, alguns membres del cos puguin obtenir un permís per usar-les.

Segons els impulsors de la mesura, les xarxes socials no van ser creades amb l'objectiu de primar la seguretat i la protecció i això les fa especialment vulnerables a persones amb males intencions.

Per contra, els Marines consideren claus en la seva actuació tant l'OPSEC (seguretat operacional) com la COMSEC (seguretat de les comunicacions).

De moment la mesura no s'aplica als altres serveis militars (Army, Navy i Air Force), però tot i així, es tracta d'una iniciativa que sembla marcar un camí de futur.

En principi, la mesura no sembla afectar els ja famosos milblogs (blocs escrits pels militars, molts d'ells en el servei actiu a l'Irak i l'Afganistan), si bé aquests ja fa temps que estan sotmesos a un control quotidià per part de l'administració militar, que fins i tot ha fet que molts dels seus autors optin per tancar-los per evitar possibles represàlies bé dels seus comandants immediats, bé de la jerarquia.

Tema: Branding Corporativo

Buen día a todos. A mitad de las vacaciones, un antiguo profesor mío - Paul Capriotti - me avisa que tiene un nuevo libro de "Branding Corporativo" y que lo subió a su blog para que esté al alcance de cualquier interesado. Vale que no es lectura de verano, pero aquí les dejo el dato. Saludos.

MÉS SOBRE EL PARTIT PIRATA SUEC

Reportatge de la BBC.

¿Opinión libre? ¿O con previo pago?

Académicos y no académicos hemos escrito en los últimos años todo un caso al respecto de cómo los blogs y otras ventanas de Internet han permitido "democratizar" los medios - o hacer que más personas de muchas formaciones hagan el trabajo del periodista. Interesante entonces pensar que los blogs se están convirtiendo en espejos de los medios de comunicación y, por lo tanto, también se enfrentarán a situaciones similares en lo que respecta a su financiación.

A pesar de que puede haber muchos bloggers que escriben sólo por el gusto, todos miden su "éxito" en relación al número de lectores y visitantes. Esto es atractivo para los anunciantes, que en una estructura de "buscador" - bienvenidos a GoogleAd - pueden encontrar anuncios relacionados con los posts o el contenido del blog en si mismo.

En Estados Unidos, las entidades de protección al consumidor se están preguntando cosas en un nivel más elevado, sobre todo debido al número de bloggers que se han convertido en "consultores" de consumo. El atractivo de que te recomiende algo un blogger es que se supone que es un usuario real no comprometido con ningún gran outlet de comunicación. ¿Pero que tal si el blog se ha convertido en el método de substitencia del blogger y está recibiendo pago por sus recomendaciones?

Más información en este artículo del NYT.

Bones vacances a tots.

Nuevas fuentes de periodismo investigador

He escuchado últimamente que a causa de la crisis que tiene las redacciones de diarios en todo el mundo medio vacías, el periodismo investigador está de capa caída. En relación a esto, hay una nota interesante en el NYT sobre que AP comenzará a comprar la investigación hecha por organismos civiles independientes.

¿Qué opinión les merece esto? ¿Será que las ONGs salvarán al periodismo de la crisis?. Saludos.

Autopublicidad

Recién pasadas las elecciones europeas y todavía en plena campaña electoral mexicana, estoy haciendo un seguimiento en mi blog sobre los movimientos del "voto nulo" en México y "voto en blanco" acá en España. Más que un seguimiento serán una serie de comentarios. Les pongo los links a los dos primeros (uno / dos).

Saludos.

ARRIBEN ELS PIRATES!

Els comicis al Parlament Europeu han deixat com a novetat l'elecció d'1 o fins i tot 2 diputats del Piratpartiet, és a dir del Partit Pirata de Suècia. La notícia ha aixecat una enorme expectació, i en els darrers dies han aparegut centenars de notícies al respecte.

Des de la perspectiva de la Política en la Xarxa, l'aparició del Partit Pirata (PP, ep no ens confonguem!) és d'allò més interessant. Vegem-ne els detalls.

Primer de tot, situar el fenomen en el seu context. El Partit Pirata ha aconseguit un escó gràcies al 7.1% de ciutadans suecs que el votaren el passat diumenge. No estem, doncs, davant d'un fenomen que amenaça amb ensorrar el sistema polític suec. Oimés si tenim en compte que es tractava d'unes eleccions europees, on molts voten més el que els demana el cos i no tant per consideracions pragmàtiques o estratègiques. Cal tenir en compte que aquesta formació, fundada a principis del 2006, en les eleccions legislatives sueques d'aquell mateix any, només va ser votada pel 0.63% de l'electorat, no obtenint cap escó. 

Ara bé, al llarg dels tres darrers anys, els pirates no han parat d'incrementar el seu impacte social i polític, principalment entre els menors de trenta anys, com ho demostra el fet que la seva branca juvenil, els Ung Pirat (Joves Pirates) és a hores d'ara l'associació juvenil política de Suècia amb més membres.

Com s'explica aquest creixement d'una formació tant evidentment anti-sistema?Per treute l'entrellat, cal analitzar per una banda la seva declaració de principis, és a dir, l'oferta que ofereix als ciutadans.

El Partit Pirata suec és una formació que bàsicament centra la seva actuaci

ó en tres temes: la reforma de la legislació dels drets d'autors (copyrights), l'abolició del sistema de patents, i el respecte al dret de la privacitat. Qualsevol altre tema que no afecti de cap de les maneres a aquestes tres, el partit no es posiciona, i es deixa llibertat de vot als seus membres. Veiem, doncs, que les raons del sorgiment del Partit Pirata està íntimament lligada al model de societat d'informació i del coneixement, a l'ús de les TIC i a la defensa de la societat oberta enfront l'estat vigilant.

Pel que fa a a la reforma de la legislació dels drets d'autors, considera que en el cas d'ús comercial, el copyright només hauria de tenir una vigència màxima de cinc anys, i que no té cap sentit, que un autor o els seus descendents, continuïn cobrant setanta anys després de la mort del primer. Pel que fa a l'ús no comercial, es proposa que sigui de lliure accés des del primer dia, de manera que no existeixi cap mena de drets al respecte. Naturalment això pressuposa l'abolició dels odiats DRM (Gestió de Drets Digitals) i la llibertat absoluta en l'intercanvi de programes entre usuaris.

Encara més dràstic són les mesures referides a l'abolició pura i simple de les patents, incloent-hi tambés les referides a la indústria farmacèutica, les quals, segons afirmen, causen milers de morts al Tercer Món. Segons el seu parer, el sistema de patents només afavoreix les grans empreses i distorsiona el mercat, impedeix la lliure competència i, perjudica sobremanera els ciutadans. Les patents, en definitiva, possibiliten l'existència de monopolis privats.

Finalment, pel que fa a la defensa de la privacitat dels ciutadans, alerten del perill de les legislacions anti-terroristes que posen sota sospita molts ciutadans sense cap mena de base jurídica sòlida, també es mostren contraris a que les administracions acumulin dades personals, i en tot cas consideren que els ciutadans tenen tot el dret a conèixer quines dades sobre ells tenen els governs, i fer-ho de manera anònima. La privacitat també cal protegir-la d'altres abusos com la tortura, o assumir com a valors no negociables un procediment legislatiu íntegre i transparent, que respecti la legalitat, la immunitat del missatger i el secret postal. Aquests plantejaments no només han de ser vigents a la legislació sueca, sinó també en l'europea. Fins i tot, es dedueix que si això darrer no es dóna, es podria obrir la porta a una eventual retirada de Suècia de la UE.

Un cop d'ull als 20 candidats pirates en aquestes eleccions europees, ens permet constatar que la mitjana d'edat és de 31 anys, molt per sota, doncs, de la resta de formacions. 

El cap de llista i, de moment, únic MPE electe, Christian Engstrom, (49 anys), és un programador informàtic que després de treballar en una empresa privada, va dedicar-se a fer lobby contra les patents de software des de la Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII). Abans de militar en el PP, ho havia fet en el Partit Liberal suec.

Això no obstant, qui és reconegut com el veritable líder de la formació és Rickard Falkvinge (37 anys), un emprenedor del sector de les TIC que havia treballat a Microsoft, abans d'establir-se pel seu propi compte i fundar el partit. Políticament, amb anterior havia estat vinculat al Partit Moderat.

Per evitar confusions, cal saber que el Partit Pirata no té res a veure amb els membres del grup Pirate Bay, format per activistes que oferien la possibilitat de descàrregues de software gratuïta, i la seu dels quals va ser assaltada per la policia sueca l'any 2006. Quatre dels seus membres, van ser jutjats i condemnats, recentment, a un any de presó. Paradoxalment, aquesta condemna, feta pública per la justícia sueca el passat 17 d'abril, va beneficiar de retop el Partit Pirata, ja que va donar lloc a una allau de noves afiliacions de militants, i en certa mesura és el precedent immediat que explica el seu èxit electoral. 

Com no podia ser d'una altra manera, el Partit Pirata també s'ha extés a altres estats, i fins i tot en el cas alemany, també es va presentar en les eleccions europees, sens obtenir representació però. A Catalunya no em consta que tingui un arrelament específic, mentre que convé assenyalar que en el cas espanyol, els seus membres semblen tenir una certa proclivitat política entre el PP i la UPD de Rosa Díez.

Al marge d'aquests tocs frikis, és evident que caldrà seguir d'aprop l'evolució d'aquest fenomen que ara ha esclatat a escala global i que sembla que pot donar joc i atraure cap a la dinàmica política una part de la societat que tradicionalment se'n mostra molt allunyada.

EL WEB D'EN ROMEVA

La característica principal del web del candidat d'IC-V i EUiA, Raül Romeva, és el seu minimalisme, la seva simplicitat. És un web que es concentra tot en una sola pantalla, vull dir que no has d'apretar el scroll down per veure-la sencera.

Els elements que criden l'atenció són els següents: 

En primer lloc, l'hegemonia del color verd i en menor mesura de la tipografia rogenca, sense ser d'un roig fort. Això també lliga amb una destacada presència de les sigles de les dues formacions que participen en la candidatura.

En segon lloc, la foto del candidat, que ocupa quasi bé una tercera part del web. Sense dubte es vol emfasitzar la figura d'un candidat, potser també conscients que la resta de la candidatura no tindrà possibilitats de sortir escollida.

En tercer lloc, la migradesa de text escrit, que en gran part és substituït per fotos o per banners que enllacen amb més informació. Dels tres webs estudiats fins ara, és, sense cap mena de dubte, el menys textual, i això cal destacar-ho.

Pel que fa a les eines participatives (web 2.0), destaca un banner que enllaça amb el facebook, el youtube i el flickr (però no apareix el twitter). 

Però sense cap mena de dubte, l'apartat al qual se li dóna la major rellevància és la del Videobloc, on aparentment, els ciutadans poden adreçar preguntes al candidat. Malauradament, la interactivitat es redueix a que els ciutadans poden adreçar missatges textuals al candidat i aquest els respon bé a través de vídeo, bé a través de correu electrònic. No hi ha, doncs, la possibilitat que els ciutadans li enviïn un vídeo al candidat. És una llàstima perquè el que podria haver estat una iniciativa interessant, no acaba de donar tota la seva potencialitat.

El web es completa amb tres banners que enllacen amb el butlletí i amb dos aspectes claus del programa de la formació que representa el candidat com és la campanya anti-nuclear i contra la crisi econòmica.

Sense ser d'una gran originalitat estètica i sense grans pretensions, el web d'en Romeva, presenta alguns aspectes interessants que assenyalen una interiorització d'alguns dels elements referencials de la internet política més avançada. Tanmateix, no sembla que l'equip de campanya li doni una excessiva rellevància. Tampoc no hi ha la possibilitat de fer donacions econòmiques.

EL WEB D'EN JUNQUERAS

El web oficial de la candidatura d'Oriol Junqueras, incorpora en un racó el logo del partit pel qual concorre, si bé el seu disseny es troba a anys llum de la imatge digital a què ens té acostumat ERC. El protagonisme del partit sí que es dóna més en el faldó inferior que actua com a mapa del web i on s'han afegit, els recursos de la Web 2.0 (Facebook, Flickr, Youtube, Twitter i RSS).

Malgrat això, penso que es manté, una voluntat explícita d'emfasitzar la figura del candidat en detriment del partit. Resulta curiós en aquest sentit, que la resta de la candidatura no apareix per enlloc, com si els seus impulsors pressuposessin que únicament sortirà escollit el cap de llista.

En termes generals, el disseny del web compta amb colors freds, amb una imatge molt nòrdica. El primer cop de vista resulta força atractiu, si bé continua existint massa text, i les imatges del candidat són omnipresents. Des d'aquest punt de vista, no es pot definir més que un web top-down, és a dir, de dalt a baix, perquè el protagonisme dels ciutadans, dels electors, és nul. Ni tan sols s'ha inclòs un enllaç per fer donacions -o si hi és, no es veu a primera vista, que és el que hauria de passar.

També constato amb desil.lusió que respecte el web anterior, s'ha mantingut el joc d'emfasitzar les lletres UE del cognom del candidat. Un recurs que des del meu punt de vista és massa vulgar, sense gaire imaginació.

En definitiva, un web de disseny força agradable, però que malauradament no incorpora o no emfasitza els elements participatius. I és una llàstima.

COMPTE AMB EL FACEBOOK!

Alguns polítics temen el Facebook. I no són pocs. Però ara en seran molt més, sobretot després del que li ha passat al jove candidat Ray Lam, del partit neodemòcrata de la Colòmbia Britànica. 

El noi, de 22 anys, ha renunciat a la seva candidatura després que han saltat a l'opinió pública les fotos que ell mateix havia penjat a la seva pàgina Facebook. Jutgeu vosaltres mateixos!

El nuevo valor de las noticias

En medio de las noticias de la crisis, el mercado de los medios también está cambiado. Según estas dos notas del New York Times, por un lado, los medios online que eran gratuitos parecen estar considerando cobrar el acceso a sus sitios de nuevo y las empresas de revistas, hartas de estar subvaluadas, quieren subir los precios de portada y de suscripción. No se trata, explican, de realmente tener más ganancias, sino de que la gente le dé más valor a los medios.

Mientras tanto, ante la muerte de los medios locales, las webs se están conviertiendo en el sustituto natural.

Y bueno, habrá que leer todas las notas antes de que decidan que ya no podemos verlas sin pagar ;).

YOUTUBE I LES ELECCIONS DEL 2008

Els propers dies 16 i 17 d'abril tindra lloc al Campus de la Universitat de Massachussets Amherst la conferència YouTube and the 2008 Election Cycle in the United States. Inicialment tenia la intenció d'assistir-hi, però al final no ha pogut ser. De totes maneres, ens podem consolar amb la pàgina web i tots els recursos que hi ha penjats, que ens proporcionen un volum d'informació més que notable, que segurament ens portarà un temps poder-la processar.

EL WEB D'EN TREMOSA... A MIG CAMÍ

Ahir es va presentar públicament el web del candidat per CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa. Donat l'impacte de les eleccions americanes, i sobretot de la campanya de Barack Obama, era d'esperar que els estrategues de la campanya se n'inspiressin, per dir-ho d'alguna manera. 

Un cop analitzada, podem dir que s'han quedat a mig camí. Naturalment, allò que crida més l'atenció és l'enllaç que permet fer microdonacions als ciutadans (si bé s'ha de dir que el botó mínim és de 10 euros, quan a la d'Obama, si no m'erro era de 5 dolars). Serà interessant veure quina serà la resposta dels electors. Recollirà el candidat una quantitat rellevant? O bé la desconfiança crònica envers els polítics, sumada ara a la desconfiança, encara força important, envers les transaccions digitals, farà que no obtingui la resposta adient? Ho seguirem atentament.

Per contra, on no s'ha seguit el model americà és en la feble presència de vídeos i recursos dinàmics. Sí que hi ha vídeos, però estan en un segon nivell, no en la portada. Tampoc hi ha música. L'eslògan no és un prodigi del màrketing polític, "Catalunya, porta d'Europa", sembla més un eslògan de turisme publicitari o de logística que de campanya electoral. També cal dir que inicialment el "Participa-hi", havia aparegut sense el corresponent pronom feble. Per "sort" l'han corregit.

En aquest sentit, hi ha el risc que el discurs del candidat se centri molt en la seva especialització professional i que en els mítings parli de, per exemple, " els containers del Port Barcelona", o dels slots de l'Aeroport del Prat. El problema és que ni els containers ni els slots voten. 

Un altre component que trobem a faltar, és el musical (no hi ha cap melodia). Sí que hi ha dos enllaços que porten al Grup de Suport i a l'imprescindible Facebook, però, per exemple, no hi ha Twitter, que permet una comunicació quasi immediata, ni blocs. Tampoc no hi ha cap component lúdic (els cada cop més imprescindibles jocs polítics). Si m'apureu, tampoc hi ha cap possibilitar d'atacar els adversaris. Cal tenir present que els socialistes són uns genis en aquest àmbit, i que no hi ha cap mena de dubte que tornaran a reincidir-hi.

En definitiva un web que podem qualificar com a força auster, quasi bé luterà, que suposo que vol donar una imatge d'un candidat seriós, competent, eficient... però que caldrà veure si aguanta el pressing destraler de la competència, que segur que no s'estaran per a austeritats a mesura que s'acosti la cita electoral.

Dos detalls més, abans d'acabar. La pròpia adreça del web, que no és particularment intuïtiva. I molt lligat a això, és que el disseny global del web respon totalment al disseny corporatiu dels blocs de CiU, de manera que, en certa mesura, el web sembla ser totalment orgànic. Això, naturalment, no és cap retret, però contrasta amb la imatge que sempre s'ha volgut donar del candidat, com una persona independent.

En els propers dies examinarem els webs de la resta de candidats, així que es facin públiques.

ARTICLE INTERESSANT

Us recomano la lectura d'aquest article, publicat al Newsweek i que planteja com hauria de comunicar-se la Casa Blanca amb els ciutadans. Molt interessant.