LA FI DELS BLOCS?

Acabo de llegir l'article de Paul Boutin a Wired, que porta per títol Twitter, Flickr, Facebook Make Blogs Look So 2004, i on planteja que, decididament, l'era d'or dels blocs, de la blogosfera comença a arribar a la seva fi. Molts blocaires de renom han plegat d'escriure i es passen a altres canals com poden ser el Twitter, el vídeobloc, el Flickr o el Facebook.

Una de les principals raons que al.leguen els blocaires per deixar-ho córrer és la pèrdua de la personalitat, en el sentit que a hores d'ara els blocs més llegits ja no són els dels blocaires individuals, que transmetien autèntic i propi, sinó els blocs col.lectius, que pengen 30 posts diaris (a l'estil The Huffington Post, per entendre'ns).

Una altra raó al.ludida és l'efecte distorsionador dels comentaristes que insulten i toquen el que no sona. Clar que això té diverses solucions. Moderar els comentaris, o fer que el bloc sigui d'accés privat, no públic. La primera solució, però, pressuposa haver d'esmerçar temps en la moderació, tasca que pot ser feixuga si se'n reben molts. La segona, limita considerablement l'impacte del bloc, ja que només el podran llegir aquelles persones que l'autor conegui o que les hagi acceptat.

Finalment, una tercera raó que esmenta, és de caràcter tecnològic. Quan el 2004 es produeix el boom de la blogosfera (als Estats Units, naturalment), aquí trigarà una mica més, com sempre, les descàrregues de vídeo i àudio no eren tan senzilles, ràpides com ho són ara, per la qual cosa, el text predominava clarament sobre el multimèdia. Ara això ja no és així, i cada cop més els blocs amb predomini de text (text-heavy) són rebutjats pels lectors, sobretot entre els més joves.

Bé, en termes generals, estic bastant d'acord, en el sentit que tot sembla indicar que s'evoluciona cap aquesta direcció. La qual cosa no vol pas dir, necessàriament que m'agradi.

Darrerament he estat enganxat bastant al Facebook, sobretot d'ençà que vaig crear dues causes que han tingut un èxit, jo diria que brutal (per als meus estàndards, si més no).

De la primera d'aquestes causes ja en vaig parlar en un post anterior. Es tracta de la World Coalition for Catalonia Independence, a la qual, aquest dissabte s'ha arribat als 2000 amics! Una passada! Penso que el seu creixement exponencial durant els mes d'octubre demostra que el Facebook a casa nostra està expandint-se d'una manera sense precedents, com mai en els anteriors mesos.

L'altra causa que m'ha tingut ocupat és la que porta per nom Maken Geen Fouten: Oleguer is Catalaans, niet spaans, escrit en holandès, i que traduït, vol dir No t'equivoquis: Oleguer és Català, no espanyol. Aquesta causa a hores d'ara compta amb uns 225 amics, la majoria catalans, però ja comencen també a afegir-se d'holandesos.

Naturalment, convido els lectors d'aquest humil i senzill bloc a entrar a Facebook i apuntar-se a les dues causes. Molts ja ho heu fet, i us ho agraeixo càlidament.

Per altra banda, la lectura de l'article de Boutin, m'ha portat a reactivar el meu compte al Twitter, que el tenia mig abandonat d'ençà que el vaig obrir el mes de febrer passat, si no m'equivoco. La veritat, escriure missatges que com màxim comptin amb 150 caràcters resulta bastant frustrant. Però m'ho prenc com un repte. A més acabo de descobrir que també els puc enviar des del meu nou i flamant iphone 3G de 16 GB (foto), la qual cosa segur que facilitarà molt que em tregui la mandra d'escriure missatgets, que fins ara he tingut. En aquest sentit, he afegit en la barra esquerra d'aquest bloc, una secció de Twitter Updates, on aniran apareixent tots els missatges que escrigui d'ara en endavant. Qui sigui tan massoca per voler seguir-me al Twitter, ho pot fer clicant a l'enllaç Follow me on Twitter.

Bé, no sé si ara em convertiré en un malalt de Facebook o de Twitter, com de fet he estat aquests darrers anys un malalt de bloc. El que sí que puc dir és que, de moment, no se m'ha passat pel cap, deixar la blogosfera. Ho sento, encara m'haureu d'aguantar una mica més. Sí que és cert que si persisteixo en la publicació de posts llarguíssims, com aquest, per exemple, segurament la meva audiència potencial serà sobretot personal de la meva quinta o lleugerament més jove -posem trenta o trenta-cinc anys cap amunt- però ni pensaments de fer forat entre els crios (amb carinyo i de bon rotllo) més joves.

I és que jo, la veritat, no em veig fent un videobloc on em gravi a mi mateix teoritzant sobre el món, el país o sobre si avui em fa mal de cap, tinc mandra de treballar o si m'he discutit amb la parenta... però, com sovint es diu, mai diguis mai...

Nota: Post publicat inicialment al meu bloc personal, el 2.11.2008.

BIBLIOGRAFIA (1)

Amb aquest post començo una sèrie que anirà dedicada a comentar alguns dels llibres que llegeixo sobre Política i New Media (Internet, Blogs, Xarxes socials, etc.). Espero que sigui una eina útil per als qui esteu preparant la vostra tesi doctoral, o els que teniu un interès sobre el tema des del punt de vista professional o ciutadà.

Andrew Chadwick, (2006), Internet politics. States, Citizens and New Communication Technologies, Oxford University Press.

El podem definir com el manual acadèmic per excel.lència sobre la política en la xarxa. Chadwick és el director de la New Political Communication Unit del Royal Holloway College de la University of London. Es tracta doncs d'una obra de gran interès, que no pot amagar les seves arrels europees, en el sentit que contrasta fortament amb altres aportacions d'autors nord-americans, en el sentit que és bastant espessa, amb molt de text i bibliografia associada, de manera que emfasitza més la perspectiva teòrica que l'empírica. En aquest sentit es troba poc actualitzada a l'evolució actual de la xarxa. Podríem dir que és una obra típica dels primers anys d'aquest segle 2000-2005, però que, donada la velocitat en què canvien els New Media, no visualitza la situació actual de la importància de les xarxes socials, el vídeo per internet, etc.

L'obra s'estructura en tres parts i en 13 capítols. La primera part, Contexts, fa un repàs genèrics als entorns on es desenvolupa la política en xarxa. La segona part, sense cap dubte la més important, porta per títol Institutions, i hi estudia conceptes claus com són e-democracy, e-mobilization, e-campaigning, e-government. Paradoxalment trobo a faltar aquí la e-participation, que jo diria que és la més rellevant. És en aquesta part on es nota més l'enfocament institucionalista de l'obra, fet del qual, per altra banda, no se n'amaga. La tercera part, Issues and Controversies, analitza alguns dels temes clàssics en la política en la xarxa, tals com la Global Information Society, la Governança d'Internet, la Surveillance i la Privacitat i l'enfocament des de l'Economia Política. 

En definitiva es tracta d'una obra de referència, però que en aquests temps de canvis accelerats, ha quedat ja, una mica desfasada. 

Lowell Feld-Nate Wilcox (2008), Netroots Raising. How a Citizen Army of Bloggers and Online Activists is changing American Politics, Praeger.

Aquest llibre és l'oposat de l'anterior. Es tracta, efectivament, d'una obra que pretén donar testimoni dels inicis del moviment Netroots, a través d'un estudi de casos relacionats amb les primeres manifestacions de l'esmentat moviment en els anys 2003 i 2004. No hi trobareu, doncs, molta teoria, i sí molta pràctica. A nivell informatiu, doncs, no deixa de ser interessant, però a nivell acadèmic té una relativa rellevància. Tanmateix, la seva lectura és recomanable, perquè et permet comprendre millor el moment actual. Val a dir que es tracta d'una obra clarament compromesa amb el partit demòcrata i, fins i tot podríem dir amb la coneguda, eufemísticament, amb l'ala demòcrata del Partit Demòcrata, és a dir, la més progressista i enfrontada amb la més tradicionalista... aquella que no va gosar enfrontar-se amb el bushisme rampant post 11-9, i que en feu un seguiment en el tema de la guerra a l'Iraq i a l'Afganistan. Per contra, els netroots tenen com un dels seus punts claus la denúncia de la guerra i la crítica als demòcrates covards (establishment). Naturalment, tant el com la Clinton entren en aquest paquet, mentre que Obama, i sobretot Howard Dean, els representarien si bé amb algunes diferències. 

Val a dir que un cop Obama comenci a governar, a partir del dia 20 de gener del 2009, veurem quin és el tractament que rep per part del moviment Netroots. De moment, la cosa pinta molt malament: les decisions de mantenir l'odiat Joe Lieberman a la presidència de l'estratègic Comitè per la Seguretat Interior i Afers Governamentals del Senat, de nomenar Hillary Clinton, Secretària d'Estat, i la de mantenir Robert Gates, com a Secretari de Defensa, ha posat dels nervis tot el moviment, la qual cosa anuncia una relació més aviat tensa. Caldrà seguir-ho d'aprop.

Reportear desde fronteras muy bien establecidas

Se entregaron los premios BOBs a los blogs de la DWelle alemana. El blog que está recibiendo más promoción es Generación Y, de una filóloga cubana que escribe desde la isla sin demasiada censura. La misma bloggera, Yoani Sánchez, ya había recibido reconocimientos de Reporteros Sin Fronteras. Para leerlo - aquí.

Periodismo online

La Fundación de Nuevo Periodismo Iberoamericano tuvo a principios de este mes un seminario en Bogotá sobre la profesionalización del periodismo digital. Como resultado parcial del mismo, existe una página de Internet abierta a debate con, entre otras cosas, los dilemas éticos del periodismo online. Otro de los temas que se trata es el de la regulación. Dada esta situación, pensé que quizá sería interesante para alguien.

Más información aquí. Saludos.

PS- ¿Qué piensan de que Facebook quiere comprar Twitter? ¿Qué de que quieran comprarlo con acciones? ¿Qué de que la noticia se haya colado primero por un blog?

TRES CANALS, TRES PRESIDENTS, 75 ANYS

Avui dia 15 de novembre pot passar a ser un altre dia històric dins l'àmbit de la comunicació política. La raó, el primer discurs realitzat pel president electe dels Estats Units, Barack Obama, a través de youtube. Segons sembla, a partir d'ara, cada setmana s'adreçarà per aquest mitjà als seus ciutadans.

Aquesta mesura, naturalment, té per objectiu emular les famosíssimes converses al costat de la llar de foc (Fireside Chats) protagonitzades per un altre president demòcrat, Franklin Delano Roosevelt, l'any 1933. Aquestes intervencions, però, eren retransmeses per ràdio, i de fet van ajudar a incrementar fins a extrems insospitats la popularitat de FDR, i cohesionà al seu voltant una nació sotmesa a una duríssima crisi econòmica i que hauria de fer front, pocs anys després a una guerra, de la qual sortiria com a primera potència mundial.

75 anys, doncs, separen aquestes dues imatges. Entremig, naturalment, no pot faltar una altra dels moments èpics de la comunicació política americana i, de fet, mundial: el debat presidencial televisat entre Nixon i Kennedy en les eleccions del 1960. El primer debat retransmès per televisió, i que va marcar un abans i un després. J.F.Kennedy en va sortir clarament vencedor... a la televisió. La seva imatge moderna i jove s'imposà a la d'un Nixon que encara continuava en el món de la ràdio més tradicional.

Tres canals de comunicació, tres presidents, 75 anys els separen. Però una cosa els uneix: la voluntat d'adreçar-se a la Nació directament utilitzant els mitjans tecnològics capdavanters en cadascun dels diferents moments històrics.

Redes sociales y su impacto en la red real

Hola a todos. Estoy en un ordenador sin acentos, pero recomiendo ampliamente la lectura de este articulo del NYT sobre las conexiones en la vida digital: interesante reflexion sobre los blogs, Facebook y Twitter, sobre todo para quienes los hemos integrado del todo en nuestra vida diaria. Saludos.

¿Verdad o mentira?

Que dos de cada tres internautas no distinguen entre una verdadera noticia y una broma en Internet. ¿Una brecha grande en la seguridad y la confianza? ¿El deshaucio de Internet como medio confiable?

Ya me dirán. Feliz Regreso.

STEALING AMERICA, VOTE BY VOTE

Aquest documental sobre els incidents electorals en els darrers comicis als Estats Units, és una dura denúncia de les irregularitats que s'hi han produït. La tesi central del documental és que si realment es tractés d'incidents tecnològics, haurien perjudicat aleatòriament als diferents candidats dels diferents partits. Contràriament, sempre els perjudicats han estat els candidats demòcrates i els beneficiats, sempre els candidats republicans.

També es denuncia les traves a l'exercici del dret de vot a molts col.legis electorals de majoria afroamericana i de tendència demòcrata. Finalment s'analitzen els lligams corporatius i polítics dels propietaris de les empreses fabricants de les màquines electròniques que s'utilitzen per votar, i que aparentment representa una racionalització del procés, però que han estat severament criticades des de diferents fronts.

Aquest documental el vaig poder veure a la Netroots Nation Conference que es va celebrar a Austin, Texas, entre el 17 i el 20 de juliol passats.

Voto electrónico

Con las elecciones cada vez más cerca y Obama haciéndola de JF Kennedy, el NYT está haciendo una serie de artículos muy interesantes sobre los conflictos que implica el voto electrónico. El de hoy es especialmente bueno. Verlo acá. Saludos veraniegos.

ENTREVISTES A DOS EURODIPUTATS CATALANS

En el marc del projecte VEP (Virtual European Parliament), hem fet dues entrevistes en profunditat (relativa, atenent llur agenda sempre ocupada), a dos eurodiputats catalans, l'Ignasi Guardans i la Maria Badia.

La primera entrevista va tenir lloc a la seu nacional del partit polític del Sr. Guardans (CiU), mentre que la segona, es va celebrar al Citilab de Cornellà de Llobregat, al qual ja hem dedicat algun post en aquest bloc.

Ambdues entrevistes van tenir un format prou semblant. Sintèticament, la primera part estava dedicada a conèixer l'ús personal que fan els eurodiputats de les TIC, tant a nivell polític com personal. La segona se centrava en saber quin és l'impacte de les TIC, segons la seva experiència, en els treballs diaris del Parlament Europeu, identificant-ne els aspectes positius i els negatius, i referint-se a casos concrets que els han afectat especialment. Finalment, la tercera part de l'entrevista consisteix en demanar-los quines serien les mesures que segons sempre el seu parer, caldria implementar per tal d'incrementar la implicació dels ciutadans en els treballs del Parlament Europeu.

Les entrevistes han tingut lloc, respectivament, els dies 26 i 27 de juny.

NOVA ETAPA

Em plau informar que amb aquest post, el bloc que esteu llegint entra en una nova etapa que espero que tingui un interès per part de la comunitat acadèmica. 

Bàsicament aquesta nova etapa es caracteritza per vincular el bloc a la recerca en la qual participo des de fa uns pocs mesos i que en principi ha de tenir una durada fins al mes de desembre del 2009.

Aquesta recerca porta per nom Virtual European Parliament (VEP), i està finançada en el marc del eParticipation preparatory action, de la Comissió Europea. Els membres de l'equip de recerca provenim de tres regions europees: Catalunya, Flandes i Lulea (a Suècia).

Per tenir una sintètica idea sobre aquesta recerca, podeu entrar aquí.

A hores d'ara, el projecte de recerca consta d'una pàgina web i de dos grups a Facebook, un organitzat per l'equip flamenc i un altre per l'equip català.

En aquests darrers dies, estem portant a terme un seguit d'entrevistes i focus grups que ens permetran, posteriorment, enfocar la recerca cap al seu objectiu central que no és altre que fer propostes per incrementar la implicació (engagement) dels ciutadans en els afers del Parlament Europeu, però no a partir d'una visió top-down, sinó ben al contrari, identificant quines són les demandes i propostes dels ciutadans per tal que siguin assumides o integrades pel Parlament Europeu. En aquest sentit, la recerca posa un especial èmfasi en la rellevàncies de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i molt especialment, en les tecnologies del Web 2.0, de les xarxes socials (facebook, myspace), mòbils (SMS, twitter), blocs, podcastings, així com en la utilització de l'Internet 2 que ha de permetre la comunicació i la interacció de ciutadans de les tres regions esmentades, per trobar-se virtualment i debatre afers que paral.lelament s'estan discutint al propi Parlament Europeu (PE).

Bé, espero que aquesta nova etapa del bloc sigui d'interès tant pels veterans del curs de doctorat que fins ara es feia a la Facultat i que, arran dels nous plans d'estudi, com és ben sabut, desapareixen els cursos de doctorat i són substituïts pels Màsters Oficials, com per als interessats específicament en la recerca del VEP, la qual toca des de la Comunicació Política, els Estudis Europeus, passant per l'Enginyeria Informàtica, en el seu vessant més tecnològic.

La democracia del dueño de su casa

Les comparto este artículo de Paul Krugman sobre las ventajas y desventajas de tener una casa - necesidades y no, implicaciones en el "patriotismo". Me hizo recordar alguna clase del doctorado en donde se recordaba que cuando hablamos del demoi, de los ciudadanos que podían participar en la democracia romana, sólo eran aquellos que tenían una propiedad. Y la reflexión, en épocas del altísimas hipotecas y preferiblemente alta movilidad para los empleos, es conveniente. Digo.

Bona revetlla a tots!

ENTREVISTA INTERESSANT

Entrevista interessant sobre l'impacte d'Internet en la campanya de Barack Obama a la nominació pel Partit Demòcrata.

Veieu-la aquí.

YOU TUBE, MILLOR COMUNICADOR 2007

Tot i que el lliurament del premi va tenir lloc ja fa uns dies, no ha estat fins avui que tinc temps de penjar aquest post. En el marc de les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna que organitza la nostra Facultat de Comunicació, el Premi al Millor Comunicador de l'Any 2007, va ser lliurat a You Tube. Una tria amb la que estic totalment d'acord. Segons consta en la menció, You Tube ha esdevingut "un fenomen comunicatiu nascut al marge de les grans estructures de comunicació que permet un flux multidireccional de continguts i fomenta la interactivitat entre els seus usuaris" . Exacte, no es pot definir millor en poques paraules.

I és que el seu impacte en la mediasfera, en la política, i en les interaccions socials quotidianes és cada cop més gran. Aquest fet ha donat lloc al sorgiment de dotzenes de competidors, generant-se d'aquesta manera una autèntica onada d'iniciatives , molt sovint, si més no en la seva etapa inicial, sense cap recolzament financer seriós, per part de gent amb empenta i ganes de fer coses, de comunicar allò que, des del seu punt de vista, els grans mèdia no comuniquen o, pitjor encara, desinformen.

You Tube també representa en bona mesura el pas del do-it-yourself (D-I-Y), inicial, tot i que encara es troba força vigent, al do-it-together (D-I-T), que cada cop sembla imposar-se més, i que en la pràctica pressuposa fomentar la col.laboració i la cooperació des de la diferència o si es vol, des de la llibertat de cadascun dels membres de la iniciativa, sense que hi càpiga cap mena de jerarquia o verticalitat en el seu interior. En definitiva, felicitats als guardonats, i també als votants de la Facultat, per la seva decisió intel.ligent.

JA ES CARREGUEN FACEBOOK!

POLITICS WEB 2.0 (17-18 ABRIL 2008)

Ahir vaig tornar de la Conferència Internacional Politics Web 2.0. celebrada al Campus Royal Holloway de la Universitat de Londres. Ha estat una experiència molt enriquidora. Hi he presentat un paper sobre la Catosfera, encara que la versió definitiva no era la que m'hagués agradat. Volia incloure una enquesta, però al final no vaig tenir temps. El resultat ha estat un treball més narratiu que empíric, tot i que no em desagrada.

Com el meu, s'han llegit més de 50 papers, donat que a cada sessió hi havia fins a cinc pànels simultanis, la veritat és que, com que no tinc la propietat de la multiplicitat, només he pogut assistir a un pànel per sessió i això ha fet que em perdi molts papers interessants. Reflexió: treballar en grup sempre és molt més profitós que fer-ho en plan lone star, és necessari compartir esforços... Tanmateix, és cert que els 15 minuts que ens deixaven per fer la presentació no són útils més que per copsar la idea i conèixer la persona que el presenta, amb qui després pots parlar-hi i fins i tot intentar establir algun tipus de vinculació que et pugui ser profitosa per més endavant.

Al marge dels pànels, val la pena comentar les sessions plenàries, on pronunciaven conferències (keynotes) 2 convidats en cadascuna. En total, 6 keynotes, 3 homes i 3 dones, més igualtat impossible. Totes sis prou interessants, a càrrec de Robin Mansell (LSE), Helen Margetts (Oxford Internet Institute), Stephen Coleman (U. Leeds), Rachel Gibson (U. Manchester), Micah Sifry (Techpresident) i Michael Turk (NCTA). Tots ells de reconegut prestigi. Cal també destacar el rol director del professor Andrew Chadwick, cap de la NPCU, i del seu ajudant Nick Anstead. Alguns dels assistents han estat els encarregats de moderar els diferents panels, i certament, si bé han deixat parlar bastant, es pot copsar la manera de treballar de cadascun d'ells.

Bé, penso que aquesta Conferència pot obrir noves vies de recerca des de la perspectiva acadèmica, encara que sí que és cert que ha mancat una mica més d'escalfor humana, algun tipus d'acte lúdic col.lectiu -per exemple una foto col.lectiva, o així...

De totes maneres, es tracta d'una observació molt col.lateral, que no enfosqueix gota una valoració altament positiva.

Las Glorias Italianas y el karaoke

Aquí y en cualquier otro lugar del mundo, siempre nos quejamos de que la política nuestra es verdaderamente la peor que puede haber. No creo en absolutos, pero anoche mi compañero de piso me enseñó estas dos perlas de la política italiana. Ahora si que, si tu tuvieras que votar, ¿cuál es el menos peor?

De Berlusconni --- Del PD

Qué triste, de verdad.

Citas y citas

Que dice Bigas Luna que vivimos "en la Edad Media" de la Era Digital, porque los creadores son explotados por los "señores feudales". La nota completa, en La Vanguardia de hoy. Saludos y buen descanso.

UNA BATALLA, TAMBÉ, DIGITAL

Els pèssims resultats d'ERC en les darreres eleccions espanyoles, han significat el tret de sortida de la lluita intestina  entre les diverses faccions de la formació. Resulta rellevant en aquest sentit, que els diferents actors implicats en el pols, tenen en la xarxa una trinxera de combat més. Dit d'una altra manera, probablement assistirem en les properes setmanes, fins a la celebració del Congrés del mes de juny, a la primera pugna intrapartidista que es dirimirà tant en el món real, com, paral.lelament, a la xarxa. 

Fixem-nos que ja el dia següent de les eleccions, tant l'actual secretari general, Joan Puigcercós, en el seu bloc orgànic -és a dir, el que penja del web d'ERC-, com el líder del sector titllat de crític, Esquerra Independentista, Uriel Bertran, en el seu bloc particular, van obrir el foc. Ambdós posts, els podeu llegir aquí i aquí.

Tres dies després, es penja a la xarxa la rèplica, escrita per l'actual president, Josep-Lluís Carod Rovira. 

El seu bloc, malgrat que respon al disseny orgànic, penja d'un web independent que porta per nom el del polític en qüestió, seguit de l'obligat .cat.

Per la seva banda, el sector organitzat al voltant d'en Joan Carretero, i que porta per nom Reagrupament.cat, en el seu web, de moment s'ha limitat a penjar un post on apareix una comparativa dels resultats electorals d'ERC al Principat entre el 2004 i el 2008, sense afegir text, però que ha donat lloc a un devesall de comentaris dels lectors.

Podem veure, doncs, ja des dels seus inicis, que la lluita tindrà lloc tant en les reunions internes del partit, com davant dels mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió), com també en la xarxa, un fet que resultarà força interessant. Particularment, si un cop llegit l'article principal, podem dedicar una mica de temps a la lectura dels comentaris que en fan els lectors i que ens pot donar algunes claus interpretatives suplementàries.

En definitiva, ens trobem davant un altre cas que confirma que la xarxa cada cop més s'està convertint en un canal molt important en el debat polític contemporani.

Brecha digital entre generaciones

Ya sé que se terminó el curso, pero aquí hay un artículo interesante del NYT de las nuevas formas de construcción de la comunicación intergeneracional gracias - o a pesar - de las nuevas tecnologías.

¡Saludos!