LA FI DELS BLOCS?

Acabo de llegir l'article de Paul Boutin a Wired, que porta per títol Twitter, Flickr, Facebook Make Blogs Look So 2004, i on planteja que, decididament, l'era d'or dels blocs, de la blogosfera comença a arribar a la seva fi. Molts blocaires de renom han plegat d'escriure i es passen a altres canals com poden ser el Twitter, el vídeobloc, el Flickr o el Facebook.

Una de les principals raons que al.leguen els blocaires per deixar-ho córrer és la pèrdua de la personalitat, en el sentit que a hores d'ara els blocs més llegits ja no són els dels blocaires individuals, que transmetien autèntic i propi, sinó els blocs col.lectius, que pengen 30 posts diaris (a l'estil The Huffington Post, per entendre'ns).

Una altra raó al.ludida és l'efecte distorsionador dels comentaristes que insulten i toquen el que no sona. Clar que això té diverses solucions. Moderar els comentaris, o fer que el bloc sigui d'accés privat, no públic. La primera solució, però, pressuposa haver d'esmerçar temps en la moderació, tasca que pot ser feixuga si se'n reben molts. La segona, limita considerablement l'impacte del bloc, ja que només el podran llegir aquelles persones que l'autor conegui o que les hagi acceptat.

Finalment, una tercera raó que esmenta, és de caràcter tecnològic. Quan el 2004 es produeix el boom de la blogosfera (als Estats Units, naturalment), aquí trigarà una mica més, com sempre, les descàrregues de vídeo i àudio no eren tan senzilles, ràpides com ho són ara, per la qual cosa, el text predominava clarament sobre el multimèdia. Ara això ja no és així, i cada cop més els blocs amb predomini de text (text-heavy) són rebutjats pels lectors, sobretot entre els més joves.

Bé, en termes generals, estic bastant d'acord, en el sentit que tot sembla indicar que s'evoluciona cap aquesta direcció. La qual cosa no vol pas dir, necessàriament que m'agradi.

Darrerament he estat enganxat bastant al Facebook, sobretot d'ençà que vaig crear dues causes que han tingut un èxit, jo diria que brutal (per als meus estàndards, si més no).

De la primera d'aquestes causes ja en vaig parlar en un post anterior. Es tracta de la World Coalition for Catalonia Independence, a la qual, aquest dissabte s'ha arribat als 2000 amics! Una passada! Penso que el seu creixement exponencial durant els mes d'octubre demostra que el Facebook a casa nostra està expandint-se d'una manera sense precedents, com mai en els anteriors mesos.

L'altra causa que m'ha tingut ocupat és la que porta per nom Maken Geen Fouten: Oleguer is Catalaans, niet spaans, escrit en holandès, i que traduït, vol dir No t'equivoquis: Oleguer és Català, no espanyol. Aquesta causa a hores d'ara compta amb uns 225 amics, la majoria catalans, però ja comencen també a afegir-se d'holandesos.

Naturalment, convido els lectors d'aquest humil i senzill bloc a entrar a Facebook i apuntar-se a les dues causes. Molts ja ho heu fet, i us ho agraeixo càlidament.

Per altra banda, la lectura de l'article de Boutin, m'ha portat a reactivar el meu compte al Twitter, que el tenia mig abandonat d'ençà que el vaig obrir el mes de febrer passat, si no m'equivoco. La veritat, escriure missatges que com màxim comptin amb 150 caràcters resulta bastant frustrant. Però m'ho prenc com un repte. A més acabo de descobrir que també els puc enviar des del meu nou i flamant iphone 3G de 16 GB (foto), la qual cosa segur que facilitarà molt que em tregui la mandra d'escriure missatgets, que fins ara he tingut. En aquest sentit, he afegit en la barra esquerra d'aquest bloc, una secció de Twitter Updates, on aniran apareixent tots els missatges que escrigui d'ara en endavant. Qui sigui tan massoca per voler seguir-me al Twitter, ho pot fer clicant a l'enllaç Follow me on Twitter.

Bé, no sé si ara em convertiré en un malalt de Facebook o de Twitter, com de fet he estat aquests darrers anys un malalt de bloc. El que sí que puc dir és que, de moment, no se m'ha passat pel cap, deixar la blogosfera. Ho sento, encara m'haureu d'aguantar una mica més. Sí que és cert que si persisteixo en la publicació de posts llarguíssims, com aquest, per exemple, segurament la meva audiència potencial serà sobretot personal de la meva quinta o lleugerament més jove -posem trenta o trenta-cinc anys cap amunt- però ni pensaments de fer forat entre els crios (amb carinyo i de bon rotllo) més joves.

I és que jo, la veritat, no em veig fent un videobloc on em gravi a mi mateix teoritzant sobre el món, el país o sobre si avui em fa mal de cap, tinc mandra de treballar o si m'he discutit amb la parenta... però, com sovint es diu, mai diguis mai...

Nota: Post publicat inicialment al meu bloc personal, el 2.11.2008.

BIBLIOGRAFIA (1)

Amb aquest post començo una sèrie que anirà dedicada a comentar alguns dels llibres que llegeixo sobre Política i New Media (Internet, Blogs, Xarxes socials, etc.). Espero que sigui una eina útil per als qui esteu preparant la vostra tesi doctoral, o els que teniu un interès sobre el tema des del punt de vista professional o ciutadà.

Andrew Chadwick, (2006), Internet politics. States, Citizens and New Communication Technologies, Oxford University Press.

El podem definir com el manual acadèmic per excel.lència sobre la política en la xarxa. Chadwick és el director de la New Political Communication Unit del Royal Holloway College de la University of London. Es tracta doncs d'una obra de gran interès, que no pot amagar les seves arrels europees, en el sentit que contrasta fortament amb altres aportacions d'autors nord-americans, en el sentit que és bastant espessa, amb molt de text i bibliografia associada, de manera que emfasitza més la perspectiva teòrica que l'empírica. En aquest sentit es troba poc actualitzada a l'evolució actual de la xarxa. Podríem dir que és una obra típica dels primers anys d'aquest segle 2000-2005, però que, donada la velocitat en què canvien els New Media, no visualitza la situació actual de la importància de les xarxes socials, el vídeo per internet, etc.

L'obra s'estructura en tres parts i en 13 capítols. La primera part, Contexts, fa un repàs genèrics als entorns on es desenvolupa la política en xarxa. La segona part, sense cap dubte la més important, porta per títol Institutions, i hi estudia conceptes claus com són e-democracy, e-mobilization, e-campaigning, e-government. Paradoxalment trobo a faltar aquí la e-participation, que jo diria que és la més rellevant. És en aquesta part on es nota més l'enfocament institucionalista de l'obra, fet del qual, per altra banda, no se n'amaga. La tercera part, Issues and Controversies, analitza alguns dels temes clàssics en la política en la xarxa, tals com la Global Information Society, la Governança d'Internet, la Surveillance i la Privacitat i l'enfocament des de l'Economia Política. 

En definitiva es tracta d'una obra de referència, però que en aquests temps de canvis accelerats, ha quedat ja, una mica desfasada. 

Lowell Feld-Nate Wilcox (2008), Netroots Raising. How a Citizen Army of Bloggers and Online Activists is changing American Politics, Praeger.

Aquest llibre és l'oposat de l'anterior. Es tracta, efectivament, d'una obra que pretén donar testimoni dels inicis del moviment Netroots, a través d'un estudi de casos relacionats amb les primeres manifestacions de l'esmentat moviment en els anys 2003 i 2004. No hi trobareu, doncs, molta teoria, i sí molta pràctica. A nivell informatiu, doncs, no deixa de ser interessant, però a nivell acadèmic té una relativa rellevància. Tanmateix, la seva lectura és recomanable, perquè et permet comprendre millor el moment actual. Val a dir que es tracta d'una obra clarament compromesa amb el partit demòcrata i, fins i tot podríem dir amb la coneguda, eufemísticament, amb l'ala demòcrata del Partit Demòcrata, és a dir, la més progressista i enfrontada amb la més tradicionalista... aquella que no va gosar enfrontar-se amb el bushisme rampant post 11-9, i que en feu un seguiment en el tema de la guerra a l'Iraq i a l'Afganistan. Per contra, els netroots tenen com un dels seus punts claus la denúncia de la guerra i la crítica als demòcrates covards (establishment). Naturalment, tant el com la Clinton entren en aquest paquet, mentre que Obama, i sobretot Howard Dean, els representarien si bé amb algunes diferències. 

Val a dir que un cop Obama comenci a governar, a partir del dia 20 de gener del 2009, veurem quin és el tractament que rep per part del moviment Netroots. De moment, la cosa pinta molt malament: les decisions de mantenir l'odiat Joe Lieberman a la presidència de l'estratègic Comitè per la Seguretat Interior i Afers Governamentals del Senat, de nomenar Hillary Clinton, Secretària d'Estat, i la de mantenir Robert Gates, com a Secretari de Defensa, ha posat dels nervis tot el moviment, la qual cosa anuncia una relació més aviat tensa. Caldrà seguir-ho d'aprop.

Reportear desde fronteras muy bien establecidas

Se entregaron los premios BOBs a los blogs de la DWelle alemana. El blog que está recibiendo más promoción es Generación Y, de una filóloga cubana que escribe desde la isla sin demasiada censura. La misma bloggera, Yoani Sánchez, ya había recibido reconocimientos de Reporteros Sin Fronteras. Para leerlo - aquí.

Periodismo online

La Fundación de Nuevo Periodismo Iberoamericano tuvo a principios de este mes un seminario en Bogotá sobre la profesionalización del periodismo digital. Como resultado parcial del mismo, existe una página de Internet abierta a debate con, entre otras cosas, los dilemas éticos del periodismo online. Otro de los temas que se trata es el de la regulación. Dada esta situación, pensé que quizá sería interesante para alguien.

Más información aquí. Saludos.

PS- ¿Qué piensan de que Facebook quiere comprar Twitter? ¿Qué de que quieran comprarlo con acciones? ¿Qué de que la noticia se haya colado primero por un blog?

TRES CANALS, TRES PRESIDENTS, 75 ANYS

Avui dia 15 de novembre pot passar a ser un altre dia històric dins l'àmbit de la comunicació política. La raó, el primer discurs realitzat pel president electe dels Estats Units, Barack Obama, a través de youtube. Segons sembla, a partir d'ara, cada setmana s'adreçarà per aquest mitjà als seus ciutadans.

Aquesta mesura, naturalment, té per objectiu emular les famosíssimes converses al costat de la llar de foc (Fireside Chats) protagonitzades per un altre president demòcrat, Franklin Delano Roosevelt, l'any 1933. Aquestes intervencions, però, eren retransmeses per ràdio, i de fet van ajudar a incrementar fins a extrems insospitats la popularitat de FDR, i cohesionà al seu voltant una nació sotmesa a una duríssima crisi econòmica i que hauria de fer front, pocs anys després a una guerra, de la qual sortiria com a primera potència mundial.

75 anys, doncs, separen aquestes dues imatges. Entremig, naturalment, no pot faltar una altra dels moments èpics de la comunicació política americana i, de fet, mundial: el debat presidencial televisat entre Nixon i Kennedy en les eleccions del 1960. El primer debat retransmès per televisió, i que va marcar un abans i un després. J.F.Kennedy en va sortir clarament vencedor... a la televisió. La seva imatge moderna i jove s'imposà a la d'un Nixon que encara continuava en el món de la ràdio més tradicional.

Tres canals de comunicació, tres presidents, 75 anys els separen. Però una cosa els uneix: la voluntat d'adreçar-se a la Nació directament utilitzant els mitjans tecnològics capdavanters en cadascun dels diferents moments històrics.

Redes sociales y su impacto en la red real

Hola a todos. Estoy en un ordenador sin acentos, pero recomiendo ampliamente la lectura de este articulo del NYT sobre las conexiones en la vida digital: interesante reflexion sobre los blogs, Facebook y Twitter, sobre todo para quienes los hemos integrado del todo en nuestra vida diaria. Saludos.

¿Verdad o mentira?

Que dos de cada tres internautas no distinguen entre una verdadera noticia y una broma en Internet. ¿Una brecha grande en la seguridad y la confianza? ¿El deshaucio de Internet como medio confiable?

Ya me dirán. Feliz Regreso.

STEALING AMERICA, VOTE BY VOTE

Aquest documental sobre els incidents electorals en els darrers comicis als Estats Units, és una dura denúncia de les irregularitats que s'hi han produït. La tesi central del documental és que si realment es tractés d'incidents tecnològics, haurien perjudicat aleatòriament als diferents candidats dels diferents partits. Contràriament, sempre els perjudicats han estat els candidats demòcrates i els beneficiats, sempre els candidats republicans.

També es denuncia les traves a l'exercici del dret de vot a molts col.legis electorals de majoria afroamericana i de tendència demòcrata. Finalment s'analitzen els lligams corporatius i polítics dels propietaris de les empreses fabricants de les màquines electròniques que s'utilitzen per votar, i que aparentment representa una racionalització del procés, però que han estat severament criticades des de diferents fronts.

Aquest documental el vaig poder veure a la Netroots Nation Conference que es va celebrar a Austin, Texas, entre el 17 i el 20 de juliol passats.

Voto electrónico

Con las elecciones cada vez más cerca y Obama haciéndola de JF Kennedy, el NYT está haciendo una serie de artículos muy interesantes sobre los conflictos que implica el voto electrónico. El de hoy es especialmente bueno. Verlo acá. Saludos veraniegos.

ENTREVISTES A DOS EURODIPUTATS CATALANS

En el marc del projecte VEP (Virtual European Parliament), hem fet dues entrevistes en profunditat (relativa, atenent llur agenda sempre ocupada), a dos eurodiputats catalans, l'Ignasi Guardans i la Maria Badia.

La primera entrevista va tenir lloc a la seu nacional del partit polític del Sr. Guardans (CiU), mentre que la segona, es va celebrar al Citilab de Cornellà de Llobregat, al qual ja hem dedicat algun post en aquest bloc.

Ambdues entrevistes van tenir un format prou semblant. Sintèticament, la primera part estava dedicada a conèixer l'ús personal que fan els eurodiputats de les TIC, tant a nivell polític com personal. La segona se centrava en saber quin és l'impacte de les TIC, segons la seva experiència, en els treballs diaris del Parlament Europeu, identificant-ne els aspectes positius i els negatius, i referint-se a casos concrets que els han afectat especialment. Finalment, la tercera part de l'entrevista consisteix en demanar-los quines serien les mesures que segons sempre el seu parer, caldria implementar per tal d'incrementar la implicació dels ciutadans en els treballs del Parlament Europeu.

Les entrevistes han tingut lloc, respectivament, els dies 26 i 27 de juny.

NOVA ETAPA

Em plau informar que amb aquest post, el bloc que esteu llegint entra en una nova etapa que espero que tingui un interès per part de la comunitat acadèmica. 

Bàsicament aquesta nova etapa es caracteritza per vincular el bloc a la recerca en la qual participo des de fa uns pocs mesos i que en principi ha de tenir una durada fins al mes de desembre del 2009.

Aquesta recerca porta per nom Virtual European Parliament (VEP), i està finançada en el marc del eParticipation preparatory action, de la Comissió Europea. Els membres de l'equip de recerca provenim de tres regions europees: Catalunya, Flandes i Lulea (a Suècia).

Per tenir una sintètica idea sobre aquesta recerca, podeu entrar aquí.

A hores d'ara, el projecte de recerca consta d'una pàgina web i de dos grups a Facebook, un organitzat per l'equip flamenc i un altre per l'equip català.

En aquests darrers dies, estem portant a terme un seguit d'entrevistes i focus grups que ens permetran, posteriorment, enfocar la recerca cap al seu objectiu central que no és altre que fer propostes per incrementar la implicació (engagement) dels ciutadans en els afers del Parlament Europeu, però no a partir d'una visió top-down, sinó ben al contrari, identificant quines són les demandes i propostes dels ciutadans per tal que siguin assumides o integrades pel Parlament Europeu. En aquest sentit, la recerca posa un especial èmfasi en la rellevàncies de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i molt especialment, en les tecnologies del Web 2.0, de les xarxes socials (facebook, myspace), mòbils (SMS, twitter), blocs, podcastings, així com en la utilització de l'Internet 2 que ha de permetre la comunicació i la interacció de ciutadans de les tres regions esmentades, per trobar-se virtualment i debatre afers que paral.lelament s'estan discutint al propi Parlament Europeu (PE).

Bé, espero que aquesta nova etapa del bloc sigui d'interès tant pels veterans del curs de doctorat que fins ara es feia a la Facultat i que, arran dels nous plans d'estudi, com és ben sabut, desapareixen els cursos de doctorat i són substituïts pels Màsters Oficials, com per als interessats específicament en la recerca del VEP, la qual toca des de la Comunicació Política, els Estudis Europeus, passant per l'Enginyeria Informàtica, en el seu vessant més tecnològic.

La democracia del dueño de su casa

Les comparto este artículo de Paul Krugman sobre las ventajas y desventajas de tener una casa - necesidades y no, implicaciones en el "patriotismo". Me hizo recordar alguna clase del doctorado en donde se recordaba que cuando hablamos del demoi, de los ciudadanos que podían participar en la democracia romana, sólo eran aquellos que tenían una propiedad. Y la reflexión, en épocas del altísimas hipotecas y preferiblemente alta movilidad para los empleos, es conveniente. Digo.

Bona revetlla a tots!

ENTREVISTA INTERESSANT

Entrevista interessant sobre l'impacte d'Internet en la campanya de Barack Obama a la nominació pel Partit Demòcrata.

Veieu-la aquí.

YOU TUBE, MILLOR COMUNICADOR 2007

Tot i que el lliurament del premi va tenir lloc ja fa uns dies, no ha estat fins avui que tinc temps de penjar aquest post. En el marc de les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna que organitza la nostra Facultat de Comunicació, el Premi al Millor Comunicador de l'Any 2007, va ser lliurat a You Tube. Una tria amb la que estic totalment d'acord. Segons consta en la menció, You Tube ha esdevingut "un fenomen comunicatiu nascut al marge de les grans estructures de comunicació que permet un flux multidireccional de continguts i fomenta la interactivitat entre els seus usuaris" . Exacte, no es pot definir millor en poques paraules.

I és que el seu impacte en la mediasfera, en la política, i en les interaccions socials quotidianes és cada cop més gran. Aquest fet ha donat lloc al sorgiment de dotzenes de competidors, generant-se d'aquesta manera una autèntica onada d'iniciatives , molt sovint, si més no en la seva etapa inicial, sense cap recolzament financer seriós, per part de gent amb empenta i ganes de fer coses, de comunicar allò que, des del seu punt de vista, els grans mèdia no comuniquen o, pitjor encara, desinformen.

You Tube també representa en bona mesura el pas del do-it-yourself (D-I-Y), inicial, tot i que encara es troba força vigent, al do-it-together (D-I-T), que cada cop sembla imposar-se més, i que en la pràctica pressuposa fomentar la col.laboració i la cooperació des de la diferència o si es vol, des de la llibertat de cadascun dels membres de la iniciativa, sense que hi càpiga cap mena de jerarquia o verticalitat en el seu interior. En definitiva, felicitats als guardonats, i també als votants de la Facultat, per la seva decisió intel.ligent.

JA ES CARREGUEN FACEBOOK!

POLITICS WEB 2.0 (17-18 ABRIL 2008)

Ahir vaig tornar de la Conferència Internacional Politics Web 2.0. celebrada al Campus Royal Holloway de la Universitat de Londres. Ha estat una experiència molt enriquidora. Hi he presentat un paper sobre la Catosfera, encara que la versió definitiva no era la que m'hagués agradat. Volia incloure una enquesta, però al final no vaig tenir temps. El resultat ha estat un treball més narratiu que empíric, tot i que no em desagrada.

Com el meu, s'han llegit més de 50 papers, donat que a cada sessió hi havia fins a cinc pànels simultanis, la veritat és que, com que no tinc la propietat de la multiplicitat, només he pogut assistir a un pànel per sessió i això ha fet que em perdi molts papers interessants. Reflexió: treballar en grup sempre és molt més profitós que fer-ho en plan lone star, és necessari compartir esforços... Tanmateix, és cert que els 15 minuts que ens deixaven per fer la presentació no són útils més que per copsar la idea i conèixer la persona que el presenta, amb qui després pots parlar-hi i fins i tot intentar establir algun tipus de vinculació que et pugui ser profitosa per més endavant.

Al marge dels pànels, val la pena comentar les sessions plenàries, on pronunciaven conferències (keynotes) 2 convidats en cadascuna. En total, 6 keynotes, 3 homes i 3 dones, més igualtat impossible. Totes sis prou interessants, a càrrec de Robin Mansell (LSE), Helen Margetts (Oxford Internet Institute), Stephen Coleman (U. Leeds), Rachel Gibson (U. Manchester), Micah Sifry (Techpresident) i Michael Turk (NCTA). Tots ells de reconegut prestigi. Cal també destacar el rol director del professor Andrew Chadwick, cap de la NPCU, i del seu ajudant Nick Anstead. Alguns dels assistents han estat els encarregats de moderar els diferents panels, i certament, si bé han deixat parlar bastant, es pot copsar la manera de treballar de cadascun d'ells.

Bé, penso que aquesta Conferència pot obrir noves vies de recerca des de la perspectiva acadèmica, encara que sí que és cert que ha mancat una mica més d'escalfor humana, algun tipus d'acte lúdic col.lectiu -per exemple una foto col.lectiva, o així...

De totes maneres, es tracta d'una observació molt col.lateral, que no enfosqueix gota una valoració altament positiva.

Las Glorias Italianas y el karaoke

Aquí y en cualquier otro lugar del mundo, siempre nos quejamos de que la política nuestra es verdaderamente la peor que puede haber. No creo en absolutos, pero anoche mi compañero de piso me enseñó estas dos perlas de la política italiana. Ahora si que, si tu tuvieras que votar, ¿cuál es el menos peor?

De Berlusconni --- Del PD

Qué triste, de verdad.

Citas y citas

Que dice Bigas Luna que vivimos "en la Edad Media" de la Era Digital, porque los creadores son explotados por los "señores feudales". La nota completa, en La Vanguardia de hoy. Saludos y buen descanso.

UNA BATALLA, TAMBÉ, DIGITAL

Els pèssims resultats d'ERC en les darreres eleccions espanyoles, han significat el tret de sortida de la lluita intestina  entre les diverses faccions de la formació. Resulta rellevant en aquest sentit, que els diferents actors implicats en el pols, tenen en la xarxa una trinxera de combat més. Dit d'una altra manera, probablement assistirem en les properes setmanes, fins a la celebració del Congrés del mes de juny, a la primera pugna intrapartidista que es dirimirà tant en el món real, com, paral.lelament, a la xarxa. 

Fixem-nos que ja el dia següent de les eleccions, tant l'actual secretari general, Joan Puigcercós, en el seu bloc orgànic -és a dir, el que penja del web d'ERC-, com el líder del sector titllat de crític, Esquerra Independentista, Uriel Bertran, en el seu bloc particular, van obrir el foc. Ambdós posts, els podeu llegir aquí i aquí.

Tres dies després, es penja a la xarxa la rèplica, escrita per l'actual president, Josep-Lluís Carod Rovira. 

El seu bloc, malgrat que respon al disseny orgànic, penja d'un web independent que porta per nom el del polític en qüestió, seguit de l'obligat .cat.

Per la seva banda, el sector organitzat al voltant d'en Joan Carretero, i que porta per nom Reagrupament.cat, en el seu web, de moment s'ha limitat a penjar un post on apareix una comparativa dels resultats electorals d'ERC al Principat entre el 2004 i el 2008, sense afegir text, però que ha donat lloc a un devesall de comentaris dels lectors.

Podem veure, doncs, ja des dels seus inicis, que la lluita tindrà lloc tant en les reunions internes del partit, com davant dels mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió), com també en la xarxa, un fet que resultarà força interessant. Particularment, si un cop llegit l'article principal, podem dedicar una mica de temps a la lectura dels comentaris que en fan els lectors i que ens pot donar algunes claus interpretatives suplementàries.

En definitiva, ens trobem davant un altre cas que confirma que la xarxa cada cop més s'està convertint en un canal molt important en el debat polític contemporani.

Brecha digital entre generaciones

Ya sé que se terminó el curso, pero aquí hay un artículo interesante del NYT de las nuevas formas de construcción de la comunicación intergeneracional gracias - o a pesar - de las nuevas tecnologías.

¡Saludos!

UNA VALORACIÓ ALTAMENT POSTIVA

Ahir dijous va desenvolupar-se la darrera sessió de l'edició d'enguany del curs de doctorat. Ha estat una edició altament positiva. Un grup nombrós de doctorands, molts dels quals altament interessats en el programa i amb un nivell de participació força alt. Personalment han estat uns mesos molt útils, he après molt i fins i tot podria dir que m'he divertit més. Segurament ens hem deixat moltes coses al tinter o, per actualitzar-nos una mica diríem al disc dur o  pen drive. Però la feina feta ha estat molta. L'exemple més evident d'això ha estat aquest mateix bloc que ha tingut un altíssim nombre de posts vostres, fet que naturalment tindrà una valoració acadèmica.

Només em resta dir que si bé el curs se'n va, el bloc, com la dona, que deia en Capri-o l'home, afegeixo jo-, es queda, la qual cosa vol dir que seran benvingudes sempre les vostres col.laboracions, comentaris, posts, d'aquells temes que us interessin en el camí cap a l'elaboració de les vostres recerques.

Atentament,

Josep.

Un vídeo que ha marcat un camí

El vídeo "Yes, We Can" ha marcat un camí que ara tothom comença a seguir. Partidaris i detractors. Fixem-nos, per exemple en aquesta col.lecció. I així fins a l'infinit.

Penso que hauríem d'aprofitar la conjuntura per fer-ne un referit a la política catalana, seria una bona jugada. No us sembla? Algú s'hi atreveix?

PUNTCAT: JORNADA DE PORTES OBERTES

Tal i com ja us vaig informar fa uns dies, avui dimarts, 19, tindrà lloc una JORNADA DE PORTES OBERTES de la Fundació PuntCat. La cita és la següent:

Acte Jornada de Portes Obertes de la Fundació puntCAT
Data Dimarts, 19 de febrer de 2008
Hora 19 hores
Lloc Centre Internacional de Premsa de Barcelona
Rambla de Catalunya 10, 1er.

La Jornada s'estructurarà al voltant dels següents eixos temàtics, obrint-se un torn de paraula darrere de cadascun d'ells:

- Breu resum del que s'ha parlat a la roda de premsa d'aquell migdia
- Funcionament del Registre .cat i línies d'actuació
- Intercanvi d'impressions sobre el domini .cat i la Fundació puntCAT

Només afegir que, segons ens van informar, un cop finalitzada, hi ha entrades per assistir a l'acte de lliurament dels Premis Enderrock a la Sala Bikini, avui mateix. Si és que el cos aguanta, és clar! (amb permís de la Sílvia ;-)

Campanya electoral i internet

Campanya espanyola

Avui he llegit dos articles sobre la campanya electoral a l'Estat espanyol i internet que m'han semblat força interessants. Com que aquest dijous a la nit és el tret de sortida, he pensat que, si no els heu llegit ja, us podrien interessar.

El primer és de La Vanguardia. El titulen Campañas electorales en la red. Són dos anàlisis, un escrit per Francesc Pallarés i Josep Gifreu (De la televisión a la www) i l'altre és de Joan Font (Un espacio limitado). Us adjunto els pdf perquè és l'única manera que els he pogut guardar de la pàgina web del diari. Aquesta és la imatge del diari:

L'altre article l'he trobat al diari El País. Es tracta d'un article curtet de A. Fraguas (La campaña en Internet). És una selecció de notícies i anècdotes que surten a la xarxa.


La campanya a EEUU

Aquells qui estigueu interessats en la campanya americana podeu visitar el web Realclear politics.com Hi trobareu articles d'opinió, editorials, notícies de tota la prensa dels EEUU respecte demòcrates i liberals.

Així mateix, també hi han incorporat un apartat sobre el procés d'independència de Kosovo. Hi podreu llegir aquest article del New York Times (Kosovo Declares Its Independence From Serbia).

Fins ara!
Anna

La filosofia del programari lliure a la política

Interessant l'article "Internet también vota el 9-M" de Tomàs Delclòs a El País. Sobretot la part final on parla de la possibilitat que la filosofia del programari lliure (àmbit informàtic) s'apliqui a la política....

Per cert, algú de vosaltres coneix algun politòleg/periodista que desenvolupi aquesta qüestió? És a dir que relacioni la filosofia de l'open source amb una nova manera de fer política?

Bon cap de setmana!

Sobre Facebook y el manejo de Crisis

Les tomó 24 horas. Yo ya había escuchado diversas preocupaciones acerca de qué tan "pegajoso" resultaba Facebook y cómo prácticamente era el estudio de mercado más bien diseñado del mundo. Hace dos días, el lunes, en NYT publicó este artículo haciendo un recuento de lo difícil que era borrar de manera definitiva la cuenta en el site. Un día después, el personaje que se quejaba es ligeramente famoso - sale en el NYT, no sólo citado, sino con foto - y ya hay una explicación clara de cómo borrarse "por completo" del sistema.

En fin. Inconvenientes de abrirle la puerta al big brother.

Facebook en castellà

Bon dia.

Tal i com anuncien molts diaris, facebook ja està disponible en castellà.
Tot traduït pels mateixos usuaris.
Si més no, interessant.

Gràcies

Oscar

"YES, WE CAN", SENZILLAMENT BRUTAL

Cantants, actors, actrius, esportistes x Barack

Si fossin un ordinador, Obama seria un Mac i Hillary un PC?

Aquesta és una de les conclusions en la què coincideixen diversos experts que han analitzat les pàgines web dels dos candidats demòcrates. La comparació és divertida i il·lustrativa...si en voleu saber més, us recomano aquest article de Noam Cohen publicat avui al New York Times.

Una bona lectura a les portes del Superdimarts! :-)

Què en penseu del suport de MoveOn a Obama?

El grup d'activistes més popular dels Estats Units, MoveOn.org, ha anunciat el seu suport al demòcrata Barack Obama, just quatre dies abans que se celebri el Super Dimarts en el qual 22 estats escullen els seus candidats a la Casa Blanca. Aquesta és la primera vegada que aquesta corrent d'activistes d'ideologia demòcrata es posiciona per un candidat en concret. Creieu que aquest suport pot decantar la balança clarament cap a Obama? Creieu que aquest suport desnaturalitza el moviment que fins ara havia tingut una agenda pròpia i independent a la dels partits o candidats?

UNA TARDA AL CITILAB!

Tot just acabo de tornar de la visita al Citilab i em poso a escriure el post. Ha estat una tarda del tot profitosa. Hem comptat amb la companyia del Director Vicenç Badenes, i dels responsables de recerca Artur Serra i Ramon Sangüesa i en Jordi Carrasco, que ens han informat de tot amb un detall i sobretot amb un entusiasme que contiagava, podríem dir que víric. Realment l'opinió de tots nosaltres és que es tracta d'un centre extraordinari amb una enorme potencialitat.


I encara més, s'ha aprofitat l'ocasió per xerrar sobre possibles col.laboracions de recerca amb la Facultat en àmbits com l'e-participation en el Parlament Europeu o en el Second Life.

Els nostres interlocutors, a més, han hagut de fer front a les esmolades preguntes i observacions d'en Quim, que ha portat fins al màxim el coneixement de tots els detalls de funcionament de la institució i de la fundació que el regeix. Un periodista de raça, sí senyor!

Ep, mireu la foto... LLUIIIIIS!

Dos más sobre las generales

Este artículo de opinión en El País sobre cómo el voto joven sí será decisivo (creo que es de un lector, pero no estoy segura). Dos, la revista originalmente mexicana ahora mexico-hispana Letras Libres abre el blog Empate Perfecto, en donde hacen un seguimiento general de medios sobre la carrera electoral.

Nos vemos esta tarde.

EP, AVUI TOCA CITILAB!

Us recordo que avui hem quedat al Citilab, a Cornellà de Llobregat, a les 18.30 aprox. Us recordo que la parada del Trambaix corresponent és la de Fontsanta-Fatjó (Línies T1 i T2). Ens veiem aquesta tarda!

Generales 2008

Carlos Guadián, José Rodríguez, Xavier Peytibi i Antoni Gutiérrez Rubí han engegat un projecte a la Xarxa (Generales 2008) que vol quantificar i analitzar l'ús de la Xarxa durant la campanya electoral per les eleccions del 9 de Març. És un projecte molt interessant per aquells que com jo estudien la comunicació política o màrqueting polític a Internet. La web "Generales 2008" inclou articles d'anàlisi sobre l'ús que els partits polítics fan d'Internet, gràfics sobre l'activitat blocaire realitzats a partir de dades de Technorati, enllaços al Flickr de tots els candidats, representacions gràfiques de la quantitat de cerques al Google de cada candidat, etc. Val la pena donar una ullada al projecte. Es tracta d'una mena de Techpresident (web que analitza l'ús d'Internet per part dels candidats nord-americans a la Casablanca), però, adaptat a la realitat de l'Estat.

XARXA DE METRO D'INTERNET

Si fa unes setmanes comentàvem la xarxa de webs .CAT, ara us penjo la xarxa de metro de la internet global. Naturalment, amb molt d'interès.




Si teniu problemes de visionat, la podeu descarregar aquí. Una versió clicable, aquí. Ara els autors, n'estan preparant una altra de més actualitzada.

JORNADES DE LA CATOSFERA

Si us interessa la meva visió, personal i intransferible, del que han estat les Jornades de la Catosfera, podeu llegir els tres posts que he escrit al respecte (divendres, dissabte i diumenge). Per cert, allà vaig conèixer presencialment, un antic doctorand de la UOC que ara treballa a la Fundació puntCAT, em va convidar a una Jornada de Portes Obertes que es farà el proper 19 de febrer, a les 19 hores.



Avui mateix he rebut un correu electrònic, on es detalla que aquesta Jornada té un doble objectiu:

"Apropar-te la realitat del puntCAT explicant-te tot allò que envolta el funcionament del Registre del .cat i les tasques de la Fundació puntCAT, però també escoltar el teu punt de vista i el dels membres actius de la nostra Xarxa sobre com hauria de ser el futur del .cat. Volem conèixer i aclarir els vostres dubtes, però a més ens interessa molt escoltar les vostres opinions i propostes sobre el .cat, el domini de tots nosaltres"

Qui estigui interessat en participar-hi, ha d'enviar un correu electrònic abans de l'1 de febrer, a aquesta a/e comunicació@domini.cat. L'aforament és limitat.

Cuando las dinastías se ignoran

Cuando he discutido sobre el tema Obama-Clinton con muchas personas, me han dicho que una de las razones por las cuales no les gustaría que se quedara Hillary como candidata es porque se vuelve a establecer el sentido de "dinastía" como el que tenían los Kennedy. Pues anda que, desde el domingo, el artículo más reenviado de la web del New York Times es esta columna de opinión de Caroline Kennedy, diciendo - a favor de Obama - que por fin puede votar a un presidente, "que me inspire de la misma manera que mucha gente me dice que mi padre les inspiraba. Por primera vez, creo que he encontrado al hombre que puede ser ese presidente - no sólo para mí, sino para una nueva generación de Americanos".

Para reforzar su punto, el mismo NYT publicó hoy un artículo de Roger Cohen, explicando cómo la campaña de Obama está "movida por la juventud". Y no por la juventud de la "primera hija" que también anda por ahí, queriendo convencer de que su madre puede hacerlo bien.

Saludos.

CATOSFERA (II)

La veritat és que pensava penjar un altre resum de l’evolució de les Jornades, però per tal de no mediatitzar la informació (amb la meva visió) el millor és que cadascú (aquells que us interessi) ho podeu veure per vosaltres mateixos i extreure les vostres pròpies conclusions. Fins i tot no cal assistir en directe. Es pot seguir per la xarxa online gràcies a UGT.

A banda, només comentar la presència d’en Toni Aira (per aquells que no el coneguin, cap de premsa de la Blanquerna) que va fer una intervenció amb polèmica en torn qui es pot considerar periodista i qui no (Toni aposta per la versió tradicional).

FACEBOOK=GRAN HERMANO?

Atenció al vostre comportament a Facebook. Podeu estar sent observats (sense que us adoneu i sense el vostre consentiment) tal i com avui explica El País. Algú (Big Brother, perhaps?) pot tenir interès en conèixer el vostre perfil, quin tipus de ciutadà sou, què penseu o feu ... Dades que poden servir, no només per a temes/accions polítics/ques sinó mercantils, per a fer estudis de comportament de masses, per accions de marketing dirigides a determinats col·lectius ... I tot això sense el vostre consentiment.

Fa uns mesos el gegant Microsoft va comprar una part de les accions de Facebook. A banda que ja coneixem les badpràctiques de Bill Gates amb la competència, ara ens adonem d’algunes altres "decisives" raons per les quals aquesta empresa, encara sense obtenir beneficis al seu compte de resultats, era interessant: un gran “món virtual” on detectar hàbits i patrons de conducta dels usuaris, a nivell mundial que pot servir per a reconduir campanyes i/o productes.

Jornades de la CATOSFERA - I

Entre jornada i jornada de la Catosfera (munió de blocaires catalans aquest cap de setmana a Granollers) m'aturo uns minuts per aportar uns links (les reflexions les fan els propis ponents) sobre el dit ahir, jornada d'inauguració i de reflexió sobre: el paper del ciberactivisme a la xarxa (Cesar Calderón), i de la ètica dels blocs i dels blocaires (no és sempre la mateixa) de la mà d'en Vicent Partal i Juan Varela. Altres temes sorgits són tractats per alguns dels assistents, p.e. el ego dels blocaires. Vaig arribar tard i, per tant em vaig perdre "l'actuació institucional", o sia, les paraules del Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. En Josep (Sort, of course), ho relata al seu bloc.

De les intervencions d'avui, m’interessen la taula dels polítics i la del periodisme ciutadà (posat en dubte o negat directament ahir per alguns dels ponents, però aquest és un altre tema que ja tractarem més endavant). Ja faré un altre post si són prou regides.

VISITA AL CITILAB, DIJOUS 31 de gener

El proper dijous, 31 de gener, a les 18.30 hores, està concertada la visita al Citilab de Cornellà de Llobregat. Es tracta del centre capdavanter a Catalunya en impuls de la internet ciutadana. El seu director és el senyor Vicenç Badenes, el qual molt probablement ens rebrà durant la visita. 

Suggereixo que porteu aquells gadgets (mòbils, càmeres digitals, vídeos o fins i tot portàtils) que serveixin per immortalitzar, digitalment, la sortida.

Si voleu més informació, escolteu aquest podcast del programa L'Internauta de Catalunya Ràdio, emès el mes de novembre, quan es va inaugurar el centre.

100.000 ENTRADES DE LA VIQUIPÈDIA!

Estem d'enhorabona. La Viquipèdia, és a dir, la Wikipedia en català, acaba d'arribar als 100.000 articles. Per molts anys, i per molts articles més!

Alguns enllaços...

Per acabar la setmana, alguns enllaços que m'han semblat interessants:

-La pàgina web del Gencat ha registrat 80 milions de visites aquest 2007. Podeu consultar la nota de premsa i el vídeo de la Laia explicant els projectes de web 2.0 de la Generalitat de Catalunya des del mateix Second Life.

-Alguna valoració sobre el redisseny de la web d'ERC?

-Una de les notícies polítques de la setmana també ha tingut la seva presència a la Xarxa 2.0, concretament, al Facebook: ha aparegut la "network" No sin Gallardón. Per saber més sobre aquest tema podeu llegir aquest article.

Bé, ja està! Que passeu molt bon cap de setmana!

Seguro ya lo saben todos...

... pero aquí está la nota de La Vanguardia anunciando una reunión de bloggers en catalán en Granollers a finales de este mes.

Saludos y buena semana.

Arabia Saudí encarcela a un blogger por sus opiniones

Os adjunto la trascripción de la noticia publicada en El País el pasado 2 de enero acerca del "supuesto" encarcelamiento (puesto que Fuad al-Farhan fue detenido hace tres semanas y se desconocen tanto su paradero como los cargos que se le imputan) de este jóven saudí por las opiniones vertidas en su blog:

Fuad al-Farhan, autor de una página web saudí reformista, ha sido detenido tras haber divulgado en Internet sus opiniones sobre los detenidos políticos y la necesidad de reformas en este rico reino árabe. Al-Farhan fue arrestado hace tres semanas, según se publica en su propia web (http://www.alfarhan.org), y desde entonces no ha mantenido ningún contacto con su familia, que ha pedido la intervención del Consejo Saudí de Derechos Humanos.
El portavoz del Ministerio de Interior, general Mansur Al Turki, ha confirmado el arresto del joven, y ha afirmado que "no afronta ningún cargo relacionado con la seguridad", sin precisar, sin embargo, los motivos de su detención, según el diario saudí Arab News.
Al-Farhan había informado a través de su web, que lleva su nombre, de que sabía que existía una orden de detención en su contra, y de que una "fuente" del Ministerio del Interior le había aconsejado pedir disculpas para evitar que fuera arrestado.
"El motivo de la emisión de esa orden es que yo había escrito en mi página sobre los presos políticos, y ellos (el Ministerio de Interior) creen que llevo a cabo una campaña para defender a los detenidos y su causa, que es la reforma y el cambio", decía Al-Farhan en el mensaje colgado en Internet.
"Me dijo la 'fuente' (del citado Ministerio) que debía pedir disculpas (...) pero para qué pido disculpas... ¿porque había dicho que el Gobierno mentía cuando acusaba a los reformistas de apoyar el terrorismo?", añade Al Farhan en su mensaje.

Desde aquí os animo a entrar en su blog, el cual sigue activo a través de los amigos y familiares de Fouad, para que apoyeis la campaña de apoyo a través de los enlaces que encontrareis. Por otro lado, el blog es muy interesante y casi todos los artículos están traducidos al inglés.

http://en.freefouad.com/

De mujeres, razas y niños

No puedo evitarlo. Así como muchos de ustedes abro todos los días las noticias para tener el dato más fresco sobre la carrera electoral americana. De hecho, hace un par de días comentaba en mi otro blog sobre el debate básico, sobre cuál era el paradigma más difícil de romper, el del sexo o el de la raza. Gloria Steinem, cofundadora del Women’s Media Center, escribe en este artículo del NYT su visión sobre la cuestión del sexo.

En otro artículo del NYT de hoy se hace un retrato de la importancia de las "fuerzas vivas jóvenes" de los partidos en estas primarias. Me parece que los datos que maneja son esenciales para todos los que trabajamos con el tema juventud/infancia.

¡Saludos!

Recomençant

Bon any a tots! De regreso de México, me encuentro con dos detalles interesantes a tomar en cuenta ante los cambios en los medios tradicionales, según los narra el NYT de hoy. Por un lado, en medio de la huelga de guionistas, los clásicos de los "late shows" han comenzado a hacerse entrevistas entre ellos. No puedo evitar imaginarme la tropicalización del asunto y ver a Eva Hache discutiendo el protagonismo con don Buenafuente. Seguro tendría su punto.

Por otro lado, el uso de las emisiones de web está cambiando el concepto del Prime Time. Ahora se están preparando cada vez más programas que se sacan al aire justo a la hora de la comida en EEUU, acaparando la atención de cientos de oficinistas. ¿Será que son nuevos nichos que hay que atender?

Mis mejores deseos y mi propósito de año nuevo: que mis posts estén finalmente en catalán. ¡Saludos!

Reflexions e-polítiques post-Reis d’Orient

Són tant importants els resultats dels Caucus de Iowa? O dit d’una altra manera, Obama i Huckabbe ja són els candidats millor col·locats i Juliani i Hillary han perdut moltes possibilitats de ser designats com a candidats oficials dels seus respectius partits? Recordem que Bill Clinton, al seu dia, ni es va presentar a Iowa. Va iniciar la seva campanya electoral amb retard i finalment va ser l’escollit. És veritat que era una altra època i, a dia d’avui, el marketing polític ha canviat força. P.e. tots els candidats, d’un o altra partit, estan apostant, en diferent mesura, per l’email-marketing i altres e-mkt-eines. A destacar la xarxa social piramidal que està desenvolupant Juliani i on els simpatitzants més dinàmics obtenen premis. Sembla que està funcionant força. També és destacable, el nombre considerable de blogs que desenvulopa la candidata Clinton (aqui, aquí, aquí, aquí) i els que sorgeixen en senti contrari contra ella (aquí, aqui).

Pot ser interessant comparar com estan fent servir aquestes eines als USA i com ho fan a Spain els diferents candidats. Trobarem diferències substancials, o tothom ja es deixa aconsellar per uns professionals que fan campanyes online del mateix calat? Aquí a Catalunya la Chacón a posat en marxa un blog que vol ser diferencial però, al meu entendre, no ho aconsegueix, es veu molt pobre. Segueix una línia implementada per Segolene Royal al seu dia, on els post són produïts majoritàriament, no per “ella” o el seu equip, sinó per bloguers propers. Qui si ha copiat la idea i està tenint força repercussió és Hillary. Feu un exercici comparatiu entre tots i traieu conclusions.

Per una altra banda, m’ha resultat sorprenent El Baròmetre d’opinió política de desembre del CEO, on li dóna al PSC una intenció de vot a les properes eleccions, de març, del 37% a Catalunya (a CiU només un 12% mentre que la resta de partits no arriben als dos dígits). Una de dues, o hi ha cuina progovernamental, la qual cosa em semblaria molt denunciable, o bé no tenim prou consciència del que sent i/o pensa el conjunt de la població a CAT. Hem de considerar d’entrada que les enquestes del CEO són neutres, asèptiques i fetes amb una mostra prou representativa (2.200 enquestes al Baròmetre). Els resultats finals ens permetran comparar i treure conclusions.